EL VENDRELL - EL FORTÍ DE LES MADRIGUERES (ESPAIS DE MEMÒRIA) - LES MADRIGUERES - EL VENDRELL

PUNT DE SORTIDA

VIA AUGUSTA

Quan els romans van arribar a la península Ibèrica l'any 218 aC, es van trobar amb un territori que ja tenia una xarxa viària (Vía Heraclea). L'emperador August va reestructurar aquesta via i la va ampliar, la va marcar amb fites, va construir ponts i la va organitzar de manera que els viatgers poguessin descansar al llarg del trajecte. A partir d´aquesta reforma, el camí va ser conegut amb el nom de Via Augusta. Amb el pas dels segles, el camí es va continuar utilitzant fins ben entrat el segle XX. El pas pel tram de la Via Augusta que travessa el Vendrell, ens dóna la possibilitat de tornar a viure la sensació de transitar per aquell camí històric, amb l'afegit d'anar coneixent a través dels panells informatius disposats en el trajecte, de la seva història i el seu desenvolupament al llarg de tants segle

SANT VICENÇ DE CALDERS - PANORÀMICA DES DE LA VIA AUGUSTA

VIA VERDA A SANT SALVADOR

VIA VERDA A SANT SALVADOR

PLATJA DE SANT SALVADOR

PLATJA DE SANT SALVADOR

CASA-MUSEU PAU CASALS

El Museu Pau Casals està ubicat a la casa d’estiueig que Pau Casals es va fer construir a la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell. A partir dels anys vint es va convertir en la seva residència habitual. Pau Casals hi va viure fins al gener del 1939, quan, després del desenllaç de la Guerra Civil espanyola, va marxar a l’exili i mai més hi va tornar. La visita del museu us permetrà descobrir la vida i el llegat humà d’un dels músics més importants del segle XX i alhora gaudir d’un espai històric amb vistes al mar mediterrani.

PLATJA DE SANT SALVADOR

PLATJA DE SANT SALVADOR

LES MADRIGUERES - L'ÚLTIMA FINESTRA AL MAR

La zona humida de les Madrigueres és un espai litoral d'unes 30 Ha, que comprèn l'antiga llera de la riera de la Bisbal i els terrenys inundables adjacents, situats al nord de la llera nova, entre la línia de ferrocarril i la mar. Es tracta d'un espai que no ha estat urbanitzat (només s'hi ha construït algunes edificacions aïllades i alguns equipaments relacionats amb la platja) i en general conserva encara els usos agraris tradicionals. De fet, és un dels darrers llocs del litoral català on es poden trobar vinyes, presseguers, oliverars i garrofers ben arran de platja. Originàriament la riera de la Bisbal travessava l'espai conegut com les Madrigueres i desembocava a la platja d'aquest mateix nom, al municipi del Vendrell. Als anys 50 o 60 la riera va ser desviada més cap al sud i canalitzada. Avui dia, la llera actual separa les platges de Sant Salvador i de les Madrigueres.

LES MADRIGUERES - L'ÚLTIMA FINESTRA AL MAR

La llera no porta aigua en superfície, habitualment, i únicament s'inunda per sobreeiximent del nivell freàtic en èpoques de pluja. Conserva, a banda i banda, franges de tamarigar (amb Tamarix africana i Tamarix gallica, de mida considerable) així com taques de canyissar i jonquera. També, vora la platja, hi ha dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb Ammophila arenaria i dunes fixades. Entre els hàbitats d'interès comunitari s'hi ha citat els següents: 2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria) 2230 Dunes amb pradells dels Malcolmietalia. 9200 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea).

ESPAIS DE MEMÒRIA - FORTÍ DE LES MADRIGUERES

El búnquer de la platja de les Madrigueres, al Vendrell, amagava la història d'una família emigrant que va arribar a convertir-lo en la seva llar durant quatre anys de la postguerra. La rehabilitació de l'espai impulsada per l'Ajuntament i el grup ecologista Geven ha permès descobrir recentment aquest episodi, gràcies al testimoni d'una veïna. Ara, el projecte incorporarà també la memòria dels Casas Perín, que es van establir al niu de metralladores l'any 1949 procedents d'Andalusia. Les vivències dels fills, que encara viuen al municipi, quedaran reflectides a la façana del búnquer en forma de poema. Trinidad Casas, una de les germanes, ha escrit llibres i poemaris recordant la seva infantesa en aquest singular espai. El búnquer de les Madrigueres és un niu de metralladores construït durant la Guerra Civil per l'exèrcit republicà per defensar la costa davant un possible atac del bàndol nacional. Un atac no es va arribar a produir mai, però un cop acabada la guerra, la dictadura de Franco va decidir mantenir la fortificació, davant l'amenaça d'un desembarcament del bàndol aliat, durant la Segona Guerra Mundial. La fortificació va estar activa fins al 1945. Quatre anys després hi arribaven Eduardo Casas, la seva dona i quatre fills. Van emigrar des del poble de Marmolejo, a la província de Jaén, a la recerca d'una nova vida a Catalunya. Eduardo, d'idees republicanes, ensenyava a llegir i a escriure als treballadors del seu poble d'origen. Després de lluitar a la guerra i passar quatre anys a la presó, va haver de deixar el seu poble, ja que per les seves idees, els veïns li feien la vida impossible. La família va viure al búnquer durant quatre anys i allí hi va néixer un cinquè fill. El dels Casas Perín és només un dels casos de famílies que es va refugiar als búnquers de la costa catalana, de famílies que van fugir de la guerra i buscaven un futur millor. En declaracions a l'ACN, els germans recorden una infància feliç, jugant a la sorra de la platja i passant els estius amb els fills de famílies benestants que tenien segones residències a Sant Salvador. «Vam ser molt estimats i ajudats per tothom», recalca José Matías.

ESPAIS DE MEMÒRIA - FORTÍ DE LES MADRIGUERES

La primera acció ha estat l'adequació d'una de les façanes, on s'hi ha fet un mural amb una representació del 'Guernica' de Pablo Picasso, considerat un símbol hegemònic de l'aversió a la guerra i exemplificatiu de les atrocitats d'aquesta. Trinidad Casas, una de les filles, ha explicat que quan li van dir que pintarien el Guernica al búnquer on ella va viure, li va semblar molt bona idea. «El Guernica és un al·legat contra la guerra, i si nosaltres vam venir aquí va ser a conseqüència d'aquesta. La guerra no s'acaba quan s'atura el foc, les seves conseqüències van molt més enllà, reflexiona. A la resta de façanes estan escrits alguns poemes pertanyents al llibre de Trinidad Casas, Escaleras al Mar.

ESPAIS DE MEMÒRIA - FORTÍ DE LES MADRIGUERES

Amb el Gernika en uns dels murs i els poemes en uns altre, el búnquer és un símbol de la guerra i la vida. De ser un niu de metralladores a una llar senzilla però plena de vida i d'esperances. Els poemes sobre el niu de metralladores «parlen de la duresa de la vida al búnquer, però també de la nostàlgia del seu paisatge natural amb el so del mar sempre present».

ESPAIS DE MEMÒRIA - FORTÍ DE LES MADRIGUERES

«Desposeída de todo, pasó su infancia en un nido de ametralladoras, refugio en otro tiempo de estrellas envenenadas que caían desde un cielo sin piedad», reza unos de los poemas expresados en el muro de hormigón.

LES MADRIGUERES - L'ÚLTIMA FINESTRA AL MAR

Abans del projecte de recuperació del sistema dunar de les Madrigueres, la zona presentava diverses edificacions i instal·lacions, sobretot al sector proper a la platja i relacionades amb usos turístics. La zona presentava també abocaments de runes i deixalles a nombrosos punts. La intervenció consistí en la recuperació d'una llacuna de 2500 m2 i la construcció d'una passarel·la i un camí de ronda. En l'espai natural s'hi poden observar fotges, cabussets i el corriol camanegre.

LES MADRIGUERES - L'ÚLTIMA FINESTRA AL MAR

L'espai és travessat per la carretera (o carrer) que uneix la platja de Calafell amb Sant Salvador i limita al nord amb la línia de ferrocarril i a l'oest amb la llera nova, canalitzada. Hi ha també, vora la platja, un búnquer de la guerra civil. Es tracta d'una zona d'elevat interès paisatgístic i conservacionista, pel seu caràcter singular en un entorn litoral totalment urbanitzat. La platja de les Madrigueres és l'única del Baix Penedès on es practica de manera habitual el nudisme.

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

INTERSECCIÓ A LA DRETA

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

CAMÍ CAP AL VENDRELL - RECTE

MARGES DE PEDRA SECA

RODERES DE CARRO

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

ARRIBANT AL VENDRELL

EL VENDRELL - ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR

L'església de Sant Salvador del Vendrell esdevé una gran mostra d'arquitectura barroca a Catalunya. A més, conserva en el seu interior l'altar major i el baldaquí modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Després del trasllat de l’ermita de Sant Salvador, es va construir una edificació del segle XV, que va ser substituïda completament entre els anys 1732 i 1739, amb un nou edifici d’estil Barroc. L’edifici té una planta de creu llatina amb tres naus, capelles laterals i un transsepte marcat amb un cimbori traspassat amb petxines. La coberta de la nau és de volta amb llunetes, que tenen una bateria de finestres que permeten l’entrada de llum. A la capçalera destaca l’altar major, obra de l’arquitecte modernista Josep M. Jujol. Al centre destaca el baldaquí, que remet a la Transfiguració de Jesús, s’inspira en l’estil barroc i s’articula a partir d’unes magnífiques columnes salomòniques que emmarquen una vidriera de motius vegetals. La decoració parietal es completa amb esgrafiats de formes ondulades i abstractes característiques del modernisme. També és destacable la trona, reproducció de Joan Constantí Rimbau de l’original de F. Carulla Rivera. Als peus de la nau, encara que en origen segurament estava ubicat més a prop de l’altar major, hi ha l’orgue de 1775-76, obra de Ludwing Scherrer. A nivell exterior cal assenyalar la portada principal, acabada al 1786. Té una iconografia dedicada a Santa Anna i Sant Salvador i la seva arquitectura gira entorn d’un cos central emmarcat per dos cossos laterals sortints. Aquests laterals estan revestits amb columnes que sostenen un gran entaulament, culminat amb una fornícula amb la imatge de Salvador feta de la mà de Pere Cañelles. Les formes curvilínies, la simetria, el dinamisme i els jocs de relleus i clarobscurs fan de l’obra un magnífic exemple del barroc català. En origen, aquesta façana principal havia d’anar emmarcada per dos campanars, però finalment només se’n va construir un, obra de Joan Antoni Rovira, que presenta una base quadrada i un cos octogonal. La torre, de 49 m, està coronada per un panell amb el tema de l’Àngel Tobies, projectada per l’escultor Josep Romeu al 1784.

CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR

PUNT D'ARRIBADA