Els castells de frontera de l’Anoia. Del Castell d’Ódena al Puig Aguilera ( Cent Cims)

Fa uns anys, quan començava a pujar a Montserrat per caminar per aquella magnífica serra, vaig veure al costat de la carretera un cartell que parla dels castells de frontera de l’ Anoia. Segons aquest cartell n’hi ha cinc d’aquests castells, els de la Tossa de Montbui, el de Santa María de Miralles, el de la Pobla de Claramunt, el de Vilademàger a la Llacuna i el d’Ódena. Vaig anar fent rutes pels quatre primers. Va quedar per fer l’últim, el d’Ódena i avui, uns anys més tard he aprofitat per anar-lo a visitar i per pujar al mateix temps al Puig Aguilera, un modest Cent Cims que encara no formava part de la meva col-lecció.




M’ha agradat la visita a les restes del castell. No esperava que junt a aquestes restes, hi hagués també les restes del primitiu nucli de població d’Ódena. Està tot ben identificat i explicat. Als waypoints de la ruta hi ha fotografies amb algún dels cartells informatius que hi ha en aquest racó.




El segon dels objectius de la sortida, la pujada al Puig Aguilera ja no m’ha agradat tant. Potser ha estat un problema del diseny de la ruta o potser aquesta zona no té gaires coses més a oferir, però la veritat es que quasi m’he avorrit en aquesta sortida. Només he gaudit en llocs concrets, com ho son les proximitats del cim, especialment a la baixada, i quan he passat pels voltants de Can Macià, una zona espectacular al meu entendre.




El recorregut de pujada al Puig Aguilera no presenta cap problema tècnic ja que va quasi sempre per pistes i corriols en molt bon estat, a on tothom hi caminarà sense cap mena de problema. El desnivell només es nota en els dos últims km. de pujada i tampoc es massa fort. . Un cop passat el pilar que marca el punt geodèsic del Puig Aguilera la ruta canvia de manera significativa. Primer es té un magnífic mirador de la zona de l’Anoia ( al cim les vistes son molt limitades ja que els arbres ho tapen quasi tot); inmediatament comença una baixada d’uns 70-80 mts de desnivell que es fa en un tram molt curt. Es fa aquest descens per un corriol molt maco, que es l’únic tram de la ruta que presenta alguna dificultat tècnica ja que les bicicletes han generat una mena de canaletes que han buidat el centre del corriol i això impossibilita que puguis posar - hi els dos peus. Per a gent que no estigui massa acostumada a caminar per itineraris difícils es un tram que els pots generar una mica d’estress. Acabat aquest tram ja es torna a caminar per unes pistes en molt bon estat que no s’acabaràn fins arribar a Ódena. Un cop feta la ruta penso que es molt millor fer-la al revés del que he fet jo, doncs així gaudirem de les millors sensacions al començament i no al final de la ruta.