EL VENDRELL - CASTELL DE LA MUGA - MUNTANYA DE FRANCISQUET - CAMÍ DE LES RODERES DE CARRO - BELLVEI - EL VENDRELL
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.71 mi
- Elevation gain
- 427 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 427 ft
- Max elevation
- 494 ft
- TrailRank
- 51
- Min elevation
- 116 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 3 hours 20 minutes
- Time
- 4 hours 10 minutes
- Coordinates
- 2441
- Uploaded
- March 19, 2023
- Recorded
- March 2023
near El Vendrell, Catalunya (España)
Viewed 95 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
Des de la Muga i fins al poble de Bellvei la caminada la continuem pel Camí de les Roderes de Carro, camí molt interessant que ens parla de la forma de vida i vies de comunicació de no fa gaire temps, i que després de molts anys el pas dels carros ha anat deixant marcat al camí.
Des de Bellvei i fins al Vendrell un camí majoritàriament asfaltat ens anirà conduint fins al nostre punt de destinació.
PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:
EL VENDRELL:
El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès. Per la seva ubicació, en una cruïlla de camins oberta al mar, el Vendrell ha estat històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d'intercanvis comercials i de difusió d'idees. Es troba a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona.
Una de les teories sobre el nom del Vendrell planteja que prové del diminutiu Venerellus, del llatí Venere (Venus).
Inicialment existia un Portus Venerisa a l'actual Barri Marítim de Sant Salvador, amb un nucli a l'interior anomenat Venerelluso, la petita Venus.
Una altra teoria, associada al cognom Vendrell i relacionada amb l'escut heràldic de la població, és la que ens parla d'un antic gran arbre, conegut popularment com "el verdell", sota del qual la gent hauria tingut el costum de trobar-se. Més concretament, s'hi haurien reunit persones que es dedicaven a l'ofici de boter, és a dir, a l'elaboració de bótes de vi.
Tanmateix, la historiadora vendrellenca Núria Canyelles Vilar estableix, a partir dels treballs de l'onomatòleg Ramon Amigó Anglès i del llatinista Joan Bastardas i Parera, que "s’han plantejat diverses teories sobre el seu significat, però actualment ja no queda dubte que procedeix d’un antropònim, és a dir, d’un nom de persona."
El nom de persona s'hauria format a l'inici de l'edat mitjana a partir del dia de la setmana Divendres: "s’agafà el dia de setmana dedicat a Venus, el veneris, s’hi afegí la fórmula del diminutiu –ellus, potser per a què sonés més humà i càlid, i en resultà un nom de persona Venerellus/a que acabaria esdevenint un nom de lloc."
I una persona amb aquest nom s'hauria instal·lat en un mas, que el 1037 ja era conegut amb aquest topònim, i que acabaria donant nom a la vila.
CASTELL DE LA MUGA:
La Muga és una antiga masia reconvertida en un castell d'estil historicista al municipi de Bellvei (al Baix Penedès). El mas, que fou reconstruït amb els materials medievals de l'antic casal, ara es troba abandonat i enrunat. És un casal fortificat documentat el segle XI. L'antic mas de la Muga és documentat ja en el segle XI. El mas fou objecte d'una restauració poc afortunada precedida d'una destrucció per tal d'aprofitar els materials. Les reformes foren inspirades per una dona rica de Bellvei que volia viure còmodament fora de Bellvei però veient cada matí el seu poblet. El castell obtingué un aspecte carrincló. Avui dia el seu aspecte és deplorable, ja que, en ser abandonat, ha envellit molt de pressa a causa del temps i la incúria.
És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. És un castell situat al cim d'un turó, a 154 m d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba en molt mal estat. Presenta encara alçades tres torres. A la banda lateral dreta en veiem dues de cilíndriques i emmerletades que presenten una torratxa i una sèrie de matacans sostinguts per cartel·les. A l'esquerra es pot veure una torre de tipus quadrangular rematada per merlets i amb un matacà. Malgrat estar molt enderrocat encara es poden observar una sèrie de finestres rectangulars. L'edifici està realitzat en maó i ferro.
CAMÍ DE LES RODERES DE CARRO:
On van les roderes, hi ha anat el carro.
Antic camí de carro que utilitzaven els veïns de Bellvei per treballar els conreus del voltant del Castell de la Muga. Hi trobem carrerades d'una fondaria de més de 40 cm en alguns punts. Dins els diferents tipus de camins, com el camí Ral, els de ferradura, els corriols o senders i els camins ramaders o carrerades, hi trobem els camins de carro, aquests solen presentar amplades de 2,50 m. Existien a les planes agricoles i es tracta de vials per un sol carro. En transitar per zones de roca, deixaven roderes marcades sobre la pedra després d'anys i anys de continuat pas. Els temps canvien, les necessitats i les formes de mobilitat també, però les vies de comunicació continuen posant en relleu allò que som i hem estat com a societat, la manera de viure i la nostra identitat. És per això que els camins de carro formen part del nostre patrimoni.
BELLVEI:
Bellvei és un municipi de la comarca del Baix Penedès. Escrit antigament com Bellvehi o Bellvey, està documentat al segle XI com Castellum bellivicini, compost de bell i veure, és a dir «bella vista» per la seva situació de talaia. Apareix citat per primera vegada en 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet amb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvizi. La torre no va ser mai un castell sinó més una fortalesa dependent del castell de Castellet. El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període de nou anys el castell de Lavit. Tanmateix, els seus hereus es van negar a realitzar la devolució una vegada finalitzat el termini, el que va obligar el mateix rei, Pere III, intervingués en l'assumpte, obligant a fer efectiu el retorn. Durant molt temps, Bellvei va dependre de Castellet, dependència que està documentada fins al segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de les senyories el 1835.
Waypoints
Intersection
Tree
491 ft
EMPELT DE BRUIXA
L'empelt de bruixa, granera de bruixa/bruixes o escopinada de gegant és un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit, l'estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Sovint, aquesta vegetació és d'un color més clar que la resta de la planta. Als Països Catalans, aquesta deformació sol ser producte del plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, que afecta les coníferes del gènere Pinus. Aquest és un microorganisme que viu sempre a l'interior de les cèl·lules d'altres organismes, ja que li manquen una membrana cel·lular, un sistema metabòlic i un sistema reproductiu propis. Les plantes s'infecten a través de les ferides fetes per diferents espècies d'animals (com ocells, insectes o humans) o pel frec de les branques d'un arbre infectat. Els empelts de bruixa solen produir unes pinyes nanes però amb llavors perfectament viables, que quan es planten produeixen uns arbres de mida reduïda i creixement lent, una espècie de bonsai natural.
Castle
Photo
284 ft
COCONS
Els Cocons, es tracta d’acumulacions temporals d’aigua en els forats i depressions sobre roques mare, poden ser molt grans o petits receptacles, per tant, és una concavitat natural del terreny totalment impermeables. Podríem també, incloure els orificis fets per l’home, com poden ser les tombes antropomorfes, cisternes construïdes fa mils de dècades o altres cavitats mes actuals.cisterna-ibera. Cal dir que pot provenir d’aigua salada de la mar o a terra, aigua bàsicament de la pluja. En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. En aquests que es formen de la vora la mar en cavitats grans de les roques i gràcies axó, s’aprofitaven com a petites salines. Quan l’agua s’evaporava es podia recollir la sal que allà hi quedava, com es feia sobre tot en Les Illes Balears. En el segon cas, terra en dins, com em dit principalment és la retenció d’aigües de pluja en cocons, els trobarem en torrents, canals de muntanya, rieres i algun riu. Així mateix, quan un salt o saltant d’aigua, va vaig de cabal, donat que hi ha manca de pluja o estem a l’estiu, forma diversos cocons, que a la llarg dels dies s’arriben a assecar. Antigament, els Cocons mes grans, eren com abeuradors naturals, perquè els ramats poguessin beure aigua en el seu desplaçament. En ple hivern si la temperatura es de -0º, es sol congelar l’aigua. En algun lloc de Catalunya, els Cocons és considera una font d’aigua, no de raig o continua. Els mateixos pastors, ramaders, caçadors, bevien aigua si aquesta estava estancada de la pluja de pocs dies abans.
Panorama
Photo
288 ft
EL RASTRE DE LES RODERES DE CARRO
Antic camí de carro que utilitzaven els veïns de Bellvei per treballar els conreus del voltant del Castell de la Muga. Hi trobem carrerades d'una fondaria de més de 40 cm en alguns punts. Dins els diferents tipus de camins, com el camí Ral, els de ferradura, els corriols o senders i els camins ramaders o carrerades, hi trobem els camins de carro, aquests solen presentar amplades de 2,50 m. Existien a les planes agricoles i es tracta de vials per un sol carro. En transitar per zones de roca, deixaven roderes marcades sobre la pedra després d'anys i anys de continuat pas. Els temps canvien, les necessitats i les formes de mobilitat també, però les vies de comunicació continuen posant en relleu allò que som i hem estat com a societat, la manera de viure i la nostra identitat. És per això que els camins de carro formen part del nostre patrimoni.
Religious site
360 ft
ESGLÉSIA DE SANTA MARÍA DE BELLVEI
Santa Maria de Bellvei és una església de Bellvei (Baix Penedès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La façana és arrebossada i pintada de color grana. Presenta una porta amb llinda emmarcada per carreus irregulars. A sobre hi ha una petita finestra quadrada amb marc de carreus regulars i un simple reixat. Destaca l'espadanya de dos cossos que conté dues campanes. La porta d'accés és revestida de llauna. S'accedeix a l'edifici mitjançant una llarga escalinata. L'interior és d'una sola nau amb volta de canó i tres capelles laterals per banda. Al costat esquerre del creuer hi ha una nau de construcció moderna. Tot l'interior és decorat per pintures murals fetes per un sitgetà. L'altar major és una còpia de l'altar de tipus renaixentista d'abans de la guerra de 1936. En el 1556 el poble de Bellvei encara no tenia església, i la missa era oficiada per un vicari de la Gornal els dies de festa a la capella del castell. En el 1620 la baronia de Castellet, Bellvei i les quadres de la Muga passà a mans de la baronessa Maria d'Aguilar. Gràcies a aquesta es construí l'església de Bellvei, fent-la sufragània de la de la Gornal (1804) amb vicari propi i drets i arxiu de parròquia. En el 1871 s'erigí com a parròquia independent, dependent de l'arxiprestat del Vendrell. L'edifici no havia sofert cap modificació fins que recentment (1981-1983) s'amplià per la banda esquerra del creuer. S'hi construïren dos vitralls fets per en Reventós. Les campanes de l'espadanya daten de 1738.
Photo
376 ft
BELLVEI
Bellvei és un municipi de la comarca del Baix Penedès. Escrit antigament com Bellvehi o Bellvey, està documentat al segle XI com Castellum bellivicini, compost de bell i veure, és a dir «bella vista» per la seva situació de talaia. Apareix citat per primera vegada en 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet amb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvizi. La torre no va ser mai un castell sinó més una fortalesa dependent del castell de Castellet. El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període de nou anys el castell de Lavit. Tanmateix, els seus hereus es van negar a realitzar la devolució una vegada finalitzat el termini, el que va obligar el mateix rei, Pere III, intervingués en l'assumpte, obligant a fer efectiu el retorn. Durant molt temps, Bellvei va dependre de Castellet, dependència que està documentada fins al segle XVIII. El municipi es va formar a partir del final de les senyories el 1835.
You can add a comment or review this trail
Comments