EL VENDRELL - LA PAPIOLA - LES PECES - EL VENDRELL

ICINI DE LA RUTA

CAMÍ CAP A LA PAPIOLA

CLEMATIS TERNIFLORA - FLOR DOLÇA DE TARDOR

La Clematis Terniflora, Flor Dolça de Tardor o Reina de la Vinya, és una flor blanca i perfumada de la família de les Ranunculaceae. És originaria d'Àsia. Ha estat cultivada en jardins i ha naturalitzat en flor silvestre. En algunes parts del món es considera planta invasiva.

PISTACIA LENTISCUS - LLENTISCLE

Pistacia Lentiscus. Nom comú català: Llentiscle. Llentrisca. Mata. Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània. Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Característiques: La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta.

IPOMEA ALBA - CAMPANETES

Ipomea Alba (Ipomoea) és un gènere de plantes fanerògames de la família de les Convolvulàcies. Particularitats: El gènere Ipomoea comprèn 600-700 espècies. Les que trobem a la regió mediterrània solen ser conreades com a ornamentals. En alguns casos s'han naturalitzat i convertit en autèntiques plantes invasores de camps de cultiu i jardins. Són generalment enfiladisses anuals o perennes amb flors de forma de trompeta. Moltes es coneixen amb el nom vulgar de "campanetes" o "campanetes de jardí". Algunes espècies, com el moniato (Ipomoea batatas) i el kang kung (Ipomoea aquatica), són valorades com a aliment. D'altres, com la Ipomoea tricolor, són plantes de jardí. Altres espècies contenen alcaloides, com les enredaderes conegudes com a glòria del matí i la xalapa (Ipomoea purga).

MIRABILIS JALAPA - FLOR DE NIT

La Flor de nit (Mirabilis jalapa), també coneguda com a meravella de nit, mirabajà, miravejà, santjoans o flor de panamà, és una espècie de planta de la família de les nictaginàcies. És la planta d'ús ornamental més conreada dins del gènere Mirabilis. És una planta originària de la zona tropical d'Amèrica del Sud. Es caracteritza pel fet d'obrir les flors cap al vespre i perquè hi pot haver flors de diferents colors en la mateixa planta.

BARRACA DE PEDRA SECA

BARRACA DE PEDRA SECA

BARRACA DE PEDRA SECA

BARRACA DE PEDRA SECA

PISTACIA LENTISCUS - LLENTISCLE

Pistacia Lentiscus. Nom comú català: Llentiscle. Llentrisca. Mata. Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània. Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Característiques: La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta.

MARGE DE PEDRA SECA

CAMÍ CAP A LES PECES

PANORÀMICA DEL MONTMELL

PANORÀMICA D'ALBINYANA

INTERSECCIÓ A LA DRETA

CARTELL INFORMATIU

VINYA DE TARDOR - PANORÀMICA D'ALBINYANA

ARRIBANT A LES PECES

LES PECES

PLUMBAGO AURICULATA - LLESSAMÍ BLAU

Gessamí blau El gessamí o llessamí blau, malvesc, llàgrimes, lleganyes, (Plumbago auriculata) és una espècie de planta de la família de les plumbaginàcies (Plumbaginaceae) originària de l'Àfrica del Sud, és utilitzada en jardineria a zones de clima mediterrani o més càlides. Aquesta espècie també rep les variants lingüístiques de jaramí blau i malbec. És un arbust que assoleix fins a dos metres d'alt, i es caracteritza per estar en floració gran part de l'any.

GAVARRERA o ROSER SILVESTRE

El roser silvestre, roser bord, gavarrera, gavarra entre d'altres noms, (Rosa canina), és una mata de la família de les rosàcies. La seva distribució és bàsicament europea, ja que el trobem en tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, es pot trobar localitzat en tota la seva superfície. Els fruits són cinorròdons ovoides, de color vermell intens, durs, rodejats de polpa. La part utilitzada de la Gavarrera són els fruits, els pètals i les llavors. A vegades, s'utilitzen les fulles i les flors.

GUTIERREZIA SAROTHRAE - HERBA DE SANT NICOLAU

La Gutierrezia Sarothrae o herba de Sant Nicolau és un subarbust caracteritzat per la seva forma de creixement, molt ramificada i amb múltiples tiges primes. Típica de zones àrides, resulta perjudicial per al bestiar. A l'antiguitat es va utilitzar per fabricar escombres improvisades.

TARAXACUM OFFICINALE - DENT DE LLEÓ

Taraxacum Officinale o Dent de Lleó, és una mena de planta herbàcia pertanyent a la família de les asteràcies. És originària d'Europa. D’entre les nombroses espècies de plantes de la família compostes amb capítols de flors ligulades grogues, el pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale) n’és una de les més freqüents. El pixallits és una herba que no sol arribar als dos pams d’alçada. Consta d’una roseta basal de fulles dividides irregularment en segments vagament triangulars. Tot i el seu punt d’amargor, aquestes fulles es mengen en amanides. Del centre de la roseta s’enlairen les tiges gruixudes i fistuloses que porten un sol capítol gros i vistós de flors totes ligulades, de color groc intens. Al madurar, les flors es transformaran en fruits secs que porten un plomall al capdamunt, el vil·là, per a ser dispersats per la bufada del vent o d’un nen. El pixallits és una planta perenne, un hemicriptòfit que manté vives l’arrel i les gemmes ran de terra a l’hivern i que floreix sobretot a la primavera en prats, camps de conreu humits i vergers. La planta és d’origen europeu però s’ha naturalitat a les zones temperades de tot el món. El nom popular de pixallits deriva de la seva propietat diurètica.

IPOMOEA PURPUREA - CORRETJOLA GRAN

Ipomoea purpurea (campaneta de jardí, campaneta de temporada, corretjola gran, maravella o meravella) és una espècie botànica del gènere Ipomoea, de la família Convolvulaceae, nadiua de Mèxic, Amèrica del Sud i Centreamèrica. Com totes les campanetes, la planta s'enfila en estructures, i creix a una alçada de 2 a 3 m. Les fulles tenen forma de cor i les tiges tenen vellositat. Les flors tenen forma de trompeta, i hi predominen els colors blau, porpra i blanc, d'uns 3 a 6 cm de diàmetre. Els hàbitats comuns per a aquesta planta són els paisatges exteriors, reixes i camps. Està naturalitzada en regions tropicals i temperades del món, tot i que sovint la consideren mala herba. Ipomoea purpurea ha proliferat per la bellesa de les seues flors porpra i blanques; té, a més, varietats de cultiu.

AMARANTHUS RETROFLEXUS - BLET PUNXENT

Amaranthus retroflexus . La podem trobar a les Illes Balears, Catalunya i Comunitat valenciana - Gènere: Amaranthus - Nom comú català: Blet punxent. Marxant. - Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València. - Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Formentera. - Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. - Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Conreus poc o molt humits i altres ambients humanitzats,camins, horts... - Característiques: Herba que creix erecta, és l'amarant més robust que tenim, pot arribar a tenir un metre d'alçada, forma una panícula compacta a la part superior de la tija. - Originari d'Amèrica del Nord, és molt freqüent pels camps, marges de camins i pasteretes dels jardins.

BOUGAINVILLEA

La Buguenvíl·lea (Bougainvillea) és un gènere amb 18 espècies de plantes originàries de les regions tropicals i subtropicals de l'Amèrica del sud i s'estenen des del Brasil al Perú i cap al sud fins a la regió del Chubut a l'Argentina. Va ser descobert al Brasil, el 1767, per Philibert Commerson, naturalista de l'expedició de Louis Antoine de Bougainville. Són plantes enfiladisses o lianes de fins a 12 metres de llarg. De fulla persistent o no segons les condicions climàtiques. Fulles alternes de fins a 13 cm de llarg i 6 d'ample. És un gènere molt utilitzat en jardineria en zones de clima mediterrani. Aparentment fan gran quantitat de flors, però en realitat són fulles modificades o bràctees amb colors vistosos. Les autèntiques flors són blanques i poc destacades i fan fruits en forma d'aqueni. Les buguenvíl·lees necessiten sol directe per prosperar i són molt poc atacades per insectes i malalties.

BARRACA DE PEDRA SECA

CENTRANTHUS RUBER - HERBA DE SANT JORDI

Centranthus Ruber o Herba de Sant Jordi L'herba de Sant Jordi (Centranthus ruber), és una planta oriünda del sud d'Europa, Àsia Menor i nord d'Àfrica, i es troba en terrenys calcaris i rocosos. Les seves fulles es consumeixen en amanida o cuites com verdures. Exerceix un efecte similar a la valeriana i és antiespasmòdic. - Descripció: És una planta amb tija arrodonida i llisa, amb branques a la seva base que assoleix els 30-60 cm d'alçada. Les fulles de 5 cm de llarg són una mica carnoses, oposades, senceres o poc dentades i acabades en punta. Les flors són molt nombroses i tenen la corol·la que pot ser de color rosat, vermell o blanc. Són flors esperonades i s'agrupen en corimbes densos. El fruit és un petit aqueni.

CLINOPODIUM NEPETA - MENTA BORDA

El Clinopodium Nepeta o Calamintha nepeta, en català es coneix com a rementerola, calament, calamenta, catameus, borriol, menta, menta borda, menta de les marietes, nepta, poliol, poliol blanc, poliol de bosc, poliol de marge, poliol negre, robins, tarongina borda, buriol, calaminta, climents, netta, poriol, poriol de bosc, rebenterola, remenderola i remendòria. Té una alçada perfecta tant per el seu cultiu en test com en un jardí. Produeix flors que, si bé són petites, són d'un color rosa-lila molt bonic. Es tracta d'una planta herbàcia perenne i estolonífera que és originària de el nord d'Àfrica, i de les regions temperades d'Àsia i d'Europa, principalment de la Mediterrània. El seu nom científic actual és clinopodium nepeta, però es continua utilitzant l'antic, Calamintha nepeta. Creix fins a aconseguir una alçada màxima de 60 centímetres. Les seves fulles són oposades, ovades, sent les inferiors peloses i amb taques blanquinoses. Les inflorescències, que brollen a l'estiu, són axil·lars, solitàries , en ramells, i estan compostes per 3-9 flors de color rosa-lila. - Usos: A part d'usar-se com a ornamental, és també medicinal. És tònica, sudorífica, carminativa, antiespasmòdica i astringent. La infusió es pren per a casos de febre, debilitat estomacal i còlics, així com depressió, insomni, refredats i infeccions respiratòries combinada amb milfulles i farigola.

ARRIBANT AL VENDRELL

PUNT DE SORTIDA I ARRIBADA