El Turó de Montcada des de Cerdanyola del Vallès

Moltes vegades els petits cims que tenim més propers són els que desperten menys interès en nosaltres, i aquest és el cas del veí Turó de Montcada, que amb la seva característica forma retallada, en gran part deguda a les moltes extraccions de terra i roques que ha patit al llarg del temps. Però vaja, que tenint-ho tant a prop i suposant-li bones vistes de tot el Vallès i del Barcelonès, aquest cop vam decidir atansar-nos-hi.

Des de Cerdanyola, el lloc més natural per iniciar la caminada és la pròpia entrada al Parc de Collserola a l'entrada principal del Parc de la Riera, just a l'inici del camí de Can Catà, però enlloc d'endinsar-nos en aquest camí, seguirem paral·lels al curs de la Riera de Sant Cugat sense creuar-la, fins a ser al final del Parc, on trobem una altra passera, força malmesa per antigues riades, i que no estaria de més que arranjéssin una mica.

Un cop passat el pont, i en ser a l'altra banda de la riera, seguim per la pista que porta cap als camps i que dóna la volta altre cop direcció Cerdanyola, però de seguida que arribem a l'alçada on hauriem d'encarar un hipotètic retorn, deixarem la pista seguint un corriol que s'enfila per l'esquerra en direcció a la serra de Na Joana, i que de seguida, es torna carener tot torçant cap a la dreta.

Aquest corriol, força emboscat en un principi, s'obre un parell de cops durant el seu ascens permetent-nos albirar una part de Cerdanyola i més endavant fins i tot Sant Llorenç del Munt. Guanyarem uns 100 metres d'altitud en poca estona, fins que anem a sortir del corriol carener i anar a petar a una pista més ampla que segueix més o menys en la mateixa direcció que portàvem, ara ja planejant i fins i tot perdent una mica d'altitud. Aquí sempre seguirem la pista que ens dugui cap a l'esquerra, fins que arribarem a una mena de coll on el terreny s'obre i hi trobem una cruïlla de camins.

Nosaltres seguirem el camí que es deriva més l'esquerra i podrem veure de seguida un antic dipòsit d'aigua, a l'alçada del qual, deixarem la pista i ens endinsarem en un corriol que davalla de forma tranquil·la i ens permet estalviar algun metre de més que faríem seguint per la pista, que tornarem a creuar més avall, ja pràcticament a l'alçada de la carretera que va del Coll de Montcada al Cementiri de Collserola, a la qual acabarem de davallar i seguirem un bon tram per la voravia, tot creuant per sobre de l'autopista C-58, per després anar a parar a la cruïlla amb la carretera N-150, que creuarem amb molt de compte, just a l'alçada del mateix Coll de Montcada, per entrar en el carrer Cargol del polígon industrial que tenim al davant.

Al capdamunt del carrer Cargol hi trobem un cul-de-sac del qual en surt una petita pista amb el cartell indicador del recorregut PR-C 35, que seguirem en diversos trams a partir d'ara. En aquest punt ja som ben bé sota del Turó de Montcada, que s'aixeca força imponent davant nostre. La pista que hem agafat, torça a la dreta i comença a guanyar metres. Si no la deixéssim, ens portaria en un tres i no res al Turó de Quatre Pins, però el nostre objectiu queda a la nostra esquerra, i per arribar-hi haurem de seguir un corriol que s'obre a la nostra esquerra just a l'alçada d'una torre elèctrica.

En sortir d'aquest corriol, anem a petar en una altra pista que de seguida puja amb força i s'obre a un mirador a la nostra dreta, amb un fantàstic panell informatiu del tros de serra de Collserola que tenim al davant, paga la pena que us hi atureu uns moments.

Deixem el mirador, i reprenem la pista que ara puja amb molta força vers el turó de Montcada, però per atacar-ne el cim, just quan la pista ja planeja, haurem d'agafar un corriol que surt a l'esquerra i que s'obre en diverses petites vies d'accés molt verticals, vers la part més alta de la muntanya. Ens trobarem en un corriol força trencat, marcat amb pintura blanca, i que en poca estona ens portarà fins al cim del turó de Montcada, des d'on efectivament, podem gaudir de meravelloses vistes de tota la plana del Vallès amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt com a talaies més destacades davant nostre, més lluny el Bertí i el Montseny, ens conviden també a la seva observació. Sota nostre, mitja muntanya mossegada per l'extracció de sorres i rocam, i després Montcada, partida per el progrés de forma despietada. El Turó del Montcada, amb només 274 metres d'altitud, ens ofereix també vistes a Barcelona, des del Besós fins a Montjuic, i el mar en tota la seva grandària.

Baixarem del cim per els mateixos corriols que havíem fet servir per pujar-hi, menys cap al final, quan ens decantarem a l'esquerra per anar a trobar la que sembla via més habitual de pujada al cim, que va a parar a la pista principal uns metres més endavant d'on l'havíem abandonat en la pujada. La nostra intenció és ara rodejar el cim per sota, abans de retornar a la pista a l'alçada del mirador de Collserola per el qual hem passat abans. Aquest rodeig es fa primer per la pista principal, per agafar una desviació a l'equerra que ens mena cap a la Font de Mitja Costa i Santa Maria de Montcada, però que no seguirem en una segona cruïlla que ara deriva cap a la dreta. Nosaltres seguim rodejant la mola del Turó, seguint ara un corriol, que ens ha despistat una mica i ens ha fet mig recular un centenar de metres, fins que finalment hem trobat un corriolet que ens ha permès davallar un bon tros més, i que després ha seguit rodejant el turó, tot passant a tocar de l'entrada obrada d'una mena de cova que ha despertat el nostre interès.

Una mica més endavant, ja s'endevina que el corriol s'obrirà de seguida i anirem a petar just a l'alçada del mirador de Collserola. A partir d'aquest punt desfarem el mateix camí que hem fet a l'anada fins a ser en el coll amb cruïlla de camins que hi ha al capdamunt de la serra de Na Joana, punt en que seguirem per la pista tot recte en direcció a la Serra del Llagat. La nostra intenció és mirar d'anar a trobar la pista que va del camí de Can Catà al cementiri de Collserola de la forma més "recte" possible. Per fe-ho seguim la pista en baixada, fins que trobem un cartell de GR i el seguim per un corriol que es decanta a la dreta, per de seguida torçar a l'esquerra i anar a parar a la pista desitjada. La seguirem a la dreta, sempre en descens, però la deixarem just abans d'arribar al camí de Can Catà, ja que agafarem un corriol ben emboscat que ens permet estalviar un tros de camí i que ens deixa gairebé a la cruïlla del camí de Canaletes i Can Catà, a l'alçada dels camps de Can Codina i de Santa Maria de les Feixes, així que ens queda ja només seguir la pista per sortir de seguida del Parc de Collserola i arribar al punt inicial de la caminada.