El Santuari i cim de Cabrera des de Sant Julià de Cabrera anant per la Serrica i tornant per la pista.

Avui amb la dona hem fet una visita a Collsacabra, regió de cingles, boires, fonts, faigs i roures, en definitiva, un lloc ideal per arribar-s'hi a la tardor, el contrast de colors que hi trobem en aquesta època de l'any, fa que els diferents petits entorns que hem anat trobant ens hagin omplert els ulls i l'esperit en tot moment.

Iniciem l'excursió des d'un petit aparcament a tocar del petit nucli de Sant Julià de Cabrera. Per accedir-hi, des de la carretera de Vic a Cantonigròs, aproximadament a tres quilòmetres d'aquesta darrera població, haurem de girar a l'esquerra en un revolt on hi trobem el cartell indicador de Sant Julià de Cabrera. En tot moment la pista és asfaltada tot i que és força estreta. Un cop allà, hi trobem uns cartells informatius d'aquesta part de Collsacabra i del Santuari de Cabrera i el cingle que corona, que de fet és l'objectiu de la nostra caminada. Hi ha diferents vies d'accés i retorn cap a la part alta del cingle, cosa que fa que un altra dia es pugui seguir un camí diferent i seguir gaudint d'aquests paratges.

En un primer moment, seguirem per la pista asfaltada, passant a tocar de l'antic restaurant de Cal Vidrier, ara traslladat a Cantonigròs, i seguint per ella fins arribar al Collet de Cal Vidrier, moment en que seguint el cartell indicador que ens mena cap el Pla del Prat i Cabrera, des d'un primer moment en forta pujada per endinsar-nos en un corriol estret que guanya metres de seguida. El camí recorre principalment entre mig de vegetació força humida per terreny tou, però ens trobarem algun tram rocallós que superem sense gaire dificultat gracies a alguna grapa i passamà que ens serviran d'ajut.

En poca estona arribarem a una cruïlla on se separen dues diferents vies d'accés a Cabrera, la de la Baga i la de la Serrica, nosaltres optarem per aquesta segona via, que puja més directa i per paratges que no s'han de deixar perdre; com per exemple al que arribarem en no massa estona, el Pla del Prat, una fageda espectacular, el terra cobert per milions de fulles roges dóna un aspecte màgic a aquest indret, i més en un dia boirós i amb molt de vent com en la nostra visita. En aquest punt s'acaba el tram de la caminada, ja que a partir d'aquí el camí és força planer fins arribar al Santuari de Cabrera. Passarem entre avets i roures, per un corriol preciós i arribarem ràpidament a la Font de l'Osca, un indret ben obac, i humit amb una font a la que han posat una aixeta per no desaprofitar-ne l'aigua.

Cada cop la llenca de terra per on estem passant es va fent més estreta i els grans arbres van minvant poc a poc, ens estem apropant a l'Osca de Cabrera, un pas estret per superar un esglaó de roca, al que haurem d'accedir desviant-nos-hi per el vessant esquerre, i arribar així al pas de roca, amb una timba considerable, que en tot cas passarem sense gaire dificultat ni risc, gràcies a unes baranes enclavades a la roca que fan que el pas sigui ben segur de fer.

Un cop sortits de l'Osca, remuntem uns pocs metres i ja ens trobarem pràcticament en el Pla de Cabrera, prop de la part més alta del Cingle, a la qual accedim per un corriol que s'atansa més a l'esquerra en lleugera pujada. Tot seguit arribem a les restes del Castell de Cabrera, del qual només en queda el que sembla la base d'una torre circular, que de fet és el punt més alt, a tocar d'una bandera i una taula d'orientació. La pilona que marca el cim es troba uns metres més endavant seguint la mateixa direcció. El cim de Cabrera, a 1311 metres sobre el nivell del mar, pertany a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Sense haver de recular, ens atansem a la unió amb un corriol que ve paral·lel a la nostra direcció per sota nostre, i ja ens trobarem en l'amplària del Pla de Cabrera on s'alça majestuós el Santuari de Cabrera i l'hostatgeria que l'hi fa costat. El Santuari i el seu entorn, són un espai ideal per passar-hi una bona estona, ara volta aquí, ara allà contemplant les vistes arreu, Osona per una banda, la Garrotxa per una altra amb el Puigsacalm no gaire lluny de nosaltres, la vall d'en Bas per l'altra i com no Collsacabra, i també el Pirineu, més enllà, amb els seus cim ben enfarinats de neu. El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, va ser erigit el segle XVII en el lloc on hi havia hagut l'església del Castell de Cabrera, que va ser derruïda, com el mateix castell per un terratrèmol el dia 2 de Febrer de 1428.

Abandonarem la part alta del cingle per la banda contrària d'on hem arribat, veurem que la part plana acaba abruptament en el punt on comencen les "famoses" escales que ens duran fins el Coll del Bram, indret fins el qual poden arribar vehicles, per qui menys vulgui caminar. Les escales salven un desnivell de més de 100 metres, i són un tram ben espectacular de la caminada d'avui. Un cop al coll, tenim diferents opcions per retornar cap a Sant Julià. La més curta seria agafar el camí de les Marrades, que baixa de forma força directa, i l'altra rodejar el cingle que sota per la pista que passa a tocar de camps de pastura i alguna masia. Aquesta segona opció és la que hem seguit nosaltres per així allargar una mica més l'excursió, i poder contemplar el cingle des de tots els punts de vista. Passarem a tocar dels Plans de la Faja, amplis camps de pastura, i ens aproparem, en el punt on ja torcem a l'esquerra al coll de la Freixeneda, punt on la vegetació torna a ser més d'obaga. En aquest punt ja estarem sobre asfalt, i el camí enmig de faigs i roures és ben agradable de fer.

En una estoneta arribarem al Collet de Cal Vidrier, punt on havíem abandonat la pista en l'anada, i a partir d'aquí de seguida ja serem al punt inicial de la fantàstica ruta que hem fet avui.