El Turó de Tagamanent des d'Aiguafreda per Fondrats, el Bellit, l'Agustí i el Bellver tornant pel GR-5

Sempre és un bon moment per visitar la muntanya del Montseny, així que aquest cap de setmana vam buscar una ruta que ens permetés de poder gaudir dels diferents ecosistemes que s'hi troben, des de les pinedes mediterranees de les parts més baixes, a les rouredes de més amunt i els prats pirinencs de les zones properes al Plà de la Calma. Tot sortint del carrer del Molí de l'Avencó, a tocar dels magnífics pous de gel que podem visitar només començar la caminada, seguim planejant per la pista que passa a tocar de la zona d'esbarjo i el càmping adjacent. Una mica més endavant trobem que la pista es divideix en dos, la de la dreta porta a les pedreres i la de l'esquerra cap a la serra dels Fondrats, que és la que seguirem.

Ben aviat, després d'una ziga-zaga, trobarem una dissimulada desviació que deixa la pista per l'esquerra, en un no massa evident corriol que puja amb força per sobre la pista convertint-se en un camí carener que s'enfila sense descans durant força estona. Aquest preciós corriol ens ofereix vistes a ambdós costats, a la dreta, omnipresent el Turó de Tagamanent, a l'esquerra la fondalada i la següent carena de la muntanya. Trobarem més endavant la pista, que seguirem pocs metres per tornar a agafar camí carener, i ja en vegetació de prat, ens aproparem a les ruïnes de la masia dels Fondrats, ja a més de 1.000 metres d'altitud. Aquí, ara ja planejant, seguirem pels prats per un estret corriolet que ens deriva cap a la nostra dreta fins a portar-nos a una zona de roures poc espessa, de la qual en sortim de seguida, moment en que ja albirem la masia del Bellit. Allà hi podrem veure variat bestiar; cabres, ases i cavalls en el nostre cas.

En passar la masia del Bellit seguirem una la pista, però de seguida la deixem per fer un retall pel prat de gespa que ens estalvia uns quants metres, i poc després d'agafar-la altre cop hem d'estar atents al corriol que davalla a la dreta i que s'endinsa en la boscúria, nosaltres vam passar-lo de llarg uns metres i després vam davallar de
forma directa per anar a trobar-lo una mica més avall. Aquest corriol és ben obac i recorre foscos paratges d'espessa vegetació, sempre planejant pels volts del 1.100 metres d'altitud, en sortirem al cap d'una estona a tocar dels prats que queden sobre la masia de l'Agustí, convertida ara en part del Parc Etnològic del Montseny.

Ara seguirem per una pista que davalla tímidament fins arribar a una altra mítica masia d'aquesta zona, sempre en activitat, el Bellver, avui en dia convertida en restaurant, que gaudeix d'unes panoràmiques fantàstiques al Turó de Tagamanent. I des del Bellver fins al cim del Turó ens queda fer una ràpida baixada fins el Collet de Sant Martí i la també ràpida pujada des d'aquí fins el cim del Turó de Tagamanent on trobem l'ermita del mateix nom en plenes tasques de rehabilitació.

Cal gaudir des d'aquí de les vistes cap al seguit de serralades que queden davant nostre, per aquest ordre: Els cingles de Bertí, els cingles de Gallifa, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. I si encarem la nostra mirada al nord i gaudim de bona visibilitat podrem contemplar la majestuositat de les muntanyes pirinenques colmades de neu al bell mig del mes de Setembre. Mirant al sud i a l'est, la vasta amplitud del vessant sud de la muntanya del Montseny.

La sortida del capdamunt del turó ha sigut una mica liada per nosaltres, ja que ens hem "despenjat" un parell de graons abans de trobar el corriol que en baixa ja més còmodament, però també podeu anar a cercar aquest corriol desfent el darrer tros de pujada que heu fet des del collet de Sant Martí i aquest cop seguir endavant sense acabar de pujar al cim del Turó de Tagamanent. En tot cas, tampoc ha sigut un tram amb risc de fer-se mal ni res d'això, però hem fet una petita marrada per anar a trobar el corriol.

Seguim baixant per aquest corriolet ja de forma més còmode fins que trobarem un corriol més ample que creua transversalment provinent del mateix collet de Sant Martí, i que nosaltres seguirem cap a l'esquerra sempre en baixada fins que una mica més endavant trobarem una altra cruïlla de camins en una petita esplanada on agafarem el GR-5, el qual ja no deixarem fins a ser al punt inicial de la ruta.

Aquest trajecte, sempre per preciosos corriols, a excepció dels metres finals per pista, i que era la ruta que seguia durant molts anys la travessa Matagalls Montserrat, de la qual en trobarem les marques verda i roja, ens porta a passar a tocar de les ruïnes de la Masía de Can Puig-Agut en un dels pocs trams en que enllacem per camí més ample abans de tornar a agafar un corriol estret en una torre elèctrica que hi ha just després de les restes de la casa. A partir d'aquí, en el darrer tram de corriol, la baixada s'accentua força i acabem de perdre els darrers gairebé 300 metres d'altitud en aquest darrer quilòmetre i mig de l'excursió.