El Talló des de la carretera d'Oix a Beget

El Talló des de la carretera d'Oix a Beget
David Soler, octubre 2017

Caminada circular per un sector molt tranquil i bonic de l’Alta Garrotxa, a cavall de les valls del Bac, d’Oix i de Beget, que inclou l’ascensió al cim del Talló (1277 m). El recorregut combina pistes forestals i senders enmig del bosc, així com algun curt tram bosc i camp a través. Opcionalment hi hauria la possibilitat d’allargar l'excursió fins al Puig Ou, però nosaltres ho hem deixat per a una altra ocasió. Tècnicament no té complicació, però la qualifiquem de moderada perquè té una certa llargada (una mica més de 9 km), combinada amb un cert desnivell acumulat (més de 600 m), i per petites dificultats d’orientació que poden sorgir en algun moment.

El punt d’inici és la carretera GIV-5221 entre Oix i Beget, aproximadament al km 19,5 en una corba a la dreta que travessa un petit torrent i que disposa espai per a uns pocs vehicles. Uns 200 m més avall en direcció a Beget comença una pista a mà esquerra on també es podria aparcar, i que és per on arribarem al final de la sortida. A la mateixa corba (alt. 740 m), un caminet remunta paral·lel al torrent i ens permet arribar al Coll Sagordi en 10 min (wp 01, alt. 790 m; a l’Alpina apareix esmentat com La Collada). Allà hi ha un pal indicador amb diferents senyalitzacions i marques de colors: Itinerànnia (marques grogues i plaques groc-vermell), rutes del consell comarcal (marques verd-taronja i placa verda on hi posa al Talló 2h) i sender de petit recorregut PR-186 (marques blanques-grogues). Nosaltres seguim a la dreta per pista, direcció Camprodon per entendre’ns, fins que de seguida ens plantem al wp02 Collada del Cortal (Coll Sagordi segons l’Alpina) on hi ha un altre pal indicador (Talló 1h55min). Cap al Talló anem, per un sender que va planejant per dins d'un alzinar, tot seguint les diferents marques de pintura que van apareixent. Als 35 min de caminar passem pel Pujant del Matxo (wp03, alt. 900 m), un graó rocós que es pot pujar sense cap problema. El camí tomba a la dreta i ens proporciona vistes sobre el veïnat de Pera, des d’on curiosament ens arriba música de trompeta (algú deu estar assajant, i ho fa prou bé). Després gira de nou a l’esquerra, travessa una petita tartera i supera les curtes marrades del Pujant del Burro (wp 04, alt. 1010 m a dalt). El bosc es va esclarissant, fins que sortim a una pista forestal als Solanets de Lloganya (wp 05, alt. 1107 m, 1h05min de caminada efectiva) on destaquen un grapat de roures de bon port.

Continuem per aquesta pista, a la dreta, que ara va planejant una estona. En deixem una que baixa a la dreta, travessem recte un prat i la pista continua tot seguit, en suau ascens. Hem entrat als dominis del faig. No feu massa cas del track en aquest tram, vam intentar seguir un corriol que semblava que anava paral·lel a la pista, però no tenia continuïtat, o sigui que val més anar sempre per la pista. Al punt marcat com a wp06 hi ha una fita de pedres on sí que comença un altre corriol poc marcat que permet arribar a la Collada del Faig (wp07, alt. 1170 m, 1h30min), oberta en un prat amb bonics exemplars d’aquest arbre. Una alternativa seria haver continuat per la pista i, quan aquesta ha fet un gir a l’esquerra, les marques de pintura ens menen a un sender senyalitzat que també desemboca a la mateixa collada, però més avall d’on hem sortit nosaltres. Com que on som no veiem les marques de pintura, optem per pujar directament per dins del bosc, per on es passa bé gràcies al poc sotabosc que creix dins la fageda. Després d’una curta però forta pujada recuperem el PR en un punt on hi ha un faig notable (wp08, alt. 1225 m). A baix a la nostra dreta encara n’hi ha altre de més gran i espectacular, de port monumental, que anem a veure. És magnífic, crec que és el que té el tronc més ample de tots els faigs que recordo. Reprenem la marxa en ascens pel PR, fins que arribem al cim del Talló (wp09, alt. 1277 m, 1h50min efectius, 2h15min total). El punt més alt és en una petita clariana envoltada de boix, i les vistes hi són molt reduïdes. Ens desplacem una mica més a l’oest, on hi ha una altra fita de pedres des d’on es disposa d’un extensíssim panorama (wp10): del Canigó al Puigmal, el Pedraforca i el Cadí en la llunyania, i malgrat la calitja s’entreveuen el Montseny i la Serralada Transversal, entre d’altres. Més a prop destaca bona part de l’Alta Garrotxa, Serra Cavallera, Puigsacalm, Milany... Tot plegat en un entorn de pastures de muntanya que convida a gaudir d’una bona pausa.

Continuem la ruta baixant pels prats en direcció oest, tot passant per un promontori (wp11) amb bones vistes cap al Puig Ou. Arribem a un collet herbat (wp12) des d’on deixem momentàniament les marques de pintura per descendir, cap a la dreta i pel prat, fins trobar una pista que baixa als plans de Resclusanys. A l’esquerra, diversos corriols fets per bestiar davallen per la capçalera del Torrent de Porreres fins a la font de Resclusanys. Nosaltres hi vam voler anar, però en trobar tot de vaques ocupant el camí, vam optar per pujar cap a la pista (wp13) i ja no vam acabar d’arribar a la font perquè vam considerar que més aviat deu ser un abeurador. Queda pendent per una altra ocasió. A través dels prats de Resclusanys ens vam dirigir cap al nord-est, assolint sense camí el capdamunt del puig indicat com a Corbera per l’ICGC, o Turó de la Mussola segons l’Alpina (wp 14, alt. 1195 m, 2h35min de caminada efectiva). La vista s’obre al nord i permet contemplar les valls i boscos de la zona de Beget i cap a Camprodon. Aquesta ascensió és prescindible, i si es vol es pot anar directament per la pista de la zona baixa dels prats en direcció a les ruïnes del mas de Resclusanys.

Des de dalt on som, reculem per davallar al que queda de la casa de Resclusanys (wp15), i continuem baixant per sota seu a través d’una franja de prat amb moltes pedres escampades (sembla com si algú les hagués llençat des de la casa pendent avall), fins sortir a una bifurcació de pistes (wp16). Continuem per la que té una tanca metàl·lica de color verd, recuperant les marques de pintura verd-taronja. La pista va perdent alçada progressivament. Al cap d’uns 15 min des de la tanca cal estar atents, ja que a l’esquerra baixa un corriol (wp17) que si badem ens pot passar desapercebut: hi ha una fita de pedres poc visible entre la fullaraca i les marques de pintura tampoc no són massa clares. Aquest camí perd alçada ràpidament tot travessant una fageda d’exemplars poc madurs, fins desembocar en una altra pista forestal (wp18). La seguim a la dreta fins que arribem a una cruïlla en una corba (wp19). A la dreta aniríem de nou cap a la Collada del Cortal, mentre que nosaltres baixem a l’esquerra fins trobar la carretera, que només haurem de remuntar cap a la dreta per retornar al punt d’inici. En total la ruta són 3h35min de caminada i 9,4 km, al voltant de 4h30min si comptem les diferents parades.