El Samont i el Suí des del pantà de Vallforners, pujant per Sant Salvador i Palestrins i baixant per la Baga d'en Cuc

Preciosa a la vegada que dura sortida per la part segurament més desconeguda del Parc Natural del Montseny, la part sud del Macís, evidentment no tant transitada com els cims i camins propers al Matagalls o al Turó de l'Home i les Agudes, però igualment preciosa, força ferèstega i amb fantàstics cims per culminar una bona caminada. Penseu que passarem dels 1000 metres de desnivell positiu (i negatiu evidentment), per tant prepareu-vos per una excursió que no tindrà gaires metres de plà.

Partirem de l'aparcament del pantà de Vallforners, a uns 440 metres d'altitud, al que s'accedeix des del petit nucli de Cànoves i Samalús. Recordeu que si feu l'excursió en una matinal de cap de setmana, haureu de parar un moment al pàrquing inferior i pagar els tres euros que costà el tiquet en la màquina expenedora que hi trobareu. Des de davant mateix de l'aparcament, encarats cap a la muntanya, parteix un petit corriol amagat entre les alzines que comença a guanyar alçada amb molta força des del seu inici. La veritat és que costa començar l'excursió amb una pujada tant bèstia de bon començament, ja que en el primer quilòmetres guanyem més de 300 metres de desnivell per arribar a l'alçada de la preciosa ermita modernista de Sant Salvador de Terrades, que data del 1930, i la masia que hi trobem a tocar, Can Quintana. Per uns pocs metres, seguim la pista fins passar sobre la masia i llavors torcem a l'esquerra per un corriol que torna a enfilar-se en un pendent, que segueix essent fort, però més còmode de fer que el que haurem deixat enrere. Sempre per corriol anirem guanyant alçada, fins que petarem en una pista, on tenim dues opcions, seguir-la amunt o creuar-la i seguir per el corriol, que més amunt, tornarà a creuar amb una altra pista, que ara si seguirem; ambdues opcions ens deixen al Coll de Tascó, ja a tocar dels 1.000 metres d'altitud.

Ara la pista, que ens ofereix bones vistes del Turó de l'Home, ens fa canviar de direcció i seguir en direcció nord, en un terreny que puja de forma molt més suau i que una mica més endavant fins i tot baixa fins deixar-nos al Coll de Palestrins, amb el caràcterístic dipòsit d'aigua que s'hi troba. Un cop al coll però, s'acaba el tram de "descans" i un cop agafem el corriol que en surt per pujar la carena dels Palestrins, el perfil torna a enfilar-se de valent, i sumant-ho al que portem fet, fa que costi de pujar els 200 metres més de denivell positiu que afegim a les cames. Per sort, un cop dalt de la carena (atenció trobareu una primera cruïlla on heu de girar a l'esquerra i que ens deixarà de seguida al Coll del Pi Novell), ja acabem amb el més dur del dia, ja que a partir d'aquí ens tocarà resseguir la carena, primer cap a l'est, fins arribar al cim del Samont a 1273, pertanyent a la llista dels 100 cims de la FEEC. Des del Samont i de fet, durant tot el recorregut que farem per la carena tindrem grans vistes de la resta de la serralada del Montseny, tant al nord com al sud; així com dels pirineus més enllà, i si tombem la mirada a l'oest, veurem enllaçats un darrera l'altre el Tagamananent, els Cingles de Bertí, Sant Sadurní de Gallifa i el Farell, la serralada de Sant Llorenç i finalment Montserrat que en treu el cap darrera.

Un cop al Samont, desfem camí fins la Coll del Pi Novell per seguir ara carenant en direcció oest. En tot moment veurem davant nostre el següent objectiu, el Suí, punt més alt de l'excursió, amb els seus 1318 metres d'altitud. Per arribar-hi passarem a tocar del Turó del Pi Novell, pel Collet dels Pous d'en Bessa (on després tornarem per buscar el camí de baixada), pel Turó d'en Cuc i el Coll del Roure Gros, en el que com us podeu imaginar no és precisament, el perfil més planer del món. El darrer ascens des del Coll del Roure Gros ens portarà a superar 100 metres més i posar-nos ja per sobre dels 1.000 metres de desnivell positiu acumulat. Des del cim del Suí, podem veure tot el perfil del Plà de la Calma amb els seus prats de verdor tant icònics.

Com deiem, per anar a cercar el camí de baixada hem de girar cua i tornar fins el Collet dels Pous d'en Bessa (si teniu forces podeu anar a veure el Pou de glaç d'en Bessa o el d'en Cuc), allà en surt un corriol que davalla amb força i que en poca estona ens deixa en el punt final d'una pista que seguirà baixant amb molta força en els seus 14 revolts que trobarem, formant una gairebé perfecta siga-saga, que ens deixarà en la cruïlla que porta al Castanyer Gros d'en Cuc a la dreta o cap al pantà de Vallforners a l'esquerra.

El castanyer d'en Cuc, al qual ens hi apropem en un momentet, és un arbre monumental, que amb els seus 12 metres de perìmetre, passa per ser un dels més gruixuts de Catalunya. L'arbre és foradat en la seva base, i segons he llegit, un carboner hi va viure un any i mig cap a l'any 1960. Tornem doncs a la cruïlla que esmentavem per seguir perdent alçada, resseguint ara el recorregut del Torrent de la Baga d'en Cuc, en un paratge ben obac, on si teniu sort podrieu trobar-hi el tritó característic del Montseny. Passem a tocar de la font de les Acàcies i baixem per la pista fins que la deixem una estona per agafar un corriol que surt a l'esquerra i fa molt més entretinguda part de la baixada, ja que passa a tocar del torrent. Un cop tornem a trobar la pista, ja sóm a prop d'anar a petar a la cruïlla que ens ajunta amb el torrent que baixa de la zona de Vallforners, que ve de la part nord, mentre nosaltres ho fem des de l'est.

La conjunció d'aquests dos rierols és l'origen del pantà de Vallforners, no massa plè en la nostra visita. La pista es fa més ampla a partir d'aquest punt, i planeja durant el següent quilòmetre, fins a ser ben bé a l'alçada de la presa de Vallforners, punt on el camí torna a davallar de valent per desfer els darrers metres que ens deixaran a l'aparcament on haviem començat la fantàstica excursió per aquests paratges del sud del Montseny.