els emprius i el montcau

Surtin del aparcamentent de la masia del Marquet de la Roca, donarem un volt per dos cims del massis de Sant Llorenç de Munt, de la seva part mes septentrional. Els emprius que es una espina dorsa que s´esten a l´est del Montacu i aquest, la segona en alçada del massis. Cal tenir en comte, que si bé la ruta no es gaire complicada, n´hi ha un tram bastant costerut, entre la font de la guineu i el coll del séc, amb forta pujada i passos exposats. els punts d´interes del recorregut son:
EL MARQUET DE LA ROCA, esmentat de vegades El Marquet de la Roca, és un casal, d'estil historicista neoromànic, situat al fons de la vall d'Horta, envoltat dels cims de Montcau, Rocamur, els Emprius i les Fogueroses, dissenyat per l'arquitecte Batllevell al final del segle XIX  L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre, tot ell de totxo vermell.  El Marquet de les Roques està lligat a la família dels Oliver.
EL CAU DELS EMBOSCATS, és una de les cavitats que va servir de refugi durant la guerra civil. Concretament es van amagar diverses persones de Sant Llorenç Savall. La situació de la cova es va mantenir en secret molts anys després de la finalització del conflicte. No va ser fins el 28 d'octubre del 1956, que el Biel Dalmau, del mas de les Oliveres, va explicar el seu emplaçament i la seva història al Josep Maria Torras Homet.
CASA DE LA VALL, l o també nomenada de la vall de Mura.  Antigament hi havia tres cases amb un nom molt semblant. La casa de la Vall, la casa de la Vall Sobirana i la casa de la Vall Jussana. És en el segle XIV quan en un document es descobreix l’existència d’aquests tres masos, que més tard passaren al mateix amo i es convertiren en una sola propietat. Les primeres notícies documentades que se’n coneixen són de l’any 1.238, i una lloació feta per Pons Pere de Banyeres a l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, Berenguer, del mas de la Vall del terme de Sant Martí de Muredine. La propietat d’aquesta casa i de les seves terres, és ara de la Diputació de Barcelona.
Les cases de la Vall Jussana i Sobirana, ja no existeixen.
LA FONT DE LA GUINEU, al nord del Montcau, és un dels diversos indrets del massis de Samt Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac que porta el nom d'aquest carnívor, un dels animals que fa anys donava molts mals de cap als pastors i pagesos.
La font és un bassal rodó d'on brolla aigua. Es troba a una torretera (anomenada també de la guineu) que baixa del Montcau i acaba a la fondalada de la Vall. És un indret ombrivol, humid, de moltes tonalitats verdes.
LES ROQUES DE LA COCA, estan situades just davant de la vessant nord del Montcau, com si fossin una torre de guaita avançada sobre les valls del Bages. Aquest conjunt de Roques son la part més alta del Serrat de la Coca, que va pujant al llarg de poc més d'un quilòmetre des de la masia de La Vall (615 m) fins el collet (885 m) que enllança amb la vessant nord Montcau. El Serrat es sitúa al mig i gairebé en paral.lel de les carenes gairebé dels Emprius (a llevant) i la Costa de la Mata (a ponent).
Per la seva exposició a les ventades, les plujes i les gelades, les Roques de la Coca han estat molt afectades per l'erosió. A la part més prima, més propera al Montcau, s'han obert diversos forats.
EL MONTCAU,  és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 m d'altitud. És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista des del sud, tot i que el cim és allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moianès també és un punt de referència constant en el paisatge,