EL VENDRELL - FONDO DE LA PAPIOLA - FONDO DEL MAGRE - ALBINYANA - SENDER PEDRAGOSA - FONDO DEL GALET - EL VENDRELL

Ruta circular, agradable, variada i tranquil·la. Bona ruta per fer-la sense presses i gaudir de l'entorn.
Al camí trobarem molts camins i corriols a través de bosc, trams de pista, algun tram d'asfalt i no gaire dificultat en pujades i baixades a excepció del darrer tram de baixada pel Fondu del Galet cap al Vendrell.
Vinyes, barraques de pedra seca (trobarem onze barraques en aquesta ruta), i tot el paisatge típic del Baix Penedès ens aniran acompanyant a la ruta.
Un bon esmorzar a Albinyana ens ajudarà a reposar forces, alhora que gaudim d´una bona conversa i un merescut descans.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA:

Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l’ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l’olivera i de l’ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Actualment, l’ofici de margener es troba en una situació delicada per la poca activitat que es desenvolupa, tot i que encara hi ha persones que s'hi dediquen, per exemple, a la Bisbal del Penedès, a Santa Oliva i a Sant Vicenç de Calders (El Vendrell).

Les zones del Penedès on hi ha una major concentració de construccions de pedra seca són el Baix Penedès, principalment a l’interior, i el Garraf. Aquesta distribució guarda relació amb el tipus de substrat que predomina en aquests territoris, més rics en roques carbonatades. Per contra, a l’Alt Penedès, ubicat a la plana del Penedès, hi predominen els llims, molt pobres en pedres, motiu que explica per què les construccions hi són més residuals. Tanmateix, se n'observa una densitat força elevada a l’àrea muntanyosa situada més al nord. Pel que fa a l’Anoia, tot i que l’agricultura ha estat una font d’ingressos rellevant, s'ha donat en convivència amb la indústria tèxtil, gràcies a la gran disponibilitat de cursos d’aigua al territori. Possiblement per aquesta menor dependència de l'activitat agrícola hi ha menys quantitat de construccions de pedra seca que a la resta de la vegueria del Penedès, també pel fet que la tipologia del cultius presents al territori i la seva pròpia orografia no les requereixen.

Les construccions de pedra seca, pel que fa a la tècnica emprada, són molt semblants entre elles. L’estructura bàsica és el mur que conté terres (marge o marjada), i a partir d’aquesta es desenvolupen barraques, aljubs, carrerades, etc. amb petites variants per adaptar-les a les necessitats. La finalitat de cada construcció és diferent: els marges, per exemple, serveixen per guanyar espai per al cultiu en zones amb pendents i subjectar la terra; les barraques com espai d’aixopluc pel fred, la calor o la pluja; els aljubs i pous per emmagatzemar aigua per ús animal o humà. Al mateix temps, la utilització de les pedres que hi ha a la parcel·la per a fer aquestes construccions redueix la seva quantitat i facilita el conreu de la terra.

Les construccions de pedra seca es poden observar a tota la vegueria del Penedès, tot i que els espais on n'hi ha una major presència són els indrets de muntanya, les zones de pendents més o menys pronunciades, i principalment, on hi ha un volum important de pedres per a poder construir. Per aquesta raó, a la plana del Penedès, la quantitat de construccions de pedra seca és molt més baixa en comparació a les altres zones de la vegueria, ja que hi predominen els llims. Les comarques del Baix Penedès i del Garraf són les que presenten un major volum d'arquitectura de pedra seca.

El Baix Penedès destaca pel gran volum de barraques que conté, amb una densitat de 4,4 barraques/km2. Al Garraf és de 3,6 barraques/km2, a l’Alt Penedès 1,75 barraques/km2 i a l’Anoia de 0,94 barraques/km2. Aquests valors serveixen per fer-se una idea del tipus de substrat que hi ha a cada comarca. A la Plana hi ha poques roques, en canvi al Baix Penedès i al Garraf n'hi ha més, i són les que es troben a la mateixa finca les que generalment s'han emprat per fer les construccions, de manera que si es donava la situació que no hi havia pedres o el volum no era suficient, no es realitzaven construccions de pedra seca, en aquest cas es construïen casetes o pellisses de totxanes de fang amb ciment o guix.

Junt a l'elevat nombre de barraques, el que caracteritza el territori són els marges, construccions que han modificat el paisatge i que encara mantenen en part la seva funcionalitat en el context del sistema agrícola actual de la vegueria.

Actualment, a més, es poden observar algunes construccions de marges, murs o barraques en altres espais fora dels camps de conreu o de la muntanya. Per exemple, es construeixen barraques en rotondes, i marges o murs en jardins particulars o parcs, on tenen una funció estètica, i no pas de reordenar el territori.

En el seu origen, la construcció de marges, murs o barraques de pedra seca era la primera feina que es realitzava al tros (conreu) per tal d'habilitar-lo per al conreu. La primera activitat era desmermar i despedregar, d'aquesta manera s'eliminaven les roques de la zona de cultiu, on podien dificultar la feina, i el margener podia aconseguir les pedres per realitzar les marjades, murs i barraques. La seva construcció permetia iniciar les tasques agrícoles.

Les reconstruccions o reparacions de pedra seca que es realitzaven en el context agrari del territori es duien a terme tenint en compte el calendari agrícola, concretament aquestes activitats es desenvolupaven quan no hi havia tasques pròpies del camp. També es realitzaven quan la climatologia era adversa i no permetria la realització de tasques agrícoles els dies següents, com els períodes de pluges.

GRUP DE PEDRA SECA DE SANT VICENÇ DE CALDERS - EL VENDRELL:

El grup es va formar l’any 2020 amb quatre voluntaris que van decidir fer quelcom pel patrimoni de la pedra seca al nostre municipi. Amb tot, aquestes persones havien fet algunes actuacions de manera individual des de feia anys. A finals del 2023 es decideix crear un grup legalment constituït.

Treballen dins del municipi del Vendrell. És un dels termes municipals amb més quantitat de patrimoni d’aquest tipus del Baix Penedès, bàsicament en la seva zona més muntanyosa i que correspon a l’antic terme municipal de Sant Vicenç de Calders (agregat al del Vendrell el 1946).