ELS CLOTS DE SANT JULIÀ I CANAPOST

LES PEDRERES DELS CLOTS DE SANT JULIÀ I CANAPOST.
Al mig de la plana baixempordanesa, entre Vulpellac i Canapost, s’alça un petit turó, el Puig de Sant Julià. El paratge és emboscat (majoritàriament alzinar) on s’hi amaguen restes arqueològiques (forats o pous) anomenats “Els Clots”. Són els vestigis d’una pedrera que va ser explotada pels habitants dels poblets de l'entorn en època ibèrica i més tard durant la dominació romana. Els clots están escampats per tot el turó i la fondària d’alguns d’ells és considerable.Les parets dels pous presenten traces al biaix amb ziga-zaga fetes amb el treball de l’escoda ( martell de doble tall usat pels picapedres) .Les rampes servien per a l’extracció dels carreus.
Alguns historiadors pensen que el topònim indicaria que hi havia un lloc de culte cristià (Sant Julià va ser un dels primers màrtirs cristians) i manifesten que la cova-hipogeu, anomenada popularment com a Sitial de la Reina o Pont de la Bruixa, correspondria a una ermita paleocristiana en forma d’absis i amb una creu llatina gravada a l’interior. D’altres historiadors pensen que originàriament podria haver estat una cova megalítica com la cova dels Moros de Solius.Com que no s’ha fet una intervenció arqueològica en profunditat no es pot determinar amb certesa la seva història.
Els Clots de Sant Julià van ser declarats pel govern com a Bens d’Interès Cultural i Nacional després que SOS Empordanet, amb la gent del país, aconseguís aturar la construcció d’una planta de tractament de residus en aquest indret.
A la banda oest, prop del mas Puigsec hi ha un sepulcre o cista megalítica.El punt on s’enfila la petita pujada del mas s’hi troba una pedra termenal triangular que correspon als municipis de Peralta, Vulpellac i Peratallada (gravat a la pedra com a Pedra tallada).
Arribats al veïnat de Canapost, la tranquil•litat i el silenci dominen la contrada.Al peu de l’església, l’any 2005, s’hi van descobrir 18 sarcòfags antropomorfs originaris del segle X i una rossassa (d’època gòtica) que no es va acabar de construir.
Uns plafons molt didàctics expliquen totes les fases de la construcció de l’església (nau preromànica, nau romànica i la fase del campanar, d’estil llombard).