El Taga. Des de Puigsac (Pardines), baixant per l'Estany de Can Roca. Ripollès

El Taga, al Ripollès i amb 2.040 metres d’altitud, té una sèrie de característiques que el fan una fita ineludible per a qualsevol amant de l’excursionisme a casa nostra.

Per sobre tot, les vistes que es gaudeixen des de dalt del seu cim. Allò que es diu amb dues paraules “Im-...”.

No té un cim "típic" punxegut. És més aviat com un llom allargassat i suau que permet passejar-hi i anar mirant tranquil·lament a totes bandes.

Per altre banda, és un cim prou alt, però no massa i de relatiu fàcil accés. Molt indicat per a preparar fites més difícils als propers Pirineus, o, si no ets del que estan molt en forma, aquest dia esforçar-te una mica i dormir pla a la nit. Xino-xano, amb el motoret dièsel, s’hi fa cap.

S’hi pot pujar des de Ribes de Fresser, des de Bruguera, des de Sant Martí d’Ogassa, ... però la ruta d'avui, circular, pot-ser la més suau de pujada, té principi i fi al petit nucli de Puigsac, a poc menys de 1.300 m d'altitud, pertanyent a Pardines (a 6 km de Ribes de Fresser). Hem de dir que la vàrem conèixer a la web RUTES PIRINEUS on els amants de l’excursionisme als Pirineus i rodalies hi trobareu informació de molt de valor. Gràcies!

No entrem en massa detalls, ja que els trobareu en aquesta web. Només comentar alguns punts, a banda d’insistir en la meravellosa vista des del cim (el Pedraforca espectacular).

Quantes vaques tot el camí! Estigueu tranquils quan hi aneu, ja que són absolutament manses. De tota manera, pot-ser per l’època de l’any, hem trobat que feien uns muuus més fondos i forts del que estem acostumats. Tot un espectacle. Per cert, n'hem trobat a costat mateix del camí, estirades a terra, poc abans del cim. Hieràtiques, veient passar els suats excursionistes arribant al seu objectiu. El que deuen pensar ...
A l'anada, no es veu el cim amb la creu fins just passar les restes dels polvorins. És en aquest punt, quan ja no hi ha camí pròpiament dit, quan comença la pujada "de debò".

La frontera entre només pastures i vegetació amb arbres i arbusts la trobem al voltant dels 1.600 metres d’altitud.

Dalt del Taga hem gaudit de la visió d'uns rapinyaires (aufranys o voltors, probablement).

El camí que seguim segueix pistes i corriols que el fan prou senzill de seguir. Només cal anar amb compte al Coll de la Llagona i al Collet del Llop, on és millor seguir el GPS (o el mapa).

De baixada, l’estany de can Roca ha estat una meravellosa sorpresa. Quin estany més singular! De dimensions relativament petites, sembla com si estès perfectament cuidat per un exercit de jardiners. Ja ens ho direu.

Per acabar, dir que hem tingut la sort de que vinguessin amb nosaltres la Júlia amb l’Andrea i l’Hèctor. Bona companyia! I com tiren ...

I, si com nosaltres, a banda de l’entrepà de mig matí, un cop acabada la ruta voleu seure i dinar a taula, ho podeu fer a l’Hostal Can Serra de Pardines, 972727562 (hi passeu pel davant amb el cotxe).

Esperem que també us agradi si hi pugeu.

Salut i botes.
www.ambotes.com