El Talló, Puig Ou i esglésies romàniques de la Vall del Bac (Alta Garrotxa)

Ascensió al Talló i el Puig Ou per la Vall del Bac, visitant també quatre de les cinc esglésies romàniques d’aquesta espectacular i solitària vall de l’Alta Garrotxa (1). La Vall del Bac, via tradicional de comunicació entre Olot i la vall de Camprodon, està delimitada per les serres de Malforat pel sud i la carena del Puig Ou i el Talló pel nord i presenta diversos atractius, entre els quals destaquen: una variada i exuberant vegetació (amb vegetació de ribera, alzinars, rouredes, fagedes, praderies...) ; magnífiques panoràmiques, especialment des del Puig Ou (vista de 360º, destacant el Prepirineu i el Pirineu Orientals entre nombroses valls, serralades i cims), i interessants testimonis històrics de la presència humana al territori (magnífiques esglésies romàniques en bells entorns naturals, antics corriols...). Una ruta sense cap dificultat especial tot i la distància i el desnivell, que combina corriols, amb camins, pistes i un petit tram asfaltat, i en què cal estar atents, però, a alguns camins amb una traça poc clara i que poden resultar perdedors.

La ruta comença a l’aparcament de l’Hostal de la Vall del Bac on s’arriba per una carretera -una estreta pista asfaltada- que recorre la vall d'est a oest. Seguint les indicacions cap a la Torre que trobarem al mateix aparcament, arribarem al proper mas del Ferrer, on creuarem la riera de la Vall del Bac per una passera per dirigir-nos per una pista fins al llogarret de la Torre, on trobarem l’esglesiola romànica de Sant Miquel, originària del segle XII, i el cementiri de la vall. Prenent un corriol en sentit oest, ens dirigirem cap al Serrat d’en Guilla després de creuar el torrent de la Garfera i un segon torrent sec per un camí senyalitzat amb pintura groga i ben fressat.

Remuntant per un corriol boscós el Serrat d’en Guilla, desembocarem en una clariana amb una casa en construcció, punt on seguirem una còmoda pista fins al Coll del Triadú, des del qual val la pena davallar per una pista en sentit oest fins al proper llogarret on se situa la bonica església romànica de Sant Andreu de Porreres, del segle XII, amb esplèndides vistes cap a la vall.

Retornant al coll del Triadú, iniciarem un dels dos trams més costeruts de la ruta, després de passar pel mas semiderruït del Triadú, atents a un corriol que en alguns trams és poc clar. De pujada al Talló, val la pena detenir-se al mirador natural situat a sobre dels Cingles dels Bàlecs, amb unes excel•lents panoràmiques cap al sud. Prosseguint la marxa des d'aquesta balconada natural, remuntarem entre rouredes fins arribar a una antiga font, eixuta, on caldrà estar atents per girar en sentit nord-oest i pujar per un corriol poc definit fins a un collet que dóna accés a l’ampla carena on se situa el cim del Talló. Pujant doncs en sentit nord des del collet (hi trobarem alguna fita) travessarem les praderies voltades de bosc que ens portaran al cim del Talló. Encara que des del seu planer cim alguns arbres ens impediran tenir panoràmiques completes (a diferència del Puig Ou), tot i així les vistes des del Talló són grandioses: Sant Amand, Taga i Serra Cavallera; Balandrau, Bastiments, Costabona i Canigó; Montseny i Puigsacalm; la mateixa Vall del Bac...

Per dirigir-nos cap al Puig Ou des del Talló davallarem, sense camí definit i sense dificultat, els seus pendents nord-occidentals per una zona boscosa fins a la fondalada del torrent de Porreres, on seguirem un corriol que, després de travessar-lo (hi trobarem una font amb abeurador), ens portarà fins a una pista que seguirem cap a l’esquerra en direcció a l’ampli Portell de les Roques. Després de travessar la tanca d'aquesta vasta planura, prendrem un corriol a l'esquerra de la pista que, remuntant entre fagedes, ens portarà a un collet amb una bassa i esplèndides vistes cap a la carena del Costabona. Des del collet, seguint un camí fitat en sentit sud arribarem al cim del Puig Ou, el vèrtex geodèsic del qual corona un planell herbós amb unes enormes i extensíssimes vistes en totes direccions sense cap obstacle visual, sens dubte una de les millors talaies del Prepirineu oriental.

Des del Puig Ou seguirem la ruta cap a ponent en direcció al coll d’Arrencafels per un camí boscós. Des del coll començarem el llarg recorregut de descens cap a la part baixa de la vall, primerament per una pista que abandonarem per seguir-ne una altra barrada amb una tanca que baixa pel Serrat de les Ginebres fins a un punt, poc visible, on ens desviarem per un corriol que, en un llarg flanqueig per sota de la carena del Puig Ou i travessant rouredes, ens portarà fins al Collet de Creuers.

Al Collet de Creuers seguirem una pista que aviat abandonarem per prendre un corriol, de traça poc definida, que davalla per una zona emboscada cap al Torrent de Porreres (en aquesta part del recorregut cal estar atents al corriol de baixada que es va perdent en la densa part boscosa final) fins arribar a una altre corriol més marcat que travessa el torrent del Clot de la Costa a l’alçada ja de la carretera de la vall (2).

Arribats a la carretera la seguirem a la dreta uns 800 metres fins a un ampli prat, on agafarem un camí a l'esquerra que travessa la riera de la Vall del Bac i, remuntant per la riba contrària en una combinació de pistes i corriols no sempre ben definits on caldrà estar atents per no despistar-s'hi, ens portarà fins al GR-1, que abandonarem momentàniament per acostar-nos a la bonica i solitària església romànica, també del segle XII, de Sant Feliu del Bac.

Reprenent la marxa pel GR-1 seguirem un llarg tram de pista que, entre fagedes i després de passar per la desviació cap a Santa Magdalena del Coll, davalla cap al collet de l’Erola, on trobarem l’església romànica de la Mare de Déu dels Àngels, dels segles XII-XIII, la més gran de totes les que haurem vist, situada al costat del Mas Llongarriu.

Seguint finalment el GR-1 en direcció est, força fressat i ben indicat en aquest tram on discorre entre alzinars, aviat ens retrobarem amb l’Hostal de la Vall del Bac i la bonica font arranjada d’aigua ben fresca situada al seu davant, completant així els gairebé 24 km i 1300 metres de desnivell positiu d’aquesta gratificant ruta (segons informació de la ibp, més rigorosa que l'aportada pel GPS).


--------------

(1) Dissortadament en l’accés a la cinquena església romànica, Santa Magdalena del Coll, un senyal de prohibició al pas de vianants i una advertència de la presència de gossos pretenen dissuadir el caminant de la conveniència d’acostar-hi: és lamentable que, com passa sovint, l’interès privat prevalgui sobre el general, en tractar-se d’un monument històric.

(2) L'alternativa si volem evitar la drecera seria seguir la pista des del collet de Creuers avall sense desviar-nos, creuant el Clot de la Coma més amunt i anant a sortir a la mateixa cruïlla que la drecera.

Reportatge fotogràfic complet (fotos fetes el 28-11-2015):