El Solsonès: Pedró dels Quatre Batlles (2.383m), des de l'aparcament de l'Estivella, a Port del Compte. Passant per Tossa Pelada

Doncs sí!! Hem tingut eneRgia per que el dia següent del Salòria, haguem pogut fer el sostre del Solsonès, a la serra de Port del Compte.
Hem passat per Solsona fins arribar al Càmping de Sant Llorenç de Morunys, on hem fet nit. El jefe que ho porta, un crack. D'aquelles persones que saben qué vols, qué necessites, qué té, i quins límits s'han de dir perque tot plegat no sigui un caos. Llum? No. Tens falques? No. Okey. Mira ordinador. El gos te'l regalu, perque em dona la gana. Però lligat, això sí. Just al teu passadís tens una porteta verda on pots sostir i allí pot fer l'últim pipí i es pot esbravar. Els banys, just abaix teu. La piscina? Tanca a les 7, però avui allargaré perque tinc feina, cap problema. Sap greu però el bar no funciona per que deu estar malalt. Però a la piscina pots fer un gelat i una cervesa. La teva parcela és baixant per aquí, aquest carrer a l'esquerra, i just abans del passadís, allí és, la 99. Per sortir, és per l'altre camí, pujant, corves, i surts. Vols pagar ara o demà? Jo obro a les 9. Ara millor, així no estic condicionat. Perfecte, 19 amb 27. I marxar? Quan et dongui la gana, tot tatxant aquest punt del paper explicatiu. Brutal. Fàcil, coses que jo valoro molt en el meu Caminar. gRàcies Mestre!
I nit fresca! A les 9 i mitja m'he despertat. Life, noi, bé tu i jo eh? Pleguem i anem.
A una mitja hora hem arribat al lloc d'inici de la ruta: el pàrking de l'Estivella pujant a les pistes d'esquí de Port del Compte.
De fet, cal dir que la ruta ha estat tenint la referència de les carreteres de terra que hi ha reseguint les pistes, cosa que ens facilita seguir el track i tenir poques liades.
De pujada fins a la Tossa Pelada i després el Pedró dels Quatre Batlles, ha sigut seguint la ruta de raquetes de color taronja. Pista pista fins trobar un senyal divisori que ens diu a la dreta la Tossa, i a l'esquerra el Pedró, i hem fet els 2.
A la Tossa Pelada, de 2.378 m, hem trobat un piló de Centre Geodèsic, una fita petita, i una bústia groga que li dona la característica. Bé fer-la de camí.
I el Pedró, cal dir primer i així fem cultura, que el seu nom fa referència al fet que allà hi conflueixen quatre termes municipals: els d'Odèn (SW) i la Coma i la Pedra (SE i E) del Solsonès; els de Fígols i Alinyà (W) i la Vansa i Fórnols (N i NE) de l'Alt Urgell. I que un pedró és el nom amb què es designava la pedra o el munt de pedres que es posaven per a indicar els límits d'un terme o d'una finca.
Llavors al Pedró, hem trobat dos grans pedres al mig amb una bandera que es mou al vent; varis plafons al voltant; un pessebre de l'UEC; uns paravents de pedres; i per mí, un altre reCord d'una gRan amiga de Vida. Foto de Cim, i enviada! Estona de Calma, Presència i, cap a baix.
Hi ha varies opcions per baixar, però jo he decidit anar a buscar la ruta per fer el Puig de les Morreres. És una estona de baixada sense sender, però seguint el track s'acaba trobant una pista amb molta pedra fins arribar a un pal senyalitzador, a mig camí, que ens indicava 4 opcions: una era tornar al pàrking per una pista general, i una altra era pujar a les Morreres.
Cansats d'ahir i sense aigua, he decidit tirar cap al punt de partida sense fer les Morreres. Avui no calia fer més. Llavors tocava seguir la pista principal.
I res, primer pujada, després baixada. Pistes d'esquí al voltant sense neu, i bastant bon ritme per arribar a lloc.
Aigua, cerveseta sense alcohol, canvi de roba, cansats, solejats, contents, uns paraguaios, un bossí de coca de pa que em quedava de Coll de Nargó, i desde aquesta calma, he anat elegint fotos i escrivint tot això.
Fi de les rutes d'aquesta setmana!
Ni idea de la següent.
I m'encanta!