El Vallecillo - Ojos del Cabriel - Cascada del Molino de San Pedro - El Vallecillo

Preciosa ruta feta per la Sierra de Albarracín, per contemplar el naixement i els primers quilòmetres del riu Cabriel, que naixent al municipi d'El Vallecillo a la província de Teruel, discorre després per les províncies de Cuenca, Albacete i València per acabar essent un important afluent del riu Xúquer.

La ruta comença a l'entrada mateixa del poble de El Vallecillo, on podeu deixar el cotxe sense problemes i agafar una ampla pista marcada amb un cartell indicador als Ojos del Rio Cabriel, i que en lleuger ascens ens portarà fins un mirador de la vall que tenim a sota.

Després de contemplar el paisatge, prendrem un petit corriol marcat per un altre cartell indicador de vàries rutes de la zona i dels Ojos del Cabriel, que comença a perdre altitud amb força rapidesa, no és massa complicat, però aneu amb una mica de compte. Aquest corriol creua la pista que hem deixat a l'alçada del mirador; de fet la seguirem algun tros i prendrem el corriol altra vegada per ja arribar a tocar d'una caseta d'obra al costat mateix del primer ull del riu Cabriel, amb l'aigua més transparent que haureu vist mai.

Seguirem el corriol que rodeja la caseta i arribarem tot seguit a un altre ull més gran i cabalós, a partir d'aquest punt el riu agafarà amplada de seguida, i es farà possible el buscar algun lloc on remullar-se si hi ha algú prou valent, doncs l'aigua està ben gelada.

Seguirem el corriol paral·lel al curs del riu fins arribar a un salt d'aigua d'uns cinc metres que ja ens fa albirar l'espectacle que ens oferirà una mica més endavant el riu; precisament en aquest salt d'aigua es forma una piscina natural ideal per al bany dels més atrevits de la colla, ja que per arribar-hi cal baixa un troç una mica complicat.

El corriol va seguint el curs del riu entre pinedes, ara més a prop ara una mica més lluny, però sempre en la mateixa direcció que segueix l'aigua. De fet el corriol es va convertint en pista a mesura que ens anem apropant a creuar amb la carretera que porta a El Vallecillo, una mica més avall (uns 300 metres) de la cruïlla on deixarem la carretera altra vegada per anar fins el següent punt imprescindible de la ruta.

Deixem la carretera principal, però seguim per una pista asfaltada que seguirem uns 200 metres fins que troçarem a l'esquerra per un corriol que comença a perdre metres a mesura que ens apropem i comencem a albirar altra vegada el riu. El que ens xocarà en aquest punt és el soroll de l'aigua, però encara no veurem la meravella natural que tenim a tocar. Un cop avall, ja a l'alçada del riu, seguirem a l'esquerra, remuntant el riu per un petit corriolet que en una desena de metres ens deixa en un magnífic recó amb un parell de bancs de fusta on podem seure i contemplar el preciós salt d'aigua del Molino de Sant Pedro; evidentment ja en desús.

Un cop aquí podem escollir entre seure en aquest punt, baixar una mica per la roca i fer un banyet en la gran piscina natural que es forma, intentar arribar fins a sota mateix del salt d'aigua o rodejar i anar a contemplar-lo des de l'altra banda; queda a gust del consumidor.

En tot cas, un cop iniciem el retorn cap a la pista asfaltada que ens deixarà a la carretera, pensem que ens queden ben bé 2 quilòmetres per arribar al punt inicial de la ruta, i cal dir, que aquests darrers dos quilòmetres es poden fer una mica pesats, ja que són per la pròpia carretera d'accés a El Vallecillo i sense ni rastre d'ombra. Sempre podem trobar algun voluntari que vagi a buscar el cotxe i s'apropi després a buscar la resta de la tropa!

Com a recomenació us podeu quedar a dinar a l'hostal restaurant de El Vallecillo, nosaltres vam quedar gratament sorpresos per la qualitat i varietat del dinar que vam menjar.