Els Bufadors de Beví, un lloc màgic al cor d'una muntanya

Parking Inici de Ruta

Camí dels Gorgs

Gorg Negre

Quintans dels Ferrers

Els Ferrers

Mirador Natural del Bosc de les Fonts dels Ferrers

Intersecció Camí dels Ferrers

Bauma de la Quintana de les Tombes

Font de la Tosca

Bauma de la Burra

Bauma de la Tosca

Bauma dels Ferrers

Mirador Natural de la Bauma de la Burra

Pla de Maryenrol

Cabana de la Font del Tell

Pla dels 7 Roures

Roure Monumental

Forat de les Tombes

Mirador Natural

Coll de Sesposelles

Coll de Beví

Mirador Natural

Mirador Natural

Mirador Natural

Collet de Bufadors

Inici Bufadors de Beví

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.

Bufadors de Beví

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.

Bufadors de Beví

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.

Cova del Baró

Petita cova de 30 metres de recorregut a Santa Maria de Besora. L'accés a la cova es fa mitjançant dues boques que ens situen en una sala de planta allargada transversalment (23x5 metres), aquesta enllaça en el seu extrem O, amb una galeria de 8 metres de recorregut. Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques. L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent. Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35. Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats. L'equip d'espeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complert. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya.

Avencs Del Tim I Dels Tigres

Complex format per dues cavitats de 9 metres de fondària a Santa Maria de Besora. La boca de l'avenc del TIM és la que es troba a major alçada, aquesta ens situa en una galeria de 10 metres de recorregut on mitjançant un pouet de 4 metres accedim a una galeria situada perpendicularment (E-O). Seguint aquesta galeria en direcció O, arribarem a un petit pouet d'un metre i mig, on s'acaba la cavitat, cota -9,50 metres. Situats de nou a la base del pouet de 4 metres, en sentit contrari uns grans blocs encastats a les parets ens separen de l'avenc dels Tigres. La boca de l'avenc dels Tigres es troba a -1,50 metres respecte a l'avenc del TIM, aquesta dóna accés a una rampa seguida d'un ressalt que ens situa a -5,50 metres, a pocs metres es troben els blocs que separen els dos avencs. Les primeres cites de visites a alguna de les cavitats situades a l'interior d'aquesta gran esquerda corresponen al Dr. Francesc Español, realitzades el 1934 amb finalitats biospeleològiques. L'any 1965 el Grup Espeleològic Terra i Mar (GETIM) de Sabadell explora l'avenc dels Tigres; l'avenc del TIM, l'avenc Besora i l'avenc del Vent. Posteriorment l'ERE del CEC entre els anys 1977 i 1980 realitza un minuciós inventari de les cavitats situades en aquesta esquerda que es publicarien en la revista Espeleòleg nº 34-35. Durant el 1979 el Centre Espeleològic Cervelló, realitza l'exploració de diverses cavitats d'aquesta esquerda, amb la finalitat de que es publiquin en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs-Miñarro-Talavera), això comportà donar-hi una nova denominació a algunes cavitats. L'equip d'EspeleoÍndex hem cregut més adient utilitzar la denominació de les cavitats realitzada pels membres de l'ERE-CEC, ja que es tracta d'un treball de conjunt més complet. Aquesta mateixa línia pel que fa a la denominació, ha estat utilitzada per Jordi de Valles en el Catàleg Espeleològic de Catalunya.

Bufadors de Beví

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.

Bufadors de Beví

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que el aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.

Camí de Sant Moí

Coll de Beví Xic

Mirador Natural de la Serra de Bufadors

Collet de Beví Gros

Collet del Ginebre

Riera dels Ferrers

Antic Molí Fariner dels Ferrers

Antic Molí Fariner dels Ferrers al Clot de la Font de Coromines i la riera dels Ferrers. Molt interessant la ubicació d’aquest molí fariner. Normalment tots els molins de la zona trobats s’abasten de les aigües de la riera que tenen a tocar. En aquest cas si bé es troba a peu de riera del Ferrers, en un clot d’una amplada suficient per encabir tota l’estructura -amb la bassa inclosa-, crida l’atenció que a més de nodrir-se de la riera, també aprofita un petit torrent que aboca directament a la bassa per la seva banda nord. Un torrent aparentment força menys cabalós que la riera però que segur ajudava a omplir-la més ràpidament. Molt curiós tot plegat. La fondalada és molt obaga i feréstega. Per la humitat, l’entorn està ple de boixos forrats de molsa. Tot plegat li dóna al lloc un aire entre bucòlic i a l’hora enigmàtic. També molt interessant l’estructura del molí. Segueix la línia d’aprofitament d’un desnivell amb la bassa en forma de U i amb l’edificació del molí aprofitant l’alta paret externa de la bassa. En aquest cas també segueix intacta tota la superfície i les parets de la bassa. De les edificacions ja només queden, molt malmeses, quatre parets. Les teulades s’han esfondrat completament. En el seu interior encara hi podem trobar les moles. I el que crida més l’atenció de tot són les dues sortides d’aigua que té el molí a sota seu. Sortides que acaben convergent en un altre túnel que fa de desguàs fins a la riera. Per tant, es pot deduir que era un molí que feia anar, a l’hora i en paral·lel, dos jocs de moles. Molts sacs de farina devien fer!

Mirador Natural

Església parroquial de Santa Maria

L'Església parroquial de Santa Maria de Besora és una església barroca de Santa Maria de Besora (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici de planta rectangular format per una nau central a la que s'obren capelles laterals a través d'arcades. Correspon a l'estructura barroca tipificada al principat al segle xviii. L'exterior és de gran austeritat i l'interior decorat arquitectònicament amb motius barrocs, presidits per l'imponent retaule del presbiteri. Es cobreix amb volta a l'interior i teula àrab a l'exterior. La nau central s'orienta de Nord a sud. A l'esquerra de la façana principal s'aixeca un campanar al que s'hi accedeix a través d'una interessant escala interior coberta. L'edifici es construí al 1759, quan es traslladà la parròquia del castell de Besora al Pla de Teià. A l'interior es conservava un interessant retaule barroc, destruït al 1936, del qual en l'actualitat existeix una còpia fidel.

Avituallament a Ca la Mati, Santa Maria de Besora

Botiga-Bar-Cafeteria Ca la Mati. Un petit lloc , pero molt gran de qualitat i servei, com diu la dita al pot petit hi ha la bona confitura, tracte molt cordial i amable, unes patates braves espectaculars tant per la presentació com per al seu gust i qualitat, lloc molt agradable i recomanable.

Santa Maria de Besora

Santa Maria de Besora és un municipi de la comarca d'Osona dins de la subcomarca del Bisaura, entre Sant Quirze de Besora i Vidrà. Està ubicat al centre de la regió de l'Alt Ter. Té una església romànica i hi ha una gran activitat pel que fa al turisme rural. A la zona hi ha diversos llocs d'interès, reclam pels turistes rurals com ara el Molí de Mir que actualment s'està rehabilitant mitjançant un camp de treball. També hi trobem l'espectacular Salt del Mir, els Bufadors de Beví i el El nucli i cap del municipi és conegut com el Pla de Teià. També trobem dos veïnats: el Mir, vora el torrent de la Clarella; i els del Beví, afluent del Ter. Mercat medieval: Se celebra el Divendres Sant. Hi ha demostracions d'oficis, artesania, productes naturals, jocs infantils i sorpreses. Homenatge a la gent gran: L'últim dissabte del mes de juliol té lloc aquest homenatge per totes les persones del poble més grans de 65 anys. Se'ls ofereix una missa i tot seguit un vermut i un dinar. Aplec de la Sardana: Se celebra l'últim dissabte del mes d'agost a les 6 de la tarda amb la participació de dues cobles. Festa Major: Se celebra la setmana de l'11 de setembre amb l'organització de diversos actes entre els quals destaquen la festa del jovent i el dinar popular. També hi trobem havaneres, espectacles i ball. Ballabisaura: Cicle de Música Tradicional i Popular al Bisaura. El primer dissabte del mes de novembre té lloc a Santa Maria de Besora la cloenda del cicle anual amb la celebració d'un sopar i el Ball de cloenda.

Parking Final Ruta