EL TALLÓ (VALL DEL BAC): Hostal-Bodelquer-Coll Sagordi-Resclusanys-Talló-Llonganya-Cal Ferrer

La vall del Bac és un indret recòndit, pràcticament oblidat. Si bé, des del 2003 gaudeix de la carretera asfaltada de Sant Pau a Castellfollit, aquesta no l'utilitza pràcticament cap vehicle. Antigament aquesta vall havia estat un formiguer de carros, traginers i ramaders, ja que formava part del camí d'Olot a Camprodon, i hi passava la carrerada que unia les muntanyes del Ripollès (pastures d'estiu) amb l'Empordà (pastures d'hivern). L'obertura de la carretera per la vall de Bianya i la desaparició d'aquests tradicionals oficis però, va fer caure aquesta menudeta vall en el més absolut oblit.

Hi trobem masies disperses, que als anys 80 encara no tenien electricitat, i el punt de referència històric és l'hostal de la Vall del Bac. Aquest fou un dels hostals més antics de Catalunya (consta com a hostal ja al segle XVII) i punt de parada obligat per a traginers i ramaders. A més va esdevenir una referència en cuina de muntanya. Va romandre obert fins a mitjans de la primera dècada d'aquest segle, amb l'Anna Barluenga, la darrera hostalera. Diuen que s'hi podia menjar de primera. Llàstima que ja no hi hem arribat a temps.

En aquest enllaç trobareu més informació i fotos de quan funcionava encara, l'any 2004:
http://indretsoblidats.wordpress.com/2012/10/09/lhostal-de-la-vall-del-bac/

La ruta ens permetrà endinsar-nos de ple en les cotes més altes de la vall del Bac. És una ruta terriblement solitària i en la que cap so destorbarà la banda sonora del bosc i la seva fauna. Sovint ens sentirem impressionats pel silenci i la quietud dels paratges i per l'exhuberància del seu espectacle natural.

Hi han múltiples variants a la zona. En aquest cas, hem triat endinsar-nos a l'espectacular estret de Bodelquer (nom que recull la pronúncia local del que abans s'havia dit Bosc del Quer, o Bo del Quer), per pujar a la magnífica talaia del cim del Talló, i acabar baixant per un dels camins de ferradura més oblidats i meravellosos de la zona. És l'anomenat camí de Llonganya i Resclusanys, que davalla per la zona de les Lleixes, del clot de Llonganya. Una delícia de viarany que, durant anys, només el saber popular ha mantingut viu.

Només en la darrera edició del mapa de l'Alpina de l'Alta Garrotxa s'ha marcat el seu traçat. De fet, en l'inventari de camins de la Vall de Bianya, de l'any 2006, les fonts documentals per a treure'n informació van ser la fotointerpretació i la comunicació oral.
http://www.ajuntament.valldebianya.org/ca/inventari-de-camins-municipals.aspx

Avui, però, aquest camí es troba força ben fressat i ben fitat, cosa que mostra la seva bona recuperació. És de bon caminar (excepte el tram inicial entre Resclusanys i el coll Joell), i una autèntica delícia. Atents al primer tram des del coll Joell, doncs encara que l'alzinar ens tapa força les vistes, intuirem perfectament una timba espectacular a la nostra esquerra. Impressiona i cal estar atents a no fer cap mal pas. Però és un tram curtet i val molt la pena!

Fins al cim del Talló, trobarem diverses marques al llarg de tot el recorregut. Del GR-83 (de Mataró al Canigó), verdes i taronges, grogues, i les del PR-186 (a partir del Seguer de la Pera). De baixada ja no seguirem cap marca, i només camins fitats. Cal estar atents al tram en que abandonem la pista, a Llonganya fins al coll Joell, ja que el corriol està embardissat i pot ser perdedor. També en el tram final, a tocar del Cal Ferrer, ja que les fites acaben desapareixent, just abocats sobre la casa, quan trobem un tancat. El track passa per un forat fet en aquest filat (waypoint) i que et deixa just a la casa. Una opció més pausada seria, quan trobem el cobert (waypoint) un xic abans, agafar la pista que ens duria a Sant Miquel de la Torre i de nou cap a Cal Ferrer i l'hostal.

Iniciem la ruta, a l'hostal de la Vall del Bac. Prenem la pista que, per sota l'hostal, i entre els prats del nord, ens durà a Cal Ferrer, impressionant mas a tocar de la riera de la vall del Bac, que travessem per un menut pontet. Cal fer esment a la història d'aquesta masia, doncs va ser un referent d'aquesta vall i de la Garrotxa.

Hi té el seu origen la destacada família olotina Danés. S'hi ferraven les cavallerisses dels que paraven a l'hostal, es marcava bestiar, s'hi feien eines de tot tipus i s'hi arranjaven armes. Havia estat la seu també de les escoles de la vall (tancades durant els anys 60). Avui en dia ha perdut tota aquesta activitat però sembla que manté vida (ni que sigui per les antenes parabòliques que hi ha!).

S'explica també que durant les guerres amb França (principis del segle XIX) el ferrer de la vall, Fèlix Danés i Casademont fou amenaçat de mort pel temut bandoler Boquica, ja que un dia que aquest se l'enduien empresonat a Ripoll, van fer parada a l'hostal i el ferrer s'adonà que les lligadures d'en Boquica no eren prou fortes i les arranjà (Font: "A peu per l'Alta Garrotxa" de Nil Jaile. Cossetània Edicions, any 2010).

Seguim el senderó que s'obre a mà dreta de Cal Ferrer i, a través del lateral d'un prat, acabem sortint a les gorges del molí de la Coromina, i poc després al mateix molí, reformat recentment. Seguint les marques, baixem les escalinates del costat del molí i travessem un afluent sec. A partir d'aquí s'inicia el preciós sender que endinsarà a l'estret de Bodelquer.

Aquest és un tram amb solera. El camí, molt ben treballat, enmig d'un bellíssim alzinar, va prenent alçada i es va arrapant a les parets de l'estret. Veiem espectaculars cingleres a banda i banda, allà on el bosc ens ofereix alguna clariana. Arribarem en un punt en que les marques ens indiquen un gir brusc a l'esquerra. Això és degut a que l'antic camí es va perdre per una forta esllavissada, l'any 1989. Val la pena però, fer uns pocs metres més, per acostar-nos al caire de les roques de la Miranda. Hi veurem una preciosa estampa del Montmajor, i de la fondalada de la riera d'Oix.

Retornem a la cruïlla del gir brusc i tirem decididament amunt. Passem per la font del Seguer, avui eixuta, transfornada en antic safareig o obi (que fàcil ho tenim avui amb les rentadores i l'aigua corrent a les cases) i arribarem ràpidament a la masia del Seguer de Pera. Aquest mas va ser abandonat durant els anys 60, però torna a estar habitat.

Aquí trobem un pal indicador, i prenem la direcció de "Camprodon a 5:50 hores", per la pista que surt a l'esquerra de la casa. Aquí ja trobem les marques del PR-186. Al segon gran revolt a l'esquerra de la pista, seguim recte, segons marca el PR (deixant momentàniament el GR), i anem fent per sender costerut fins a sortir en una pista, a tocar de la mig derruida casa del Cortal.

Prenem la pista a mà dreta fins al Coll Sagordi. Hi trobem un altre pal indicador. Seguim a l'esquerra fins a un menut pratet, la collada del Cortal, on abandonem la pista per seguir les marques, a través d'un preciós sender, que entre boixos i alzines, ens durà a través de les feixes abandonades del Camp de la Solana. Les vistes comencen a ser memorables sobre la riera d'Oix i les muntanyes altgarrotxines.

Fem els bonics passos, per sobre les cingleres de la Màniga, del pujant del Matxo i del Burro, sense dificultat, ja que, si bé són costeruts, es troben ben empedrats i treballats (històries de traginers darrera aquests topònims). Quan sortim del bosc, i entre roures preciosos, virem a mà dreta. Som als solanets de Llonganya. Des d'aquí val la pena aturar-se a veure les valls de la baixa Garrotxa. El camí puja fort i dret, però ràpidament ens du a una pista superior. La prenem a mà dreta, i no abandonarem les marques de PR. Ens trobem als plans de Resclusanys.

Còmodament arribem a la preciosa collada del Faig. A partir d'aquí, abandonem el PR, i sense un camí massa marcat, tirem amunt per una bonica i densa fageda (pareu atenció als dos espectaculars faig monumentals que hi podem trobar!). Seguim amunt, decantant-nos cap a llevant, fins que de nou en camí marcat, trobem un sender carener que ja ens durà fins al cim del Talló.

Aquest cim és una delícia. Meravellosa talaia plana i herbada sobre les valls de la Garrotxa (Oix, Castellar, Bianya, d'en Bas), sobre la muntanya altgarrotxina (Montmajor, Pera, Comanegra, Puig de les Bruixes, Bestracà, Ferran, Bassegoda, Guitarriu, el Mont, etc), el Pirineu oriental (Taga i serra Cavallera, Puigmal, Molló i per sobre de tot, el nostre preciós Canigó).

A partir d'ara comença el descens. Refem camí fins a la collada del Faig, de nou. Aquí, segons baixem, girem a mà dreta i trobarem un senderó. És l'antic i històric camí de Llonganya i Resclusanyes, citat al principi, que utilitzava la gent d'aquests verals per baixar cap a Sant Miquel de la Torre i l'hostal de la Vall del Bac. En aquest primer tram, el sender, ens baixarà sense contemplacions, fins al coll Joell. És el tram més embardissat i perdedor. Cal estar atents!

Un cop al coll Joell prenem la pista que hi arriba per l'esquerra. Passem una tímida font, a peu de pista. Al cap de no res veurem una petita fita, a mà dreta, de la qual en surt un corriolet que davalla ràpidament. És la continuació del camí que s'endinsa ja al bell mig del clot de la Llonganya, per la zona de les Lleixes. Aquest corriolet, en el seu tram inicial no té més d'un pam, però està força ben fressat (i fitat). Com ja hem dit, compte en aquest primer tram ja que passarem fregant un precipici espectacular!

Gaudim d'aquest tram de l'excursió, ja que és molt autèntic. A mesura que ens endinsem al clot de la Llonganya el silenci es fa més i més hermètic, i anem prenent noves perspectives sobre el Montmajor i l'estret de Bodelquer. Sobre el bac de Can Tonet, sortim a la carena, on fa de bon fer una paradeta i una mirada enrere per veure una panoràmica del clot de la Llonganya.

Seguirem baixant per un camí ara ja més marcat, i més carener fins que, de nou endinsats en el bosc, apareixerem en un cobert que s'ha quedat a mig fer. Aquí tenim les opcions ja citades a l'inici del text. Ambdós casos ens duran de nou a Cal Ferrer i a l'hostal de la Vall del Bac.