EL VENDRELL - VIA AUGUSTA - LES MADRIGUERES - PASSEIG MARITIM DE SANT SALVADOR I COMA*RUGA - MASIA BLANCA - EL FRANCÀS.

Sortida matinera de dissabte per estirar les cames.
Avui 7 d'octubre del 2023, en què el Grup Muntanyenc La Lira Vendrellenca organitza El Trenkakames, una marxa de Resistència puntuable per a la copa Catalana, he optat per no trencar-me les cames (Trekakames) però sí, per estirar-les una mica per no perdre la forma física.
Bones cames, i a gaudir de la caminada!!!

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

VIA AUGUSTA :

Quan els romans van arribar a la península Ibèrica l’any 218 aC, es van trobar un territori que ja tenia una xarxa viària (Via Heraclea). L’emperador August va reestructurar aquesta via i la va ampliar, la va marcar amb fites (mil·liaris), va construir-hi ponts i la va organitzar de tal manera que els viatgers poguessin descansar al llarg del trajecte. A partir d’aquesta reforma, el camí va ser conegut amb el nom de Via Augusta. Amb el pas dels segles, el camí es va continuar utilitzant fins arribat ben bé el segle XX.

Aquesta ruta que es presenta vol oferir la possibilitat de tornar a viure la sensació de transitar per un d’aquests camins que passa pel Vendrell, amb l’afegit d’anar coneixent, mentrestant, la seva història i el seu desenvolupament al llarg de tants segles.

LES MADRIGUERES:

La zona humida de les Madrigueres és un espai litoral d’unes 30 ha, situat al nucli marítim de Sant Salvador del Vendrell, que comprèn l’antiga llera de la riera de la Bisbal i els terrenys inundables adjacents, des de la via del tren fins al mar. Es tracta d’un espai que no ha estat urbanitzat i on encara s’hi poden trobar zones agrícoles derivades dels antics usos agraris tradicionals que ja han desaparegut.

Originàriament, la riera de la Bisbal travessava aquest espai, fins que als anys cinquanta o seixanta la riera va ser desviada més cap al sud i canalitzada.

Es tracta d’una zona de petites dimensions però amb diversitat d’hàbitats: platges de sorra i dunes, llacunes litorals amb jonqueres i canyissars, bosquines mediterrànies i màquies amb alzines. Hi destaca la presència del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un au en greu recessió, així com les restes d’algueró (Cymodocea nodosa), una planta marina de gran valor per la seva capacitat de generar dunes. A la vora de la platja hi ha un búnquer de la Guerra Civil.

En general, és una zona d’elevat interès ambiental i paisatgístic, pel seu caràcter singular en un entorn litoral totalment urbanitzat i pel seu paper com a corredor ecològic entre el mar, els camps i les muntanyes interiors.

BÚNQUER DE LES MADRIGUERES - ESPAIS DE MEMÒRIA:

Al búnquer ubicat a la platja de les Madrigueres s’hi ha fet una actuació per recuperar, per una banda, la memòria històrica d’un element de temps de guerra amb una reproducció del quadre Guernica de Picassso, i, per una altra banda, per recordar que entre el 1949 i el 1953 va ser l’habitatge d’una família.

El búnquer de les Madrigueres era un niu de metralladores que formava part de les fortificacions de costa erigides pel govern de la República per possibles atacs marítims per part de tropes franquistes. Al finalitzar la Guerra Civil, la dictadura de Franco va mantenir aquests elements actius fins al 1945 per la possibilitat de desembarcaments dels aliats en la Segona Guerra Mundial.

El matrimoni Casas Perín amb quatre fills s’hi va instal·lar l’any 1949 quan va arribar a Catalunya per començar una nova vida, després d’un llarg viatge des de Marmolejo (Jaén) d’on el progenitor havia estat desterrat per lluitar al bàndol republicà. El desembre de 1950 el búnquer de les Madrigueres va ser el lloc de naixement del germà més petit.

La regidora de Turisme i Platges, Bárbara Peris, ha explicat que aquesta actuació té per objectiu recordar que “el búnquer va ser un espai de mort que va esdevenir un lloc de vida, i que actualment és un element de memòria històrica que forma part d’un espai natural de platja, d’oci i de turisme”.

MUSEU PAU CASALS:

El Museu Pau Casals és un museu centrat en la vida i obra de Pau Casals, que es troba al passeig marítim de Sant Salvador, al Vendrell. Es va inaugurar l'any 1974. El museu té la missió de conservar, preservar i fer difusió de la figura de Pau Casals, la seva obra i el seu patrimoni. El juliol del 2020 fou declarat museu d'interès nacional.

PLAÇA DELS GERMANS TRILLAS:

Els germans Trillas, que donen nom a la plaça de Coma-ruga van ser durant molts anys promotors del turisme familiar i de balneari a Coma-ruga. Per recordar la importància que la seva tasca ha tingut en el desenvolupament de l’activitat econòmica a la vila l’Ajuntament del Vendrell ha instal·lat un tòtem amb la imatge dels tres germans fotografiats davant un mosaic de Santiago Padrós.

RESERVA MARINA DE LA MASIA BLANCA:

La reserva marina està formada per una circumferència de 0,2 milles de diàmetre, que es denomina “reserva marina integral”, envoltada per una àrea de 0,6 milles anomenada “zona d’amortiment”. La seva profunditat oscil·la entre els quatre i els setze metres. L’àrea s’estén enfront d’una platja de sorra, interrompuda per la riera de la Masia Blanca, i constitueix un atractiu turístic molt important per a la zona. Hi apareixen dunes originades per l’acció del vent.Aquestes dunes fixes han estat colonitzades per plantes que formen una comunitat vegetal completa molt típica dels substrats de sorra.

A la mar, igualment que en terra ferma, el relleu ofereix protecció a nombroses espècies i afavoreix que la biodiversitat augmenti. La Reserva Marina de la Masia Blanca, que es va crear amb la finalitat de protegir uns fons rugosos, excepcionals en una àrea on dominen les sorres i els fangs, està localitzada davant de les platges del Vendrell, al costat del port de Coma-ruga.

Aquests fons estan constituïts per barreres d’origen biològic (comunitats coral·lígenes), perpendiculars a la costa, al mig d’un fons sorrenc i una altra barrera de gran longitud que transcorre paral·lela a la línia de la costa i es troba situada a la part més profunda de la reserva marina. Hi abunden els prats d’una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània, la Posidonia oceanica, que formen un laberint ric en espècies d’invertebrats (pops, sípies, nacres…) i vertebrats (molls, meros, orades i llobines, entre altres).

Aquest relleu submarí ha afavorit l’establiment de diferents comunitats que s’intercalen, presentant-hi una gran biodiversitat biològica.