El Talló per coll Sagordi de Pera

Caminants: Toni Bach, Josep Rius i Miquel Colomer

Avui els alumnes de segon de batxillerat de Catalunya comencen els exàmens de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat). Una data important de la seva vida. No els desitjo sort, perquè qui hagi treballat ja la tindrà i qui no hagi estudiat prou, ja sap on és el problema. A la vida la major part de les vegades, per no dir totes, qui sembra recull... Que lluny que queden els dies en què acompanyàvem els nois i noies a fer aquests exàmens . Els ajudàvem i animàvem tant com podíem i sabíem. Era una feina molt agraïda, però de tot fa tant de temps! Al final la vida no regala res, tot ho cobra en anys i, com diu Jesús Moncada, en un tres i no res passem d’embrions humans a calaveres atònites.
Aparquem el cotxe al costat de la carretera d’Oix a Beget, just passat el nucli de Pera, on travessa el camí d’Itinerànnia i el GR. Planegem en direcció al coll Sagordi, on arribem en poca estona. El topònim Sagordi de sempre que m’ha cridat l’atenció, tant per l’article salat “sa” com pel “gordi”, possible derivat de “guardar”. Sobre la població de Centelles hi ha, també, un puig amb el mateix nom, i tant aquest cim com el coll que avui trepitgem estan situats en un punt estratègic per controlar dues vies de pas: la de Vic al Pla de Barcelona, i la d’Oix – Besalú –Girona amb Beget i frontera francesa. Pot ser que el topònim tingui a veure amb el fet de ser un lloc de vigilància? Probablement.
A partir d’aquí tenim un camí rost i recte com un canó d’escopeta, primer per uns alzinars que fa moltes dècades que no s’han carbonat i, després, un cop superat el Pujant dels Matxos, per fagedes amb algun exemplar descomunal.
A les deu fem cim i marxem uns centenars de metres més enllà per tal de gaudir de la vista espaterrant als 360º: el Puigsacalm i la Serralada Transversal; el Taga i el Sant Amand, al final de la Serra Cavallera; el Pirineu, presidit pel Canigó, encara amb alguna blanca magnòlia; el Comanegra i l’Alta Garrotxa; l’Empordà i el Pla de Girona; i, finalment, el Montseny, amb les Agudes i el Matagalls. Hi és tot!
La baixada la fem a tocar de Resclusanys, casa on ens anàvem a refugiar els dissabtes de pluja abans de tenir el Casalot, i tot seguint el trac del GPS arribem altra volta al coll Sagordi, per enllaçar el camí resseguit quatre hores abans.
Arribem a Olot just a l’hora de dinar. Pel camí hem trobat un parell de menjades de cama-secs, cosa que vol dia que a la tarda tocarà netejar-los, oimés si en volem fer una truita per sopar.

Avui tenim dues coses a remarcar: en Lluís G. ha tornat a ser elegit regidor del seu poble, les Preses, i en Josep s’ha reincorporat a les excursions, després d’unes setmanes de convalescència. El trobàvem a faltar. La seva presència omple molt i la seva rialla franca és enormement refrescant. Benvingut de nou a la colla! I , també, per molts anys, Lluís, puguis anar servint la teva vila amb tanta generositat i eficiència! Dues coses a celebrar!