EL VENDRELL - LA VIA AUGUSTA - COLÒNIA FERROVIÀRIA DE COMA-RUGA - EL MASOS - FONDO DEL MATA - EL VENDRELL

PUNT DE SORTIDA

VIA AUGUSTA

La Via Augusta al Vendrell conserva 1,4 quilòmetres amb amplades d'entre 2,9 i 8,3 metres. Alguns trams de fins a 20 metres de llargària tenen el paviment original romà de cantells de pedra. Però està en mal estat. Per posar l'atenció cap a aquest camí històric, conegut com a Camí Ral des de l'Edat Mitjana, l'Ajuntament ha desbrossat trams i col·locat al seu traçat 8 panells que expliquen la història de la que va ser principal via de comunicació durant segles. Els plafons indiquen com eren construïts aquests camins a l'època romana, els cultius que s'estenien al seu entorn, la importància de les rutes o els mil·liaris de pedra per marcar les distàncies.

MUR DE PEDRA SECA A LA VIA AUGUSTA

PANORÀMICA DE SANT VICENÇ DE CALDERS DES DE LA VIA AUGUSTA

KARTING VENDRELL

PLANTACIÓ DE NOUS GARROFERS

PI I BARRACA DE PEDRA SECA

INTERSECCIÓ A LA DRETA

INTERSECCIÓ A LA DRETA - EUCALIPTUS

Eucaliptus (Eucalyptus) és un gènere de plantes amb flors que té unes 600 diferents espècies, els més coneguts són l'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i Eucalyptus kamaldulensis. El nom deriva del grec que vol dir «ben cobert». Els eucaliptus adopten la forma d'arbusts o arbres. Són originaris d'Austràlia on és dominant en la vegetació. Unes poques espècies es troben a Nova Guinea, Indonèsia i fins i tot a les Filipines. Conreats es troben a llocs de clima temperat i subtropical de tot el món. El monoconreu d'eucaliptus presenta problemes ecològics fora de la seva àrea originària en concret per la seva gran avidesa per xuclar l'aigua i assecar fonts i per la difícil descomposició de les seves fulles fora de la seva àrea natural i l'empobriment del sol consecutiu. Considerat a l'inici del segle XX com un arbre miracle per la seva crescuda ràpida, a poc a poc es van descobrir els desavantatges del mono-conreu i és avui és vist com una espècie invasora. Introduït a Catalunya principalment per a la indústria paperera, en l'actualitat es multipliquen els projectes per a reemplaçar-lo per espècies endògenes com a l'alzina i el pinyer.

COLÒNIA FERROVIÀRIA DE COMA-RUGA

L'Estació de Sant Vicenç de Calders es troba situada al Barri Marítim de Coma-ruga. Es va construir el 1887 a la confluència de quatre línies: les línies a Barcelona per Vilafranca del Penedés i per Vilanova i La Geltrú, la línia a Tarragona per la costa i la línia a Lleida per la Estació de la Plana-Picamoixons. L'edifici actual de l'estació data de 1969. Cap al final de la Guerra Civil, l'estació de ferrocarril va ser bombardejada per l'aviació del bàndol revoltat. Als voltants de l'estació hi ha la Colònia Ferroviària, conjunt d'habitatges construïts a partir del 1906 per als ferroviaris i les seves famílies. El gener del 2017 es va constituir una associació per preservar la Colònia i difondre la seva història. L'associació ha sol·licitat que la Colònia sigui declarada Bé Cultural d'Interès Local.

COLÒNIA FERROVIÀRIA DE COMA-RUGA

Conèixer la història ferroviària del petit poble de Sant Vicenç de Calders, es conèixer una part importat de l'història d'aquest poble, que va veure com al seu terme municipal, entre 1855 i 1883, s'hi instal.laven dues línies de ferrocarril, la primera cap a Tarragona i la segona cap a Valls procedents de Barcelona totes dues. Diferents fusions de les companyies ferroviàries van fer que, el 24 d'abril de 1887, Sant Vicenç de Calders aconseguís tenir una estació de ferrocarril. Va ser l'estació d'enllaç de les dues línies propietat de la companyia Tarragona, Barcelona França (TBF). En aquesta estació d'enllaç es va crear una colònia d'habitatges per als empleats de la compañía i les seves famílies. Les característiques històriques i socials d'aquesta colònia ferroviària la converteixen en única a Catalunya, que des dels seus inicis a finals de 1905 fins als anys 50 del segle XX, va anar incrementant el seu parc d'habitatges. Aquest creixement va anar lligat a l'evolució tècnica del ferrocarril i a la creació de nous oficis ferroviaris.

CAMÍ CAP ALS MASOS DE COMA-RUGA

INTERSECCIÓ A LA DRETA

INTERSECCIÓ A LA DRETA

PARC DELS MASOS DE COMA-RUGA

ESCALES ALS MASOS DE COMA-RUGA

CAMÍ CAP AL FONDO DEL MATA

FONDO DEL MATA

Aquesta zona recreativa és un antic abocador de runa d’obra restaurat. L’àrea disposa d'una zona equipada amb taules, seients i barbacoes, així com d’un entorn amb fonts, bancs, dos estanys petits, l’aigua dels quals és subministrada per un molí, i diversos senders per passejar. Això permet als seus usuaris realitzar tot un seguit d’activitats d’esbarjo a l’aire lliure. També s’hi troben els horts socials municipals. És un espai de trobada amb la natura per anar a passar el dia amb la família o els amics.

FONDO DEL MATA

Aquesta zona recreativa és un antic abocador de runa d’obra restaurat. L’àrea disposa d'una zona equipada amb taules, seients i barbacoes, així com d’un entorn amb fonts, bancs, dos estanys petits, l’aigua dels quals és subministrada per un molí, i diversos senders per passejar. Això permet als seus usuaris realitzar tot un seguit d’activitats d’esbarjo a l’aire lliure. També s’hi troben els horts socials municipals. És un espai de trobada amb la natura per anar a passar el dia amb la família o els amics.

FONDO DEL MATA

Aquesta zona recreativa és un antic abocador de runa d’obra restaurat. L’àrea disposa d'una zona equipada amb taules, seients i barbacoes, així com d’un entorn amb fonts, bancs, dos estanys petits, l’aigua dels quals és subministrada per un molí, i diversos senders per passejar. Això permet als seus usuaris realitzar tot un seguit d’activitats d’esbarjo a l’aire lliure. També s’hi troben els horts socials municipals. És un espai de trobada amb la natura per anar a passar el dia amb la família o els amics.

SENYALS AL CAMI EN EL FONDO DEL MATA

SENYALS AL CAMI EN EL FONDO DEL MATA

CAMÍ CAP AL VENDRELL

RODERES DE CARRO

SAJOLIDA

La sajolida, saboritja, sajoliva o herba d'olives (Satureja) és un gènere de plantes amb flor de la família de les labiades. Consta d'unes 30 espècies i són plantes natives de regions de clima temperat càlid, incloent-hi els Països Catalans, i poden ser o bé plantes anuals o bé plantes perennes. Són plantes herbàcies o arbustives que arriben a fer 50 cm d'alt. Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània. La sajolida de jardí (Satureja hortensis) és una planta anual i conreada. La sajolida silvestre o de bosc o herba de les olives, o senyorida (Satureja montana) és una planta de la família de les labiades. És una petita mata de 20 a 40 cm que només és llenyosa a la base. Les flors són blanques o violàcies i floreix d'agost a setembre. En les seves petites fulles hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant.

RODERES DE CARRO

BARRACA DE PEDRA SECA

PAL SENYALITZADOR

RODERES DE CARRO

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

COLORS DE TARDOR

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

TORRE DEL SEBASTIÀ I SANT VICENÇ DE CALDERS

BARRACA DE PEDRA SECA

MUR DE PEDRA SECA I SANT VICENÇ DE CALDERS

ARRIBANT AL VENDRELL

PUNT D'ARRIBADA