El Vendrell, Camí dels nou Cocons, Beu-i-Tanca, Els quatre termes, Avenc del Merla, Fondo del Mata, Sant Vicenç de Calders.

Circular pels voltants del Vendrell, al Baix Penedès.
La ruta surt del Vendrell, en direcció Mas Borràs, el camí dels nou Cocons per arribar al Beu i Tanca, una construcció de pedra que arreplega l’aigua de la pluja. Al costat mateix hi trobem les barraques de l'Orga, un parell de barraques de pedra seca juntes, espectaculars i molt ben conservades. Seguim camí cap a la pedra dels quatre termes, aquesta pedra marca els termes municipals que allí es troben, Bonastre, Roda de Barà, Albinyana i Sant Vicenç. Sant Vicenç avui en dia és un barri del Vendrell, anys enrere tenia ajuntament.
Deixem aquest lloc i agafem un sender, en baixada, que va paral·lel a la tanca de la finca Pedregosa que ens portarà a l'encreuament que agafem a l'esquerra per anar a l'avenc del Merla o Cova de la Merla. Aquesta cavitat de Roda de Barà (Tarragonès) és una cavitat ja descrita en el catàleg de N.Font (1897) i objectiu d’una excursió d’en M.Faura publicada al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural del 1906. La cavitat no ha sofert alteracions pel túnel ferroviari del TGV, tot i que explorant-la és nota cada cop que passa un tren per una vibració i soroll considerable.La Merla té 61 metres de fondària i un recorregut que segons els autors varia des d’un mínim de 100 m i màxim de 200 m, en funció de considerar únicament la línia poligonal principal o afegir-hi derivacions i eixamplaments.
Per tornar cap a la Serra Llarga, hem decidit pujar per un sender, que no està marcat enlloc però hi han unes fites de pedra, molt fàcils de seguir.
Arribem a la Serra Llarga, passem pel costat de les Canteres del Lázaro i arribem al Fondo del Mata, espai natural del terme del Vendrell.
Després de pujar forces escales ja som a la torre del telègraf.
Es una torre de telégrafia óptica, aquesta té una sèrie de característiques que la fan lleugerament diferent a la torre de telegrafia òptica civil tipus. Pertanyia a la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Anem seguint per arribar al bonic poble de Sant Vicenç i d'aquí en baixada cap al lloc d'inici de la ruta.
Avui l'he fet amb els bons amics Pep i Pere.