EL VENDRELL - BARRAQUES DE PEDRA SECA - LA COSTA ROJA - COMA~RUGA - FONDO DEL GÜELL - SANT VICENÇ DE CALDERS - EL VENDRELL.

Ruta circular molt agradable passejant per llocs propers al Vendrell, ja coneguts però, que no deixen d'admirar-nos cada cop que passegem per ells.
Els camins poden ser els mateixos, però l'entorn natural canvia a cada moment. La llum, les diferents estacions de l'any, i fins i tot l'ànim o els companys que caminen amb tu, fan de cada caminada, de cada ruta, una experiència singular.
Avui ha estat un d'aquells dies de tardor, ja proper a l'hivern, amb els colors grocs, ocres i vermells pintant la natura, que per la temperatura i la llum ens ha semblat un dia de primavera.
I realment ja no sabem dir si ha estat un bon dia o un mal dia, a causa de la manca d'aigua. La sequera es nota per els molts arbres que moren, per la vinya, amb els seus colors de tardor, però estressada per la manca d'aigua.
Desitgem una tardor i un hivern amb abundants pluges que xopin la terra, perquè ens regali una primavera plena de vida. Desitgem que arribin els "bons" dies plujosos de tardor i d'hivern.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

RUTA DE LA PEDRA SECA - SANT VICENÇ DE CALDRES:

Sant Vicenç de Calders és el punt més agrícola del municipi del Vendrell i al seu voltant s’hi pot trobar un patrimoni ampli i variat de pedra seca. En aquesta ruta coneixerem, no només les barraques més interessants i originals, sinó altres elements que s’engloben dins d’aquesta tècnica tan pròpia d’aquest territori, com ara pous o marges centenaris.

Aquesta és una ruta oberta per conèixer les construccions de pedra seca i altres elements importants de l’entorn de Sant Vicenç de Calders, al nostre terme del Vendrell. La ruta travessa per la serra del Pardo i el fondo del Sabés.
L’objectiu d'aquesta ruta és donar a conèixer i posar en valor aquest patrimoni de l’arquitectura rural.

Abans de la fil·loxera, el 80% del terme estava conreat i els pagesos van deixar-nos moltíssimes construccions de pedra seca. La principal característica d’aquesta tècnica és que no s’emprava cap tipus d’argamassa, morter o lligam de pasta humida. L’estabilitat de les construccions s’aconseguia a partir d’encaixar les pedres de diferents mides i amb el seu propi pes.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CALDERS:

L’antiga església parroquial de Sant Vicenç de Calders, documentada des del segle XI, va ser reconstruïda el 1784. Té una nau coberta amb volta de canó i llunetes i amb capelles laterals. La seva façana presenta el coronament ondulat típicament barroc i una portalada d'arc escarser adovellat, flanquejat amb pilastres rectes que sostenen un frontó amb fornícula, on hi ha una imatge de sant Vicenç. D'un lateral neix el campanar, xaparrat, de dos ulls.

L'agregat de Sant Vicenç de Calders (que va ser municipi independent fins al 1940) és situat dalt d'un turó formant un petit nucli al voltant de la plaça Major i l'església de Sant Vicenç. No resta cap vestigi del castell medieval, documentat des del segle XI. El poblament va anar minvant durant l'edat mitjana i no es va produir cap represa fins al segle XVIII, quan es va reconstruir l'església. De fet, la major part de cases antigues pertanyen a aquesta època i així ho testifiquen les dates gravades en algunes façanes.