El Taga i el Puig Estela des de Santa Magdalena de Puigsac (Pardines)

En aquest enllaç us presentem una ruta diferent per pujar al Taga i per baixar del Puig Estela. És una mena de ruta antisocial perquè pels invents de pujada i de baixada no vam trobar ningú; només als cims. És per aquest motiu -alguna embardissada i la tartera de baixada- que l'hem catalogada de difícil.

La ruta comença a Santa Magdalena de Puigsac o Santa Magdalena de Pardines, en el veïnat de Puigsac, ben passat Pardines. Des de l'ermita puja per la pista, deixa a l'esquerra el mas senyorial de Can Roca i avança pista enllà desobeint el primer trencant a la dreta que indica: Taga. Es continua per la pista fins a un segon trencant que travessa un torrent. Aquí s'agafa la drecera que puja amb senyals grocs fins que s'està a punt de tornar a trobar la pista. Quan ja es torna a veure la vista, abans d'arribar-hi, cal agafar un camí herbat que baixa a la dreta i que zigzagueja camps enllà fins a trobar la pista que prové del primer trencant al Taga que hem desobeït anteriorment.

Es puja un petit tram de pista i de seguida, a l'esquerra, s'intueix un caminet. S'agafa aquest caminet i quan s'està a punt d'acabar, es comença a pujar prats enllà. Sempre tombant cap a l'esquerra, allunyant-se de l'objectiu primer del dia, el Taga.

La pujada va vorejant els prats verds entre paratges edènics i paisatges encisadors i va superant la Costa Dalet, la Colladeta amb una boixeda espectacular i, en algun petit tram, embardissada, el Pla de Sinan, els Llisos i els Plans de Moreroles, el Pla de la Llagona -on es pot visitar un polvorí de defensa de l'estat espanyol per evitar la invasió francesa-, el Bac de Conivella -el camí imaginari puja fronterer amb la pineda de pi roig que viu encisada pel Taga- fins arribar a la Creu del Taga i uns metres enllà al Taga, el cim més esperat d'aquest recorregut.

Cal dir que malgrat que es diguin plans no vol dir que siguin suaus, plans ho són; però són plans verticals; la pujada es va complicant fins que al tram final és molt i molt dreta; però val la pena fer aquest esforç.

Des del Taga (i, de fet, des de tota la Serra Cavallera) les vistes són gairebé ecumèniques i des d'una panoràmica de 360 graus es pot gaudir de: el Canigó, el Costabona, el Puigmal, el Pedraforca i la serra del Cadí, les Serres d’Ensija, els Rasos de Peguera, Montserrat, la Mola, el Montseny, el Puigsacalm, el Comanegra, el Montfalgars i, si el dia acompanya, el mar. És un espectacle natural. A nosaltres ens va captivar fins al punt que si hem d'aconsellar entre el Puigmal i el Taga no tenim cap dubte a aconsellar el Taga (tot i que aconsellem, evidentment, pujar-los tots dos).

Embadalits pel paisatge, el camí ha de continuar. Ara el camí segueix la Serra Cavallera, per un tram carener sense pèrdua perquè gairebé sempre es veuen o s'intueixen els dos objectius següents, el Puig de Coma d'Olla i el Puig Estela. Per arribar-hi cal deixar enrere la Portella d'Ogassa i el Pedró de Mitjavila. És un tram sense cap dificultat d'orientació i malgrat els desnivells, és de molt bon fer... acompanyats sempre per la música dels esquellots dels ramats de bovins que peixen "l'herba fresca a l'atzar" que diria el poeta i per unes vistes inqüestionables.

I ara, després de "regaudir" per darrer cop de l'encís paisatgístic català, ve el gran moment del dia, la baixada recta, sense cap altra orientació que esquivar pins, ortigues, pedres i intuir camins, més que camins, passos. És el laberint del Bosc del Tarter. Si es baixa per aquest indret en línia recta s'entendrà perquè es diu el Bosc del Tarter. Petites tarteres van alentint el ritme de baixada que cap al final es fa llarg; però és curiós i divertit. Des del Puig Estela fins al Pla del Gorg no cal seguir el GPS, només cal baixar per on es pugui.

Sobreviscuts al Tarter, la ruta arriba al Pla del Gorg i a l'Estany del Tarter, un indret acollidor des d'on es pot veure la bestiesa i bestialitat de baixada que s'acaba de fer. Nosaltres ens ho vam passar molt bé, però cal anar molt en compte.

Des del Gorg del Tarter s'agafa la pista que baixa fins a Santa Magdalena de Puigsac deixant enrere la Barraca de l'Orri Vell i fent drecera pels prats verds en els trams on sigui possible.

Els Senyderistes ilusos aconsellem aquesta ruta a qui li agradi embardissar-se i aventurar-se per paratges solitaris. A qui no els agradi, els aconsellem que facin la ruta de pujada i de baixada normal que no presenta més dificultats que el dur desnivell. Ara bé, els Senyderistes ilusos us animem a pujar al Taga i al Puig Estela perquè són dos cims inoblidables atès que al capdamunt d'una pujada sempre hi ha unes grans vistes i en aquesta caminada unes grans vistes extraordinàries.

Esperem que us animeu a gaudir de la Serra Cavallera com vam fer nosaltres i que us agradi tant com ens va agradar a nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!