El Turó de les Onze Hores des de Puiggraciós
near Gallicant, Catalunya (España)
Viewed 1234 times, downloaded 45 times
Trail photos
Itinerary description
Del Santuari de Puiggraciós seguim els senyals del PR C-33 fins arribar a dalt de la cinglera. Només començar l'itinerari trobarem una font i l'ascensió als Cingles comença de debò al Coll de can Tripeta, partió de les vessants del Tenes, a ponent, i del Congost, a llevant. És un lloc amb bones vistes de l'angle que els Cingles de Bertí formen en aquest punt i de les diferents valls que s'estenen a banda i banda del coll.
Dalt la cinglera, just abans de can Mestret, deixem el PR per una pista a l'esquerra. Poc després, la pista es bifurca en dues: A la dreta, pel costat d'un antic forn, podem arribar-nos al Traver, antic mas des d'on es veu l'objectiu de l'excursió. A l'esquerra, la pista que baixa, resseguint sense perill la timba, cap al Turó de les Onze Hores.
Just abans del tram final, en un petit replà, la pista passa a ser corriol, i des d'ell una breu però intensa pujada ens durà a l'esplanada del Turó de les Onze Hores i les seves fantàstiques vistes.
Índex IBP: 39.
Waypoints
Santuari de Puiggraciós
El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte.
Coll de can Tripeta
Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Can Mestret
Mas que ha estat rehabilitat i que es troba habitat, situat a peu de la pista que tot just acaba d'enfilar-se als Cingles de Bertí procedent del Coll de can Tripeta.
El Traver
El Traver és un mas no habitat edificat en un singular paratge d'antic poblament ibèric entre els segles XVII i XVIII. Respon a la tipologia de masia típica d'altiplà descrita pels historiadors, és a dir, construccions complexes amb espai suficient per a compartir, a la vegada, l'agricultura amb la ramaderia, amb annexos afegits segons la necessitat dels estadans i, com a fet diferencial, la presència de barri i torre de defensa. Es troba en un punt molt proper al penya-segat natural dels cingles, el que li dóna una certa defensa. Des d'aquest punt hi ha bones vistes del Vallès en general, destacant la serra de Sant Llorenç del Munt i el cingle de Gallifa, que tanquen el panorama a ponent, i en un punt més proper i en un menor alçada de la que ens trobem, el Turó de les Onze Hores.
Turó de les Onze Hores
El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda. Està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El més inferior es tracta d'un roca vermellosa formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el superior per gresos blanquinosos marins de l'eocè, també de l'era terciària. Aquesta característica es manté en, gairebé, tota la cinglera.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Gràcies per compartir aquesta ruta.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Feta el 19/12/2020