Els Bessons Xiveta Els Marquesos Pouet

Els Bessons és la primera serra de transició entre la part catalana de la depressió de l'Ebre i els primers contraforts de la serralada Prelitoral catalana (la serra de la Llena i el Montsant). Per aquest motiu, el relleu és força accidentat i hi destaquen els tossals, els altiplans i les fondalades (anomenades racons), on s'alterna la vegetació natural dels vessants costeruts amb els conreus de secà de les zones més planeres. El massís s’estén des de Castelldans fins a l’Albi. El punt més emblemàtic de l'espai és el turó dels Bessons, format per dues puntes alineades en direcció nord-sud i de la mateixa altitud (594 m), tot i que el superen en alçada la resta de turons del massís: els Marquesos (658 m), sostre de l'espai, la punta del Pouet (655 m) i el tossal del Xivete (654 m). Cal destacar-hi l'elevada presència de vegetació natural en els vessants dels tossals i serrats, majoritàriament brolles i garrigues, així com fragments de bosc d'alzina i bosquines de pi blanc. La conservació d'aquests mantells continus de vegetació natural li confereixen singularitat i en ressalten el contrast amb les zones més planeres, cultivades principalment amb cultius de secà: vinya, olivera, ametller i ordi. Arreu de l'espai poden observar-se les construccions de pedra seca en les seves diferents modalitats (marges o espones, cabanes de volta, cabanes de teula, aljubs i cisternes, etc.) que al llarg del segle XIX i fins a la meitat del segle XX van ajudar els pagesos a convertir els terrenys en conreables i a fer-los la vida més fàcil.

Ruta: Fondo de Puigpelat (353 m) – Serra del Rispa (519 m) – Mirador Barranc de Roca Alta (523 m) – Pla del Pepe (528 m) – Els Bessons (594 m) – Tossal de Xivete (634 m) . Punta dels Marquesos (658 m) – Coll del Català (637 m) – Punta del Pouet (654 m) – Coll del Català – Pla de l’Albercoc (610 m ) – Cabana del Cadet (486 m) – Fondo de l’Estret (460 m) – Cabana del Biel (387 m) – Fondo de Puigpelat

Accés: Cal Arribat a les Borges Blanques. Anem a la plaça del Terrall des d’on prenem una pista que rumb al S passa pel carrer del Dr Trueta i pel carrer de la Pujada i travessa per sota, primer la carretera C-37 mes endavant la via del tren, tot seguit l’autopista AP-2. Arribem al Fondo de Puigpelat, cruïlla de camins, amb punt de senyalització.

Caminada: Iniciem la caminada al Fondo del Puigpelat tot i que podíem començar a Les Borges Blanques. La decisió es deu al poc interès paisatgístic d’aquest tram (descrit en el accés). Així es que comencem a caminar rumb al SO, prenent l’anomenat Camí del Pla del Pepe, pista que en pujada constant i suau ens portarà fins aquest Pla. Per el camí trobem diferents pals informatius de la ruta. En arribar a la Serra de Rispa ens aturem a contemplar el Barranc de Roca Alta, conegut també com a Racó de Nostre Senyor. Aviat arribem al Pla del Pepe, on trobem vinyes. Travessem el Pla de N a S fins arribat a un altre punt d’Informació (P.I.3) on girem al E per anar a pujar els Bessons, tot passant pel corral de l’Àngel Camí. El camí ens situa al mig dels dos Bessons, primer fem el S i desprès en N contemplant la magnifica vista de les garrigues fins al Pirineu. Baixem pel costat E per un corriol amb força pendent i en arribar a les primeres feixes girem al S. Trobem una primera cabana de volta i aviat una pista, que seguim vers el SE. Trobem un corriol que s’enfila al Tossal de Xivete on pugem. A mitja pujada trobem una altre cabana de volta. Fem el cim i tot seguit baixem vers el SE, passem camps d’oliveres i aviat trobem pista que també seguim. En arribar prop d’una cabana en ruïnes, canviem de pista i girem al SO. Un metres mes avall girem al S i travessant camps d’oliveres anem a cercar el corriol que en pujarà al punt més alt de la zona Els Marquesos, on hi ha les restes d’un búnquer de la guerra (in)civil. El més important, uns panells informatius ens indiquen els noms de les muntanyes i valls que hi podem veure. Impressionant visió del Pirineu des del Mont Perdut a la Serra del Verd, sense deixar-se els tres Montsecs en primer terme. Contents d’haver gaudit de l’espectacle seguim ruta rumb SE fins a trobar pista, amb punt d’informació, i ens dirigim al quart cim del dia, la Punta del Pouet, des d’on albirem les muntanyes del sud, amb el Montsant, les Muntanyes de Prades i la Serra de Miramar. Retornem pel mateix camí fins a la baixada de la Marquesa. Aquí seguim per pista, tot carenant, passem ple pla del Albercoc i en arribar prop del Pla del Planella fem un gir al S, per baixar, per pista, al Fondo de l’Estret. Caminant per mig d’oliveres arribarem al Fondo del Puigpelat.

Cartografia:
Travessa Les Borges Blanques-Montblanc. Escala 1:30.000. Editorial Piolet-
ICGC. Base topogràfica 1:5.000. Fulls: 257-121; 258-121; 257-122; 258-122; 257-123; 258-123.