Elefant pel Camí de l’Àngel, St Benet, Canals Plana i del Pou del Gat, St Salvador, St Dimes i la Drecera dels Tres Quarts

Magnífica ruta sortint des de Monistrol de Montserrat en la que pujarem pel Camí de l’Àngel pasant per la capella homònima i el monestir de Sant Benet i desprès ens enfilarem per les fàcils pero costerudes canals del Pou del Gat i Plana fins la carena de la Serra de les Lluernes, des d’on grimpant relativament fàcil assolirem l’espectacular cim de l’Elefant. Continuarem baixant per l’ermita troglodítica de Sant Salvador i l’ermita de la Trinitat fins la curiosa ermita de Sant Dimes i l’ermita de la Santa Creu, inici d’un bonic i poc freqüentat camí que a vista d’ocell sobre el monestir i pasant per l’Elefantet ens portarà a conectar amb el GR en l’ermita de Santa Anna, des d’on baixarem per les sempre concorregudes Escales dels Pobres i el Pas dels Francesos fins al turístic monestir de Montserrat. Per acabar de tancar el cercle baixarem per la Drecera dels Tres Quarts i ens desviarem a veure les ruïnes de la característica torre que domina Monistrol de Montserrat, la Bestorre.

***RESSENYA: Deixem el vehicle en un aparcament habilitat prop del centre del poble de Monistrol de Montserrat. Iniciem la caminada per un carrer que prenem a l’O i aviat ens deixa en la Plaça de la Vila, on al bell mig trobem el plàtan monumental de Can Gibert. Travessem la plaça a l’O pasant al costat de la Font Gran i despres seguim pel C/ de les Escoles seguint senyals PR (que seguirem fins l’inici de la Canal del Pou del Gat). Aviat aquest carrer s’orienta al NE pujant entre cases fins sortir al C/ del Camí de l’Àngel, que seguim de pujada (senyals PR) i tot seguit ens deixa en una cruïlla de carrers, on seguim cap a la “Ermita de l’Àngel” (indicat, senyals PR) i no triguem en trobar l’inici d’un cami cimentat (Camí de l’Àngel) e indicat que mena al monestir de Sant Benet on trobem uns metres a la dreta del cami la bonica Ermita de l’Àngel (s.XVII), situada en un turonet que presideix el poble de Monistrol de Montserrat. Reprenem el cami cimentat que amb tendencia a l’O/NO i pujant s’allunya del poble i aviat esdeve un clar cami antic (senyals PR) que es va enfilant fent algunes llaçades i pasant per sobre del Cremallera de Montserrat. Continuem pujant amb tendencia al N/NO i despres fem unes llaçades que ens deixen en la carretera BP-1121, que seguim a la dreta (NO) i pujant uns pocs metres fins trobar a l’esquerra de la carretera la continuacio del Camí de l’Àngel (senyals PR), que s’enfila de valent a la mena d’un grau i aviat arribem al Coll de Canfranc, des d’on el vell cami (senyals PR) flanqueja pel vessant N la Serra de Canfranc i, despres d’una llarga llaçada, s’orienta al SO en una pujada mes moderada que mes amunt ens porta a travessar un collet de la carena de la Serra de Canfranc, pasat el qual continuem pujant tot flanquejant el vessant solei de la carena amb tendencia al SO per un sender (senyals PR) amb alguns trams habilitats amb esglaons rudimentaris i en clara direccio cap al monestir de Sant Benet. Mes amunt tobem algun breu pas rocos equipat amb alguna grapa i cable d’acer (innecesaris) i despres fem un tram mes planer seguit d’un ultim i costerut tram amb alguns passos rocosos equipats amb grapes (innecesaries) que ens deixen en l’imponent campanar del monestir de monges Benedictines de Sant Benet (s.XX), situat sobre un penya-segat i construït l'any 1954 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí. Des del monestir seguim per un cami asfaltat al SE (senyals PR) que inmediatament mena a la carretera BP-1121, que seguim de pujada pasant al costat de l’antic hotel de la Colònia Puig i, un cop pasat l’antic hotel, deixem la carretera i prenem un cami indicat a la dreta cap al “Monestir de Montserrat” (Baixada dels Matxos, senyals PR) que s’enfila fent llaçades dins del bosc amb tendencia a avançar al SO fins desembocar mes amunt a la carretera BP-1103, on seguim a l’esquerra gairebe planejant per un caminet que va al costat de la carretera cap al “Monestir de Montserrat” (indicat, senyals PR) amb tendencia al SE. Despres d’anar al costat de la carretera uns 900m trobem un indicador del Cami dels Degotalls, punt on deixem la carretera i pugem a la dreta per un cami esglaonat amb senyals de diversos colors i, inmediatament, deixem un cami a l’esquerra i tot seguit deixem tambe a l’esquerra un cami molt evident senyalitzat amb diversos colors (aquí deixem els senyals PR) i ens entaforem cap a l’evident Canal del Pou del Gat (senyal de No PR). Als pocs metres trobem un corriol evident (senyals grocs) que s’enfila fort remuntant la canal enmig de vegetacio abundant i amb tendencia al S, tot fent giragonses i on cal ajudar-se de les mans en algun punt. Poc despres fem algunes curtes i facils grimpadetes (Iº) i un tram en fort pendent on cal recolçar les mans. Mes amunt pasem un curt tram un xic penjat equipat amb un passama de corda i, tot seguit, fem unes curtes desgrimpades i grimpades que ens deixen en una marcada canal on es perd la traça del corriol. Cal seguir al SO (senyals grocs, fites) planejant uns metres fins que els senyals grocs (i les fites) ens conviden a prendre un corriol a l’esquerra que es torna a enfilar de valent tot fent llaçades fins sortir al fressat sender del Cami de l’Arrel (per on van el GR i el PR), que seguim a la dreta fent un curt tram al NO fins que trobem la primera canal a l’esquerra (muntanyeta de fites), la Canal Plana. En aquest punt deixem el Camí de l’Arrel i seguim un corriol (algun senyals blancs i tambe grocs) que s’enfila fort fent constants ziga-zagues i llaçades entre alzines i teixos amb una tendencia a avançar al S/SO. Mes amunt el terreny esdeve una mica mes descompost per culpa d’algunes esllavisades i el corriol es dilueix una mica, pero la canal es molt franca (no cal recolçar ni una ma) i nomes queda enfilar amunt seguint algun senyal groc fins arribar al Coll de la Canal Plana. Nomes traspasar el coll trobem el corriol fressat (senyals grocs) que recorre la Serra de les Lluernes, que seguim a l’esquerra (SE), aviat deixem un corriol a l’esquerra i seguim pel nostre corriol (senyals grocs) faldejant la gran mole de l’Elefant pel seu canto O. Despres el corriol tomba a l’E i s’enfila fins travessar un collet, des d’on pugem uns pocs metres al N i despres un tram de pla a l’E i, una mica abans de travessar el Coll de Sant Salvador (el coll entre l’Elefant i la Prenyada), trobem unes fites escadusseres a l’esquerra que marquen l’inici de la senda que ens portara al cim de l’Elefant. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” a l’esquerra per un corriol (N, fites) que aviat es perd en el rocater conglomerat, des d’on seguim tot recolçant les mans en algun punt pels vessants inclinats de rocater conglomerat fins arribar a una canal bastant dreta, a la que ens enfilem ajudant-nos dels arbres i mig-grimpant. Un cop superada la canal tombem a la dreta (E/NE) per un vessant inclinat de rocater conglomerat fins arribar a una curta i estreta canal-xemeneia, que superem amb una grimpada (Iº o Iº+) una mica incomode pero amb bons agafadors i gens exposada ni aeria, que ens deixa al coll de l’Elefant, des d’on resseguim el llom fins el punt culminant del mateix (1156m), coronat per una fita cimera i una panoramica de 360º que per moltes vegades que el pugis (l’he pujat molts cops) no deixa de sorprendre. Desfem els nostres passos fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i, de nou al cami que seguiem (senyals grocs), el reprenem amb tendencia a l’E, tot seguit creuem el Coll de Sant Salvador i despres davallem una mica a l’altre banda fins arribar a un proper collet menys marcat, des d’on ens desviem momentaneament a l’esquerra (N/NE) per una senda que aviat ens deixa en l’ermita de Sant Salvador, ubicada al peu de la Roca de Sant Salvador i la Trompa de l’Elefant, al costat de la Momia. Tambe es coneguda com l’ermita de la transfiguracio i esta documentada des del s.XIII. El 1812 va ser destruida pels francessos i, 4 anys mes tard, va ser restaudara per ser abandonada el 1821. De l’antiga ermita es pot veure poca cosa, restes de murs embroçades, elements ceramics i murs de contencio. La bauma obrada on actualment hi ha un refugi lliure (en prou bon estat i equipat amb una estufa) era un oratori anexe dedicat a la Nativitat del Senyor i, abans que l’antiga ermita hi fos (abans del s.XIII), feia les funcions d’ermita trogloditica. Vista l’ermita reprenem el cami que portavem (senyals grocs), que a partir d’aquest punt davalla fent llaçades ben dibuixades (Camí Vell de Sant Salvador) amb tendencia a avançar a l’E i escoltats per l’espectacular agulla de la Momia. Mes avall ens redrecem al S pasant arran de les verticals parets montserratines per una zona força ombrivola fins desembocar en un sender fressat on conectem de nou amb els senyals PR, que seguim a l’esquerra (NE) resseguint el vessant de la muntanya gairebe planejant i obviant alguns corriols poc evidents que s’enfilan a l’esquerra muntanya amunt. Poc despres voregem una gran paret baumada i de seguida arribem a l’actual capella de la Trinitat, al costat de la qual trobem les restes de l’antiga Ermita de la Santisima Trinitat, ubicada al extrem Or dels Flautats, era l’ermita mes gran de totes les que hi havien repartides per la muntanya de Montserrat, de fet era coneguda com el Palau de les Ermites i era lloc d’acolliment d’hostes i peregrins. Va ser reedificada al s.XV, ampliada al s.XVII i destruida el 1812 pels francessos, restaurada 4 anys despres i abandonada el 1821 despres que uns lladres assassinessin un ermità. De l’antiga ermita resten diversos murs, passos i una cisterna d’aigua. Continuem per un sender (senyals PR) que davalla a l’E i tot seguit ens deixa en la cruïlla de camins senyalitzada del Pla de la Trinitat (indicador), on obviem totes les indicacions que surten i prenem un corriol fressat que surt al NE en suau baixada i aviat comença a resseguir una careneta fins un punt on forma un bon mirador natural, punt on cal buscar una petita canal a la dreta per la que davallem recolçant com a molt alguna ma. Pasada la petita canal seguim per una careneta en clara direccio (SE) cap a l’ermita de Sant Dimes (que veiem davant) i, poc abans d’arribar al collet que separa la careneta per la que anem de l’ermita de Sant Dimes, deixem la carena i davallem a la dreta (SO) per una senda que davalla fortet per vessants inclinats de rocater conglomerat fins sortir a un cami habilitat amb baranes poc mes avall, que seguim a l’esquerra (E) i, tot seguit, sortim a un altre cami des d’on fem una “anada-tornada” seguint el cami a l’esquerra fins l’entrada del recinte de l’ermita de Sant Dimes, documentada des del s.XV i amb acces directe (i privat) des del Monestir. L’ermita es també coneguda com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que es va edificadar aprofitant les restes de l’antic Castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. En arribar els francesos (que la van destruir el 1812) en el recinte d’aquesta ermita s’hi va amagar l’imatge de la Moreneta i algunes “joies” literaries de la biblioteca del Monestir de Montserrat. El 1816 l’ermita fou restaurada i va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del s.XIX es va reconstruir la capella i s’abandona de nou fins a la decada dels 70 (s.XX) en que va ser restaurada per G. Martí Sas. Actualment el recinte esta tancat i no es pot accedir, pero l’antiga ermita esta en bon estat de conservacio i als voltants es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro. Desfem el curt tram de cami fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara seguim el cami a la dreta (O), que als pocs metres ens deixa en l’ermita de la Santa Creu o de Santa Helena, documentada des del s.XV i ubicada sobre el Monestir i construïda aprofitant una petita balma natural. A la capella hi va viure durant 67 anys el sant ermità Benet d’Aragó. El 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir, sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada. En els anys 60 (s.XX) va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart i fins fa ben poc el P. Basili Girbau. Actualment el recinte esta tancat (jo hi vaig estar fa uns 5 anys i es podia pasar) i reformat i es conserven poques ruïnes de l’antiga edificació. Al costat de l’ermita trobem una gran creu i un espero amb una vista poc habitual del monestir. Des de l’ermita prenem una drecera que en pocs metres ens retorna al punt on em sortit abans al cami habilitat amb baranes, que ara prenem amb tendencia a l’O. Aquest sender aviat ens fa pasar per una breu canal, despres fem un pas entre roques i continuem resseguint la muntanya amb una lleugera tendencia a pujar. Poc despres deixem a la dreta un corriol fitat que s’enfila i tot seguit travessem un barranc i ens redrecem al S tot voltant la muntanya i veient a l’esquerra i a sota nostre el Monestir de Montserrat. Mes endavant pasem per un tram una mica penjat (antigament hi havien unes baranes com a proteccio) i despres resseguim una curta lleixa de conglomerat que aviat ens porta a travessar un tram força ombrivol amb abundant vegetacio, on deixem un corriol a l’esquerra que davalla i seguim voltant la muntanya fent suaus desnivells. Un nou tram de lleixa un xic penjada (la vegetacio disminueix el pati) ens deixa en un espero just davant de l’Elefantet que forma un bon mirador, des d’on seguim el sender al SO. Aviat deixem un sender que s’enfila a la dreta i seguim resseguint la muntanya amb tendencia al SO pasant per un tram baumat que ens acaba deixant en el sender fressat per on va el GR, que prenem a l’esquerra (S) i als pocs metres arribem al mirador de la Miranda dels Ermitans. Continuem pel fressat sender (senyals GR) amb tendencia a avançar al SO fins sortir a la cruïlla de camins de la Plaça de Santa Anna, des d’on ens acabem d’apropar fent uns metres a l’O fins les restes de l’ermita de Santa Anna, bastida el 1498 i destruida el 1812 pels francesos. Ubicada al marge esq del Torrent de Santa Maria i la mes propera al Monestir. Al estar situada enmig de totes les ermites de la muntanya era el lloc on residia el monjo superior; per això comptava amb una esglesiola on els ermitans s’aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius. Comtava amb rebedor, oratori, peça de retir, cambra amb alcova, museu, menjador, cuina, cisterna per emmagatzemar l’aigua, hort i jardí. La capella era bastant gran i comptava amb cúpula. Encara es veuen restes de murs, passos, la cisterna d’aigua i terrasses. Retornem a la Plaça de Santa Anna i ara anem cap al Monestir de Montserrat (indicat, senyals GR) pel turistic cami del Pas dels Francesos i les Escales dels Pobres, habilitat amb moltisims esglaons i que cal seguir sempre davallant tot resseguint el Torrent de Santa Anna fins sortir al recinte del Monestir de Montserrat (s.XII, XV, XVI i XIX), des d’on ens acabem d’apropar a la Plaça de la Basilica de la Mª de Deu de Montserrat. Des de la plaça desfem uns pocs metres fins trobar unes escales per les que davallem a l’esquerra pasant al costat de l’Espai Audiovisual fins sortir al carrer principal (el dels souvenirs), des d’on anem cap a l’estacio del Cremallera de Montserrat, on conectem de nou amb els senyals GR i seguim cap a la Santa Cova (indicat) per un carrer cimentat i esglaonat que davalla a l’E pasant al costat de l’estacio de l’Aeri de Montserrat, pasat el qual continuem davallant per un turistic cami cimentat habilitat amb baranes i esglaons fins trobar una cruïlla indicada, on deixem el cami cimentat que mena a la Santa Cova i prenem un sender fressat a l’esquerra (NE) cap a Monistrol de Montserrat (senyals GR). Al poc trobem una bifurcacio i seguim el sender que surt recte (E) que aviat ens deixa en el Coll de les Baranes, des d’on davallem a l’altre banda per un sender fressat (senyals GR) que a trams va al costat de les lletges canalitzacions d’aigua. Aquest cami va davallant fent constants llaçades amb tendencia a avançar al NE fins sortir mes avall a una cruïlla de camins indicada, on seguim el sender de l’esquerra (N/NO, senyals GR) ara en una baixada mes suau i resseguint el vessant de la muntanya. Mes endavant torna a davallar mes marcat fent unes llaçades i despres el sender (senyals GR) continua davallant al NE fins desembocar en una pista on trobem un banc per descansar. Continuem seguint la pista a l’esquerra (N, senyals GR), poc mes endavant deixem una drecera a la dreta i, tot seguit, deixem la pista i prenem un cami indicat a la dreta cap a Monistrol de Montserrat (senyals GR) que davalla a l’E amb algun tram habilitat amb esglaons rudimentaris de roca i despres fem un breu i facil pas rocos on com a molt cal recolçar una ma, on deixem un sender a la dreta i seguim davallant al NE fins sortir aviat als terrenys de Can Rasquera, on resseguim el tancat dels seus terrenys deixant-los a la dreta i, just quan els deixem enrere, deixem el GR i prenem un corriol a la dreta (trobem una senyal de NO-GR [X]) que continua al N/NE entre antigues feixes i terreny obert fins les imponents restes de la Bestorre (s.XI), una torre medieval de defensa i senyals que domina la vila de Monistrol de Montserrat i antigament havia format part d’una xarxa de torres de guaita. Durant la Guerra de Successió Espanyola, l'abat de Montserrat Manuel Marrón la va fer volar perque els partidaris de Carles d'Àustria no s'hi fessin forts en ella. Actualment es conserven fragments de parets i murs, que fan 1.5m de gruix. Des de la torre desfem uns pocs metres del cami fet i despres prenem un corriol d’inici poc evident a la dreta (SO) que aviat ens deixa de nou en el cami per on va el GR, que seguim de baixada (NO) pasant un tram esglaonat i despres al costat d’unes cases fins desembocar en la carretera BP-1121, que seguim a la dreta i baixant uns 100m fins el punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta va per camins i senders fressats i senyalitzats, nomès el tram de baixada a l’ermita de Sant Dimes es per cami poc fressat (evitable seguint el concorregut i fressat GR des del Pla de la Trinitat fins conectar de nou amb el track a la Plaça de Santa Anna). Fàcils grimpades (Iº) en la Canal del Pou del Gat i en el tram on la ruta es desvia cap a l’Elefant cal superar una canal una mica dreta i fer una incòmode grimpada en l’estreta canal-xemeneia final (Iº o Iº+), fàcil i divertit per gent una mica experimentada, pero pot ser difícil i vertiginòs per gent poc habituada (evitable no desviant-se a pujar a l’Elefant).

***ALTRES RUTES PER MONTSERRAT:

-“Ecos i Montgròs per Canals del Migdia, Micos i Salamandra, Passos de l’Esfinx i Roca Plana i Camins del Pont i Francesos”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16764236

-“Travessa equipada dels Frares Encantats i les Agulles per Cova de l’Arcada, Torrent de les Grutes i Pallers des de El Bruc”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12357569

-“Miranda de Sant Jeroni, Albarda Castellana i ermita de Sant Antoni per les Canals del Cavall i Sant Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11955856

-“Albarda Castellana, Miranda de St Jeroni i Mirador del Moro per les Canals del Moro i St Jeroni”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8832593

-“Elefant i Miranda Sta Magdalena per Canal Pou del Gat, Serra Lluernes, 9 Ermites i el Pas Francesos”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8667500

-“Montgros i Travessa equipada dels Frares Encantats i Les Agulles des del monestir de Santa Cecilia”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6424957

-“Collbato-Miranda de Sta Magdalena (1132m)-Ermites-Drecera de Fra Gari-Coves de Collbato”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6255250

-“Montgròs per Pollegons, Sajolida, Palomera i Coma dels Naps, Canals Salamandra i Roca Plana i Coves de la Murdela i Degotalls”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montgros-per-pollegons-sajolida-palomera-i-coma-dels-naps-canals-salamandra-i-roca-plana-i-coves-de-32222512

-“Albarda Castellana, Sant Jeroni i Ecos per Canals del Moro, Micos i Miracle i Traveses dels Ecos, Aurons i dl Pas de l’Esfinx”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/albarda-castellana-sant-jeroni-i-ecos-per-canals-del-moro-micos-i-miracle-i-traveses-dels-ecos-auro-64993905

-“De Vinya Nova a la Cova de l’Arcada per Camí del Pont, Sajolida, Canal Migdia, Camí del Cabrit, Clot del Tambor i Can Jorba”
ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?pic=rutes-senderisme&slug=de-vinya-nova-a-la-cova-de-larcada-per-cami-del-pont-sajolida-canal-migdia-cami-del-cabrit-clot-del&id=163581726&rd=ca