Els Bufadors de Beví
near Santa Maria de Besora, Catalunya (España)
Viewed 8834 times, downloaded 719 times
Trail photos
Itinerary description
Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Hi havia una vegada un bosc on fades, follets, gnoms i altres éssers màgics vivien plegats i amb avinença...aquest lloc es diu, els Bufadors de Beví.
Aquest podria ser el començament de qualsevol conte o llegenda com els que tantes vegades ens havien explicat de petits...conte potser, per les fades o els follets o els gnom, però no per l’indret. Els Bufadors de Beví, és una realitat, conegut popularment com el bosc encantat.
Altes parets de roca, moltes d’elles vestides del verd que els proporciona les molses, contrasta amb el vermell de les fulles caduques que confeccionen una catifa per la que és molt agradable caminar i l’ambient, amb una sensació de frescor humit molt complaent. Com a para-sol tenim un espessor tan atapeït a les copes dels arbres que a prou feines li arriben uns quants raigs del sol i escampats, aquí i allà, uns furats a les roques que quan bufa vent fort, se senten xiulets, que segons diuen, els fan aquest éssers màgics dels contes, que habiten aquesta contrada.
De ser que els Bufadors són una xarxa de cavitats i grutes que travessen el costat obac de la serra del mateix nom d'Est a Oest. Pel que sembla pot haver-se format per causes sísmiques i també per la geologia de les roques. Una de les cavitats té 52 metres de profunditat i un recorregut total de 400 metres, amb 6 boques d'accés. (Evidentment només es poden recorre per espeleòlegs experimentats, nosaltres hem visitat alguna sense perill evident). La peculiaritat d'aquesta xarxa de cavitats és que en trobar boques a diferents alçades, les diferències de temperatura de l'aire de l'interior, sempre a 14ºC, amb les temperatures de l'exterior, provoquen corrents d'aire. D'aquí el nom de bufadors. I un dels efectes d'aquests corrents d'aire és que en els dies càlids d'estiu l'aire més fresc de la muntanya flueix cap als orificis més baixos, i en els dies freds d'hivern l'aire més càlid i humit surt pels orificis més alts cobrint de gebre tota l'àrea. És com un sistema d'aire condicionat que ajuda a mantenir un microclima en aquest lloc que permet la proliferació d'espècies vegetals més freqüents en zona més altes o més al nord, així com infinitat de molses i falgueres.
El microclima que us hem descrit no té res a veure amb el que ens trobem a la tornada pel costat sud de la carena, més sec i calorós i, també, més habitual a les terres de la comarca que envolten aquest lloc.
Per anar-hi, ens hem arribat a Santa Maria de Besora i hem agafat la estreta pista asfaltada que ens portarà, acabada la ruta, a Llaés (on dinarem al Hostal Les Serres de Llaés, seguint més tard, cap Vallfogona del Ripollès i Olot per tornar a casa), fins arribar al bé indicat camí de Sant Moí (un xic abans del coll de Beví), on hem deixat el cotxe. Un cop guarnits per caminar, ho hem fet, seguint aquesta carretereta amunt uns quatre minuts fins el Coll de Beví (pal informatiu e indicadors del camí a seguir).
Hem agafat el corriol que per la part obaga ens permet gaudir al llarg de uns vuit minuts d'una magnífica fageda. Arribats al camí carener, l'anem seguint sense pèrdua (dreta), vestit de unes quantes talaies amb bones vistes, És una part molt entretinguda amb constants i petits canvis de desnivell.
Quant portem un xic més d’una hora “crestejant” i passat el Collet de Bufadors amb alguna petita baixada que necessitarem d’un xic d’atenció per no tenir un ensurt, apareix l'espectacle del canyó dels Bufadors de Beví. Hem entrat a un parell d'avencs (el frontal es fa imprescindible), hem voltat per l'escletxa, hem notat com l'aire es condensava al sortir fred d'alguns bufadors, (jo crec que fins i tot, algú intentava trobar algun follet amagat entre la natura), ens hem tornat bojos fent fotografies que d’altre moment, ens recordaran aquest fantàstic indret. Aquesta vegada si que hem gaudit d’aquest esplèndid racó!! ...(Això sí, no hem sentit els xiulets provocats per l'aire sortint de les profunditats dels bufadors).
Un cop abandonat el bosc, trobem un primer pal informatiu, agafem el camí a l’esquerra, seguint el Solells de la Serra de Bufadors, passant per les Collades del Beví xic i la del Beví Gros amb un altre pal informatiu i arribant a la estreta carretera de Llaés (camí de Sant Moí), on tenim els cotxes.
Ara ens desplacem fins l’hostal de les Serres de Llaés per fer un bon dinar i així donar per finalitzada aquesta impressionant sortida.
Salut i bones caminades!!
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Hi havia una vegada un bosc on fades, follets, gnoms i altres éssers màgics vivien plegats i amb avinença...aquest lloc es diu, els Bufadors de Beví.
Aquest podria ser el començament de qualsevol conte o llegenda com els que tantes vegades ens havien explicat de petits...conte potser, per les fades o els follets o els gnom, però no per l’indret. Els Bufadors de Beví, és una realitat, conegut popularment com el bosc encantat.
Altes parets de roca, moltes d’elles vestides del verd que els proporciona les molses, contrasta amb el vermell de les fulles caduques que confeccionen una catifa per la que és molt agradable caminar i l’ambient, amb una sensació de frescor humit molt complaent. Com a para-sol tenim un espessor tan atapeït a les copes dels arbres que a prou feines li arriben uns quants raigs del sol i escampats, aquí i allà, uns furats a les roques que quan bufa vent fort, se senten xiulets, que segons diuen, els fan aquest éssers màgics dels contes, que habiten aquesta contrada.
De ser que els Bufadors són una xarxa de cavitats i grutes que travessen el costat obac de la serra del mateix nom d'Est a Oest. Pel que sembla pot haver-se format per causes sísmiques i també per la geologia de les roques. Una de les cavitats té 52 metres de profunditat i un recorregut total de 400 metres, amb 6 boques d'accés. (Evidentment només es poden recorre per espeleòlegs experimentats, nosaltres hem visitat alguna sense perill evident). La peculiaritat d'aquesta xarxa de cavitats és que en trobar boques a diferents alçades, les diferències de temperatura de l'aire de l'interior, sempre a 14ºC, amb les temperatures de l'exterior, provoquen corrents d'aire. D'aquí el nom de bufadors. I un dels efectes d'aquests corrents d'aire és que en els dies càlids d'estiu l'aire més fresc de la muntanya flueix cap als orificis més baixos, i en els dies freds d'hivern l'aire més càlid i humit surt pels orificis més alts cobrint de gebre tota l'àrea. És com un sistema d'aire condicionat que ajuda a mantenir un microclima en aquest lloc que permet la proliferació d'espècies vegetals més freqüents en zona més altes o més al nord, així com infinitat de molses i falgueres.
El microclima que us hem descrit no té res a veure amb el que ens trobem a la tornada pel costat sud de la carena, més sec i calorós i, també, més habitual a les terres de la comarca que envolten aquest lloc.
Per anar-hi, ens hem arribat a Santa Maria de Besora i hem agafat la estreta pista asfaltada que ens portarà, acabada la ruta, a Llaés (on dinarem al Hostal Les Serres de Llaés, seguint més tard, cap Vallfogona del Ripollès i Olot per tornar a casa), fins arribar al bé indicat camí de Sant Moí (un xic abans del coll de Beví), on hem deixat el cotxe. Un cop guarnits per caminar, ho hem fet, seguint aquesta carretereta amunt uns quatre minuts fins el Coll de Beví (pal informatiu e indicadors del camí a seguir).
Hem agafat el corriol que per la part obaga ens permet gaudir al llarg de uns vuit minuts d'una magnífica fageda. Arribats al camí carener, l'anem seguint sense pèrdua (dreta), vestit de unes quantes talaies amb bones vistes, És una part molt entretinguda amb constants i petits canvis de desnivell.
Quant portem un xic més d’una hora “crestejant” i passat el Collet de Bufadors amb alguna petita baixada que necessitarem d’un xic d’atenció per no tenir un ensurt, apareix l'espectacle del canyó dels Bufadors de Beví. Hem entrat a un parell d'avencs (el frontal es fa imprescindible), hem voltat per l'escletxa, hem notat com l'aire es condensava al sortir fred d'alguns bufadors, (jo crec que fins i tot, algú intentava trobar algun follet amagat entre la natura), ens hem tornat bojos fent fotografies que d’altre moment, ens recordaran aquest fantàstic indret. Aquesta vegada si que hem gaudit d’aquest esplèndid racó!! ...(Això sí, no hem sentit els xiulets provocats per l'aire sortint de les profunditats dels bufadors).
Un cop abandonat el bosc, trobem un primer pal informatiu, agafem el camí a l’esquerra, seguint el Solells de la Serra de Bufadors, passant per les Collades del Beví xic i la del Beví Gros amb un altre pal informatiu i arribant a la estreta carretera de Llaés (camí de Sant Moí), on tenim els cotxes.
Ara ens desplacem fins l’hostal de les Serres de Llaés per fer un bon dinar i així donar per finalitzada aquesta impressionant sortida.
Salut i bones caminades!!
Waypoints
Intersection
3,010 ft
cruïlla...agafem desviació a l'esquerra per petit sender que s'enfila fins la carena
Comments (14)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ben explicat . Gràcies per guiar-nos per aquest lloc tan maco . Salut !
Del ser que és un lloc màgic, amic Pep, i del ser que ens ha calgut anar per tercera vegada per gaudir de l’indret, (les dos anteriors ho vàrem visitar al final de ruta, per tant, i gaire bé, sense aturar-nos, per tema de cansament i temps)...una altra magnífica experiència viscuda amb esplèndida companyia.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Recomano portar aigua i un bon calçat. Bonica ruta per família i amics. Millor nanos de més de deu anys.
Jo també penso com tu, Roger tobajas, per molt que a tu t’agradi la muntanya i la natura, els nens/nenes fins que no tinguin una certa edat (més de deu anys), hi ha rutes que no haurien de fer, (per la sensació de perill, o pel cansament et.). Enhorabona per la sortida i gràcies per la teva valoració.
Salut i bones caminades!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Fet el divendres 27-des-2019 en sentit invers, amb 3 companys més. El lloc és espectacular! Llàstima que no vam poder fruir de "bufarades". Hi haurem de tornar! La part de la carena té alguns punts amb sensació de verticalitat. Si teniu vertigen, a evitar. Molt bones vistes! Gràcies per la ruta.
Hola barretons, tot i no gaudir del soroll dels “xiulets” produïts pel fort vent, el indret ja mereix per si sol, aquesta caminada. El tram de la carena és part i complement de la ruta... gràcies per la teva valoració i em complau que hagis gaudit amb aquesta sortida.
Salut i bones caminades!!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ha sigut una ruta fantàstica on els nens han gaudit molt. He posat dificultat moderada ja que he anat amb canalla de 6 i 3 anys. Per anar només adults la dificultat és fàcil.
Moltes gràcies per compartir!
És un plaer compartir Davitlon i enhorabona per aquesta canalla tant valenta. Gràcies pel comentari i la teva valoració...salut!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta molt xula i interesant .
Jo le feta al reves pero tb esta molt be.
Un lloc encisador facis el recorregut per un cantó o per un altre Jordi i Marga, m’agrada que hagi-ho gaudit amb aquesta ruta. Enhorabona per aquesta interessant sortida i gràcies per la vostra valoració...salut!!
Amic Capi,
Gràcies per la ruta. El micromon dels bufadors és extraordinari. Tal com diuen alguns companys anteriors, la ruta de la carena, cal fer-la amb precaució!
Ei, Xavier...és un plaer compartir ruta amb gent com vosaltres. La Vall del Bisaura mai ens deixa de sorprendre'ns amb llocs com els Bufador o d’altres espectaculars indrets que fan d’aquesta zona un lloc de caminada obligada. Enhorabona per la ruta i espero l’hora de trescar plegats ven aviat...salut!!
Brutal l'explicació i fotos !
L'hem fet amb una nena de 3 anys i algun punt hem suat de valent. Però un cop arribes als bufadors la tornada és suau.
M’afalaga el teu comentari TOLUPUNK. Saber que la feixuga feina que realitzo és valorada m’anima a seguir per aquest camí. Enhorabona per la tria i per aquesta petita aventurera...salut!!