EL VENDRELL-FONDO DE LA PAPIOLA-FONDO DEL MAGRE-FONDO DEL JÚLIO-SERRA PEDREGOSA-CAMÍ DE DILLUNS DE PASQUA-EL VENDRELL

Ruta circular que sortint del Vendrell, envolta la serra de la Papiola i la Serra del Marian. La ruta no té cap dificultat tècnica, i és apta per a totes les estacions de l´any ja que el seu traçat discorre en gran part a través de boscos.
En aquesta ruta cal destacar dos elements importants que la fan interessant. D'una banda, el sempre present i fantàstic paisatge del nostre Baix Penedès. D'altra banda, la també sempre present presència de la pedra seca a tot l'entorn.
Barraques, marges i pous de pedra seca els anirem trobant a cada pas i ens porten al coneixement i l'admiració dels nostres orígens més propers. No fa gaires anys, en la generació dels nostres avis, es duien a terme aquest tipus de construccions que nosaltres tenim l'obligació de preservar perquè els nostres fills i néts heretin les arrels de la nostra essència.

LA PEDRA SECA:

L’arc mediterrani és una de les zones del món amb una presència més gran d'elements de pedra seca, un tipus d’arquitectura on les peces es van encaixant pel seu propi pes, cosa que permet fer tipologies constructives molt diverses. Una construcció basada en la utilització de materials locals, sovint pedres de rebuig dels mateixos camps de conreu, i que es fa bàsicament a mà, circumstància que ha permès un aprofitament racional dels recursos de cada territori i la seva integració en el paisatge. La durabilitat del material usat i l'escassa vegetació espontània de les zones on se’n troben han contribuït a la conservació de moltes d'aquestes construccions, com marges, barraques de vinya, cabanes de volta, basses o resguards, per exemple.

Al nostre país la presència d’aquestes construccions "va força lligada a la vinya, un conreu que durant el segle XVIII es dobla a casa nostra, quan a moltes localitats es creen nous espais conreables. A mesura que creix l’explotació, aquestes terres de conreu estan més allunyades dels pobles, amb terres que fins aleshores no es treballaven perquè sovint hi havia una capa de pedra calcària que tapava la terra. Amb l’augment de la població, es comencen a treballar aquests camps, de manera que s’han de trencar les pedres que cobreixen la terra i aquest excedent de pedra es comença a reaprofitar per fer murs de separació i per a la construcció de barraques on guardar les eines i, on si calia, hi podien fer nit".

El cert és que la zona, la pedra que hi és present, les característiques específiques del clima i les necessitats concretes a resoldre han condicionat la tipologia i la materialització de la diversitat de les construccions. La Pedra seca a Catalunya, en funció del territori i les necessitats de cada zona trobem unes construccions o altres, que responen, bàsicament, a l’especialització del tipus de conreu o de l’activitat que es dugui a terme, com és el cas de la ramaderia al Pirineu".

Segons l’Observatori del Paisatge de Catalunya, a Catalunya, les comarques on trobem més construccions amb aquesta tècnica són les del camp de Tarragona i el Penedès; a la zona de secà de les Garrigues, l’Urgell, el Segrià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; a l’Empordà i al Baix Ebre i el Montsià. En tot cas, la tipologia de construccions amb pedra seca és força variada, i principalment s’agrupa en tres grans àmbits: l’arquitectura de condicionament de finques, la de suport a l’activitat agroramadera i els elements per acumular aigua.