Els 3 Bunquers Dipòsits de Mas Gros Agullana

Data, 29-04-2023

L’explicació de la construcció d’aquest tipus de búnquers es de la Línia P, o Línia Pirineus. L’any 1940 ja existien nombrosos projectes per tal de fortificar els Pirineus Orientals, amb un objectiu principal aleshores no per una possible invasió per part dels aliats sinó, un atac que tingués com a finalitat la restauració de la República a través de republicans exiliats i amb l’ajuda dels aliats.

Aquest sistema defensiu de búnquers es va començar a construir el 1943 i finalitzà el 1944. La funció era sobretot erigir-se en punts de resistència davant d’un hipotètic primer atac. El conjunt de búnquers de la Organització Defensiva dels Pirineus o C-6, era format pels anomenats Centres de Resistència. Cadascun d’aquests centres estava format a la vegada per 5 tipus diferents de búnquers: la defensa, connexió i protecció dels Centres de Resistència es feia mitjançant les alambrades i trinxeres.

Els búnquers i els nius mai no van arribar a ser utilitzats, perquè la por que tenia el règim franquista a una hipotètica invasió mai es va fer realitat.

L’any 1948 la ONU ordenà la reobertura de la frontera amb França i que, per tant, encara tenia menys sentit la presència d’una línia defensiva en aquesta àrea. Malgrat tot, l’exèrcit no va deixar de mantenir els búnquers fins ben entrats els seixanta.

Això ha permès que les fortificacions encara mantinguin un estat de conservació acceptable, i això que la majoria tenen l’accés obert i lliure.

Els 3 búnquers de Mas Gros, son de Refugis de Persones i dipòsits de munició. unes construccions en galeria de mina que tenien l’objectiu d’albergar la tropa de reserva i els dipòsits de queviures i municions. Es solien construir de tres en tres.

Situat estratègicament a la rereguarda, i allunyat dels búnquers d’artilleria i combat, presenta la característica planta rectangular i la galeria de mina. Es tracta d’unes fortificacions d’especial importància ja que servien per refugiar la tropa quan hi havia baixes temperatures així com salvaguardar-se davant un hipotètic atac en els punts estratègics del centre de resistència.

Cal valorar l’esforç que suposava la construcció d’aquestes fortificacions, excavades directament a la roca. Generalment, es foradaven tres túnels, l’un al costat de l’altre, d’uns 10 o 12 metres de profunditat i al fons, per dins, s’havien de comunicar entre ells.

Ruta realitzada :
Distància recorreguda: 8.12 km
Ascenció 213 m
Altitud màxima 382 m
Velocitat mitjana: 3.7 km/h
Durada 03:08:09
Temps Parats 00:57:03
Dia 02-04-2023
Hora Sortida 08:46:41
Hora d’arribada 11:54:50

(*) Track gravat GPS de TwoNav Trail 2.