EL VENDRELL- LA VIA AUGUSTA -ELS GARROFERS - FONDO DEL MATA - ELS MASOS -LA MASIA BLANCA - LA CREU DE COMA-RUGA - EL VENDRELL

Ruta circular de dilluns al matí per estirar les cames, gaudir del paisatge i omplir els pulmons d'oxigen.
Aquesta ruta, no allunyant-se gaire del Vendrell, ens porta per camins i corriols dins d'un espès bosc mediterrani on el silenci i el cant dels ocells es converteixen en els protagonistes.
Durant el trajecte, en aquesta ruta gaudirem de magnífics paisatges, d'arquitectura rural com són els marges i les barraques de pedra seca, del fantàstic jardí que al Penedès representen sempre les vinyes, les oliveres, els ametllers i els garrofers... i de història, la que representa el pas per la Via Augusta Romana o el Camí Ral d'època més actual.
Que gaudiu de la caminada. Bones cames i bona ruta.

LA VIA AUGUSTA O CAMÍ RAL:

La Comissió de Patrimoni de l'Institut d'Estudis Penedesencs ha impulsat els darrers anys accions de sensibilització i redescobriment del camí amb l'objectiu de salvaguardar-lo, i ho estan aconseguint. - Alguns no l'havíem trepitjat mai i, fins i tot ens fa vergonya reconèixer-ho. Com pot ser? - Una caminada del Vendrell a l'Arc de Berà, una jornada de manteniment i reconstrucció dels marges, o un recorregut teatralitzat, són algunes de les accions impulsades per la ciutadania que comença a fer seu, de nou, aquest camí. De fet, caminadors, pagesos i ciclistes no l'han deixat de transitar mai. Al cap i a la fi, és una via directa entre el Vendrell i Coma-ruga atravessant el Pla de Mar entre oliveres, vinyes i camps. A una banda, dalt del turó, Sant Vicenç de Calders amb el camí dels Masos que ens hi duu passant pel celler Avgvstvs Forum. A l'altra banda, la Nacional 340 que els alts murs de pedra seca fan que percebem, durant gran part del camí, només pel soroll dels camions.

INNEGABLE PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
Caminar i pensar que fa més de 2000 anys ja hi passava gent per aquí. Quina sensació! Anaven cap a Tàrraco? O cap a Cadiz? Venien des de Roma? O eren d'Olèrdola? Malgrat els murs de pedra seca són posteriors, del segle XVII o XVIII per limitar les finques. Un se sent més proper a la història caminant per aquí que conduint per la N340, les coses com siguin.

L'ajuntament hi ha instal·lat fa poc plafons que fan del recorregut un viatge en el temps, una petita museïtzació d'un camí que ens brinda amplades d'entre tres i més de vuit metres i trams on els alts marges de pedra seca ens aïllen del món i durant una estona ens ofereixen un paisatge limitat al camí sota els peus, la pedra, les oliveres més properes i el cel.

Els plafons, com si d'un amfitrió es tractés, ens expliquen, per exemple, què són els Mil·liaris i on n'hi havia un al tram del nostre camí (traslladat malauradament a la Bisbal del Penedès l'any 1948). Hi podrem llegir també com es construïen els camins a l'època romana (atenció que sota la grava es conserven trams del paviment original!), què era una mansio i d'on provè el nom 'Palfuriana', o conèixer jaciments propers importants com el de la Devesa, el Vilarenc o Mas d'en Gual.

La primera frase que trobem al primer dels vuit plafons diu "El Vendrell ha estat històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d'intercanvis comercials i difusió d'idees". I potser aquesta frase explica moltes més coses de les que creiem del lloc on som i de qui som. Espais com aquest camí ens permeten ser-ne conscients, a més de gaudir-ne, passejar-hi i agafar una glopada d'aire.