El Turó de les Onze Hores pel Grauet de Quintanes i el Grau del Traver

El Turó de les Onze Hores és el cim més característic dels que envolten i dominen Riells del Fai. Tot i que el cim pertany al veí municipi de Sant Quirze Safaja, forma part de la idiosincràsia riellenca. La ruta que es proposa aquí, amb origen i final a Riells del Fai, no és la més curta possible ni tampoc la més clàssica. És una barreja entre aquesta ruta que vam fer amb el GEBRACB i aquesta que vaig fer jo un dia que m'avorria fa temps. És una proposta que requereix un mínim de nivell, ja que puja abruptament a la cinglera -molt de desnivell amb poca distància, però sense necessitat d'haver de grimpar- i es completa amb el trànsit -evitable si es desitja- per les Balmes del Traver. Amb males condicions meteorològiques es recomanable abstenir-se de realitzar-la, ja que alguns trams són codines i poden estar relliscosos.

Descripció

Es comença la marxa al Centre Cívic de Riells del Fai (321m) per les fortes pujades dels carrers Camí de can Quintanes i, després d'una rotondeta, Serrat d'en Guerri. Després de dues cases a continuació d'una zona no edificada es gira a l'esquerra, pujant fins a la part superior de la urbanització Boscos de Riells per un vial cimentat. Al finalitzar l'asfalt (0.56km; 0:08h; 388m) es pren a gregal el camí de la Serra de can Tabola, que s'endinsa al bosc tot seguint un filat per la seva dreta. És un camí carener que a mesura que surt del bosc ofereix esplèndides vistes amb el Turó de les Onze Hores dominant l'escenari i alguna que altra curiositat. Quan es rep el camí de Vallderròs, a peus del Turó (1.31km; 0:24h; 474m) es continua a llevant, deixant les parets de la cinglera i el Turó de les Onze Hores a l'esquerra. El corriol va enfilant-se juntament amb la cinglera, però sempre a mitja alçada i protegits per la vegetació. A la vall destaca el mas de can Quintanes. Després d'un pas on el corriol passa entre grans pedres caigudes de la cinglera, hi ha l'inici del Grauet de Quintanes (2.04km; 0:38h; 527m), que és un corriol a l'esquerra que s'enfila amb ganes i que ràpidament surt del bosc. És un grau exigent, ja que salva molt de desnivell amb poca distància física.

S'arriba dalt de la cinglera (2.44km; 1:03h; 669m), en un amplíssima pista que cal seguir a ponent, en lleuger descens, i, ràpidament, deixar-la per l'esquerra per seguir un corriol que ressegueix la cinglera -sense trams aeris- fins la Plaça dels Cèntims (2.81km; 1:15h; 647m). Es pot arribar al mateix lloc per la pista, no té cap mena d'exigència però és molt monòtona i avorrida; el corriol, almenys, té miradors. De la Plaça dels Cèntims es segueix un corriolet molt fressat a ponent que s'amaga progressivament en la vegetació fins arribar a l'accés al Turó de les Onze Hores (2.99km; 1:19h; 643m), on el corriol principal segueix de front, marcat per un senyal indicatiu de Zona Protegida. Es continua a l'esquerra, per un altre corriol s'enfila breument, segons com amb ajut de les mans, per planejar fins a coronar el cim (3.11km; 1:22h; 665m), un esplèndid mirador de tota la vall de Riells del Fai i de Vallderròs. A ponent, més enllà de Riells i el Tenes, els Cingles del Perer, Sant Feliu de Codines, el cingle de Gallifa i, més enllà, la serralada de Sant Llorenç del Munt. A mestral, les Costes d'en Batlles i el Turó de l'Ullar, l'altre custodi de Vallderròs, que s'ensota al nord: es reconeixen els diversos torrents que s'hi aboquen i es veu perfectament el Gorg de les Donzelles i la Cova del Moro. A la vessant de migjorn, el mas Quintanes i, amb bona climatologia, fins on l'horitzó permeti, incloent Barcelona i la mar Mediterrània, a xaloc el Sot de Bellobir i a llevant el Puiggraciós i el coll d'en Tripeta. Es reprèn la marxa desfent camí fins al final del Grauet de Quintanes (3.79km; 1:42h; 669m), on es pren el corriol del grau però aviat es desprèn a l'esquerra un corriol lleugerament en ascens que va resseguint la cinglera, encadenant miradors on val la pena d'aturar-se per omplir-se la vista. Es torna a contactar amb la pista principal (4.48km; 1:58h; 721m), però es continua en el mateix sentit de la marxa per un altre corriol que mena directament a les Balmes del Traver (4.71km; 2:04h; 729m), que havien servit d'eixopluc per a ramats. Es poden passar fàcilment, però per persones amb vertigen o porugues pot ser tot un tràngol; en qualsevol cas, és un pas en el que no passa res si es va amb més precaucions de les habituals. Passades les balmes s'arriba a un camí molt fressat (4.88km; 2:07h; 737m), és el grau del Traver. Es continua de front, en sentit ascendent, i pocs metres després es gira a migjorn, resseguint el dibuix de la cinglera, fins arribar al darrer mirador de la ruta (4.99km; 2:11h; 741m), amb fantàstiques vistes del Sot de Bellobir, del Puiggraciós i de les Costes del Traver.

Comença la darrera part de l'itinerari, la baixada. Es desfà camí per retornar al grau del Traver, és a dir, a la darrera cruïlla (5.06km; 2:16h; 738m). Es segueix uns metres a l'esquerra i s'arriba a la cruïlla del punt quilomètric 4.88, on ara es continua a l'esquerra, de baixada. En aquest primer tram, el camí va perdent alçada fent llaçades i, en alguns trams, amb graons de pedra, per acabar orientant-se a garbí buscant la falda de la cinglera fins acabar a un corriol travesser (5.90km; 2:35h; 578m) que es segueix a mestral, com desfent el camí del grau del Traver però en una cota inferior. Es surt al revolt d'un camí (6.16km; 2:39h; 583m) i es continua per l'opció de la dreta, descendent i que es troba delimitada per unes grans pedres, que acaba al camí històric de Riells a Montmany, en ple sot de Bellobir (6.50km; 2:46h; 529m). És una ampla pista que es segueix a ponent i que no presenta cap dificultat. En aquest entorn creua una antiga finca ramadera, deixant a l'esquerra les runes de Can Pau Boget. A la cruïlla del Serrat de Quintanes (7.49km; 3:00h; 489m) l'itinerari s'encara novament als Cingles i baixa cap un dipòsit cobert, que es deixa a la dreta, i a les envistes de can Quintanes (8.16km; 3:10h; 431m) es deixa la pista, que va directament cap a la casa, i es continua a ponent. Poc després (8.28h; 3:13h; 424m), el camí es bifurca i es pren el de l'esquerra, que baixa ràpidament a recuperar la pista que s'ha deixat abans de can Quintanes, continuant-la en el mateix sentit de la marxa. A la dreta de la pista queda can Berga i sense deixar-la s'arriba al Pla de can Vileu (9.23km; 3:25h; 390m), bifurcació on es continua de front, cap a ponent. Ben aviat s'arriba a l'asfalt, just on s'ha pres el camí de la Serra de can Tabola en la primera part de la ruta. A partir d'aquí ja simplement es tracta de desfer el camí de pujada i retornar al Centre Cívic de Riells (9.81km; 3:33h; 321m).

Índex IBP: 55.