El Salt d'Aigua de la Rierada

Pont

Foto

Plaça de la Creu

Esglesia de Sant Miquel Arcàngel

L'església de Sant Miquel es localitza al municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). La parròquia de Sant Miquel té el seu origen en una primera capella, dedicada ja a l'arcàngel, documentada l'any 1209, poc després de constituir-se el primer nucli de població a Molins de Rei. Era una capella romànica, depenent de Santa Creu d'Olorda, que va ser successivament reformada i ampliada. Erigida parròquia independent l'any 1824, entre els anys 1850 i 1870 es construeix un nou temple, enderrocat totalment l'any 1936. L'església actual és totalment de nova construcció a partir de l'any 1940 i es troba en la mateixa ubicació que les dues anteriors construccions històriques de l'església. L'església és formada per tres naus, separades per parelles de dues columnes; la central, més alta, es cobreix amb volta semiel·líptica. És capçada per un absis semicircular al qual s'accedeix per un transsepte amb cúpula sobre el creuer. Té un campanar de gran alçada i, exteriorment, està coberta amb pedra artificial. S'han de destacar els mosaics de l'interior, obra de Santiago Padrós i Elías, els quals recobreixen la conca absidial. La capella estava situada al mateix lloc que l'església que es va construir al segle XIX i que l'actual. D'estil Romànic presentava una nau de 20 metres de llargada i l'absis 4 metres de profunditat. Els seus orígens daten de l'any 1209, com a capella aixecada pel comte rei Pere el Catòlic, posada sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, el bisbe Pere, el 7 de juny del mateix any de 1209, va donar llicència per a celebrar. Consta que al costat d'aquesta, hi havia, el cementiri. Aquesta primitiva capella fou ampliada i reformada al segle XVI. Segons la documentació conservada, el 13 de març de 1526 es va encarregar un retaule per l'altar major de l'església de Sant Miquel a Bernat Batlle, mestre imaginer fuster i entallador de fusta, natural de Vilafrancha del Penades. En la visita pastoral del 14 de desembre de 1574, es troba la primera referència d'un retaule situat a l'altar major, al centre del qual figura Sant Miquel de bulto (escultura), segurament feia dues dècades que ja l'hi havien situat, però no se'n feia constar l'existència. Entre els anys 1850 i 1870, fou, construïda una església nova. D'estil renaixentista i tenia dos campanars de forma quadrangular, un a cada costat de la façana. Feia 36 metres de llarg per 23 d'ample. Estava formada per tres naus; el sostre era de volta i les separacions eren fetes amb pilars. L'església totalment acabada, excepte ambdós campanars, va ésser beneïda pel bisbe Antoni Palau i Térmens el dia de Sant Miquel de l'any 1860. L'altar major, d'uns nou metres, estava aixecat quatre graons de la nau central, era de fusta i d'estil renaixentista. En el centre d'aquest hi havia el sagrari gran, en el qual el pintor molinenc Miquel Carbonell va pintar a l'oli un quadre del Sagrat Cor, considerat, artísticament una obra valuosa. El dilluns 20 de juliol de 1936, va començar l'enderroc d'aquesta segona església (com també la de Sant Bartomeu de la Quadra; la de Santa Creu d'Olorda va ser cremada i malmesa però no s’enderrocà). L'església fou enderrocada pedra a pedra durant els mesos de juliol, agost i setembre del 1936. Un cop acabada la guerra l'11 de maig de 1939 es va convocar una reunió a l'Ajuntament per tal de constituir un patronat que dugués a terme la construcció d'una nova església.

Fabrica del Molí

Pont del Ferrocaril de Bcn a Sant Vicenç de Calders

Font de Can Jan

PRC 165

Oratori de Sant Venceslau

Pont de la Riera de Vallvidriera

La rierada

Salt d'aigua de Molins de Rey

Puente

Can Santoi

Pont

La rierada

Riera de Vallvidriera

Puente

Árbol

Font del Bon Pastor

Foto

Foto

Ermita de la Santa Creu d'Olorda

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal. El paratge es troba en plena serra de Collserola envoltat per alguns dels seus cims com són el Puig d'Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai. En l'enclavament també hi ha el Castell d'Olorda i la Pedrera dels Ocells. L'edifici és al terç sud de l'enclavament. Encara que no hi ha prou informació per assegurar-ho, tot fa pensar que els elements preromànics de l'església, centrats en l'absis, daten de la fi del primer mil·lenni. Aquesta tesi la corroboren documents conservats dels anys 1032 i 1066. De l'absis primigeni (segles VIII–IX) parteix, potser, tota l'evolució arquitectònica: el creuer elevat d'estil carolingi (segles IX–X), el campanar d'espadanya (segle xiv), reformat a partir del 1619, la porta renaixentista actual (segle XVI), la rectoria i les diverses dependències modificades al llarg del temps. Tot això va ser cremat l'any 1936 i posteriorment restaurat pel grup excursionista Els Blaus de Sarrià. L'església formava part de l'antic municipi de Santa Creu d'Olorda. En desaparèixer aquest municipi el 1916, el seu territori es va dividir entre els municipis de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. L'ermita i el seu territori circumdant varen passar a Sarrià i posteriorment a Barcelona. Actualment aquest territori, juntament amb el terreny veí anomenat Peça de Can Mallol, formen els dos enclavaments que té la capital de Catalunya. Al gener del 2014 l'Ajuntament de Molins de Rei va aprovar una moció en què es reclamava que Santa Creu d'Olorda formés part del seu terme municipal. Aquesta moció argumentava els vincles històrics entre aquest territori i el municipi. El maig d'aquell any s'iniciaven els tràmits oficials per fer-ho efectiu. Al novembre de 2016 s'anuncia que, a causa de l'estancament de la moció, Santa Creu seguirà a Barcelona però la seva gestió passarà a mans del bisbat de Sant Feliu, nomenant un mossèn de Molins de Rei com a administrador. Al gener de 2017 l'acord és firmat i entra en vigència.

Avituallamiento

Torrent d'en Serra

Font de Can Furriol