El Saüquer de Fontalba (Arbre Monumental de Catalunya)

El Saüquer de Fontalba.

El Saüquer de Fontalba es arbre típic de ribera que ha estat considerat per la Generalitat com a arbre monumental; val a dir que és l’únic d’aquesta espècie considerat arreu de Catalunya. Es troba a l’hort de Fontalba, té una soca de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 14 m amb cinc ufanoses branques principals.



Arbres Monumentals

Els arbres ja no poden venir de més lluny: a Adam i Eva mateix ens costaria imaginar-los sense la companyia de l’arbre del bé i el mal. A més, viuen molts i molts més anys que la majoria dels éssers vius. Algun arbre actual és ben possible que sigui coetani dels primers emperadors romans!

Amb aquests antecedents no ha d’estranyar-nos que un arbre no solament sigui una planta alta i llenyosa, sinó que per extensió o analogia serveixi per a designar moltes altres coses: l’arbre de dos temps d’alguna màquina o l’arbre genealògic d’un llinatge, i que hagi donat peu a locucions i refranys. A la toponímia també hi tenen un paper rellevant. Sense moure’ns de l’àrea barcelonina i només cenyint-nos als nuclis urbans trobem els noms de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Estenent-nos més, podem espigolar-ne entre un grup molt nombrós: Figueres, Pineda, Alberola, la Morera de Montsant, Pinós, Riudoms, el Rourell o la Palma d’Ebre.

Amb tanta significació a coll, els arbres són presents a la fotografia, a la pintura, a l’arquitectura, a la literatura i en altres manifestacions. Ansel Adams, Vincent van Gogh, Josep Carner o Antoni Gaudí en són una mostra significativa. Pocs versos són tant al cor i al llavi de la gent com els dels pollencí Miquel Costa i Llobera que comencen dient “Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger”.

La cançó també té en compte els arbres: podeu escoltar els versos anteriors en una vibrant versió. I també sense moure’ns de les Illes, allò tan emotiu de “Flors de baladre en un torrent tenen el cor de sol i vent”.

A part, els arbres han adquirit múltiples simbolismes enormement arrelats: el xiprer va de bracet amb l’hospitalitat i amb les cases dels morts, el llorer amb la immortalitat, l’olivera amb la pau, etc. La llista seria llarga.