Els Gorgs de Gualba ( Parc Natural del Montseny)

Parquing de Can Roig

Edifici de planta trapezoidal i dues plantes ubicat en la vessant d'un pujol que dona al carrer. La teulada és de dues vessants, nord i sud,i de teula àrab. La façana presenta tres portes de les quals dues han estat tapiades. Totes tres estan adovellades. Les cantonades també presenta carreus. La façana principal està encimentada. Les finestres que apareixen en les diferents façanes són petites però de diferents dimensions i formes, algunes amb ampit i altres adovellades. Casa construïda l'any 1265. A l'any 1309 apareix una permuta de terres on es cita Mas Roig, apareix citat també com alou cedit per l'abadia de Sant Cugat a Josep Roig al s. XIV, ja que les terres havien quedat abandonades després de la peste que va arrassar el poble de Gualba. La masia s'ha fet en dues etapes, la primera data del 1365. En el Fogatge de 1515. També apareix als fogatges de 1497 i 1553 ja en propietat de la família Roig.

Esglesia de Sant Vicenç

Rellotge de sol de la Font de la Rectoria.

Fet sobre una pedra granítica que serveix de font pública. Els números, les línies horàries i el gnòmon són d'acer inoxidable i, esculpit a la pedra, hi ha un lema i l'escut de Gualba. Orientació a sud i signat per l'autor, Salichs. Lema: Amb la llum i la veritat Gualba i jo anirem a l'hora Observacions: A la Societat Catalana de Gnomònica té el número de referència: 263

Waypoint

Font del Ferro

Font al costat de la riera de Gualba amb forma d'antes amb parets de pedra i cimentades per pal·liar els efectes del tal·lús on es troba. Presenta dos petits bocs metàl·lics, un central i un altre al costat meridional, que vessen sobre unes petites piles hemicirculars que hi ha al terra fetes de pedra sobre una fonamentació de ciment.

Pont del Molí d'en Figueras

Pont de pedra d'un sol ull, amb carreus fent de dovelles i barana de pedra amb passamà que ajuda a travessar la riera de Gualba, davant del molí, en el camí que va de Cal Xato a trobar el camí de Sant Cristòfor. Molí de Can Figueres Edifici en estat ruinós. Consta de planta semi-soterrani, on es situava el carcavà, planta baixa, on hi havien les moles i pis. No es conserva cap element del sistema de moles i rodets de l'antic molí. Destaca la porta d'entrada amb carreus adovellats. Es conserva la boca del carcavà del molí arran de la riera, sota un pont d'aire medieval. Era un molí fariner. La primera notícia que tenim és del segle XVI: al 1595 Elissabet de Montornès va establir a Bernat Albanell al molí, que fou de la Marquesa Palmarola i que abans fou dels senyors del terme: els Gualba. Des de 1633 es va permetre als habitants de la part baixa del poble el poder fer ús de les seves aigües. En el segle XX, fins els anys 40 serví per moldre balt i entre els anys 40 i 50 serví per a trencar marbre d'en Deulofeu. Entre el 1957 i 1963 per en Font. Entre el 1946-48 per fer carracs de pipes per les fàbriques de Barcelona. S'abandonà al 1969. Observacions: També conegut com el molí del Ragué.

Font del Pont

Font que ja no raja aigua ubicada a un marge i que donava aigua a un doll que alimentava una bassa o safareig públic, que també servia per regar un camp al costat de la riera. Davant la riera encara queden restes del que podien ser els suports d'un antic pont o passera, La font té un rètol que indica l'any 1881.

Parc de la riera de Gualba

Parc ubicat a un tram de la riera, que connecta amb el Passeig de la Riera de Gualba. És un tram de dit passeig però que permet gaudir de racons naturals entre els meandres de la riera que fins i tot conformen una petita illa al costat del nucli urbà. L'arboç (fitxa 193), la Font del ferro (fitxa núm. 194), el Molí de Can Figueres (fitxa núm.60) i el pont del Molí (fitxa núm. 26) estan dintre de dit espai.

Font i Rellotge de sol de Passatge anomenat la I´Illeta

Rellotge equatorial de pedra orientat al sud. S'ha treballat una concavitat en una pedra de regulars dimensions que fa de font. Petits cercles metàl·lics d'acer inoxidable dins de la concavitat senyalen les hores, de 6 a 6. El gnòmon és el raig d'aigua de la font. Lema: "Veus" dues coses a l'hora: l'aigua i l'hora del sol Observacions: A la Societat Catalana de Gnomònica té el número de referència: 2280

Intersecció Parc mediambiental de Gualba

El Parc Mediambiental de Gualba està situat al massís del Montseny, dins de l´àrea protegida del Parc Natural del Montseny, Reserva Natural de la Biosfera per la UNESCO, és un paradís forestal de més de 60 hectàrees. La vegetació del Parc Mediambiental de Gualba, de bosc mediterrani, rica en alzines sureres, pins, roures, castanyes i arbres de riera, el converteix en un indret de gran bellesa paisatgística, ideal per gaudir de la tranquil·litat de la natura tot passejant pels seus camins i sendes. El punt més baix del Parc és a l´entrada amb una cota de 230 metres i la més altra al Mirador, amb una cota de 550 metres. Es troba ubicat a l'antiga fincs de Ca n'Illa Nou.

Pont de Ca l' Illa

Central Hidroelectrica 3

La Central ha estat renovada fa poc i s'han automatitzat tots els mecanismes. Es tracta d'un edifici construit en pedra, de dos cossos adossat formant una L, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Conjunt d'habitatge i central juxtaposats formant un angle recte. La central és de planta rectangular, amb murs de carreus treballats de granit rejuntats amb morter de calç. i coberta a dues aigües. Orientada al sud-oest. La façana presenta tres finestres dividides en dos, resultant-ne sis de llargues i estretes que ocupen dos terços de l'alçada de la nau . A la part baixa dels finestrals es deixen uns espais per a situar-hi reixes de ventilació, separats de les finestres pròpiarent dites per una franja de pedra. Dos carreus horitzontals, a mode d'arquitraus, divideixen en alçada les finestres. Sobre el carener destaca una torratxa de planta rectangular, per on sortia el corrent, volada respecte del pla de façana, cobert a dues aigües. El voladís s'aconsegueix amb un esglaonarrent invertit dels carreus, enmarcats per grans mènsules. A la part superior de la torratxa observem obertures, separades per costelles de pedra, amb àmpit reenfonsat acabat amb carreus sortits. La porta d'accés a la central, rectangular, se situa a la façana lateral, a sobre destaca un conjunt de finestres com les de la torratxa. L'habitatge és de planta quadrada I presenta el mateix aparell que la central, cobrint-se a dues aigües. A la part posterior presenta un porxo i un garatge, on destaca un pilar quadrat de carreus treballats, acabat en llosa-capitell que suporta bigues formades per perfils metàl·lics. De la resta de l'edifici destaca la portalada d'accés d'arc rebaixat i llinda suportada per carreus en forma de mènsules, la tribuna a la dreta de la portada, suportada per carreus esglaonats en volildiu, i una finestra d'arc de mig punt partida per un conducte de xemeneia a la façana nord-est. Construida a inicis de segle per aprofitat la força hidràulica dels salts de Gualba i generar electricitat. Fou renovada i restaurada fa uns 10 anys. Exemple d'arquitectura Industrial de primers de segle, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya. Testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca Observacions: També coneguda com Central de Baix. Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny

Gorg de la Goja

Es tracta d'un estanyol de muntanya relativament petit. Aquest gorg es troba en el curs fluvial de la riera de Gualba, s'obre al peu d'un gran roc que forma el gorg deixant un petit pas per l'aigua sobrant al seu costat.

Salt de Gualba

Salt d'aigua amb una caiguda per un terreny esglaonat de 133 metres d'altura, que converteix la riera en una corrent d'escuma blanca on podríem trobar el nom del municipi.

Mirador del Salt de Gualba

Salt de la Central

Panorámica

Coll de Sesfigueres

Waypoint

Intersección

Ruinas

La Creu Gran

Sempre, abans de les tempestes, del Gorg Negre naixien fils de boira que s’enfilaven muntanya amunt, fins a formar un gran núvol negre. Aquestes tempestes eren produïdes per els bruixots i les bruixes que es banyaven el Gorg Negre. Després de les tempestes se sentien rialles d’alegries d’aquells éssers. Ja, des de temps antics se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fi, no es va dubtar més de què els diferents fets estranys que queien sobre el poble de Gualba venien d’aquells éssers. Un dia el capellà amb la finalitat de posar fi a aquests rumors, va agafar dos creu de ferro i aigua beneïda i es va dirigir cap al Gorg Negre amb els escolans al darrera formant una processó. Diuen que un cop allà, van poder veure com les aigües bullien degut al nerviosisme de les bruixes en veure les intencions del rector. Ell, decidit, va aixecar el braç amb tota la seva força i va escampar aigua beneïda per les pedres del Gorg. Quan l’aigua va ajuntar-se amb l’aigua de Gorg es varen sentir uns xiscles de les bruixes i els bruixots. Amb aquesta benedicció quedaven atrapats al fons del Gorg Negre, per sempre més. El capellà va fer clavar les creus a dalt de tot de la muntanya on abans era creat el núvol negre i es diu que des de llavors no s’han tornat a veure més bruixes, ni bruixots ni nuvolades. Però diuen que si t’hi fixes molt a l’ombra de les aigües encara es poden veure els rostres de les bruixes atrapades

Intersección

Waypoint

Suro de la Pedra

Gorg de la Resclosa de baix

Gorg de la Resclosa de Dalt

Gorg Petit

Gorg Negre

A la vora del Montseny hi ha un poble que es diu Gualba i que té a prop un gorg negre, fosc i profund. No se'n sap la profunditat i hi ha qui diu que és una entrada cap a l'infern. De fet, ningú no gosa banyar-s'hi. Del gorg en surt sovint una nuvolada negra que deixa caure una pluja que pot fer malbé totes les collites de la zona. També diuen que de vegades se senten veus que surten de la nuvolada i tot. El gorg Negre està ubicat al nord de la riera de Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. Part de la seva fama és deguda a les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. També és un paratge d'interès natural i paisatgístic. Sempre, abans de les tempestes, del Gorg Negre naixien fils de boira que s’enfilaven muntanya amunt, fins a formar un gran núvol negre. Aquestes tempestes eren produïdes per els bruixots i les bruixes que es banyaven el Gorg Negre. Després de les tempestes se sentien rialles d’alegries d’aquells éssers. Ja, des de temps antics se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fi, no es va dubtar més de què els diferents fets estranys que queien sobre el poble de Gualba venien d’aquells éssers. Un dia el capellà amb la finalitat de posar fi a aquests rumors, va agafar una creu de ferro i aigua beneïda i es va dirigir cap al Gorg Negre amb els escolans al darrera formant una processó. Diuen que un cop allà, van poder veure com les aigües bullien degut al nerviosisme de les bruixes en veure les intencions del rector. Ell, decidit, va aixecar el braç amb tota la seva força i va escampar aigua beneïda per les pedres del Gorg. Quan l’aigua va ajuntar-se amb l’aigua de Gorg es varen sentir uns xiscles de les bruixes i els bruixots. Amb aquesta benedicció quedaven atrapats al fons del Gorg Negre, per sempre més. El capellà va fer clavar la creu a dalt de tot de la muntanya on abans era creat el núvol negre i es diu que des de llavors no s’han tornat a veure més bruixes, ni bruixots ni nuvolades. Però diuen que si t’hi fixes molt a l’ombra de les aigües encara es poden veure els rostres de les bruixes atrapades.

La Creu Petita

Sempre, abans de les tempestes, del Gorg Negre naixien fils de boira que s’enfilaven muntanya amunt, fins a formar un gran núvol negre. Aquestes tempestes eren produïdes per els bruixots i les bruixes que es banyaven el Gorg Negre. Després de les tempestes se sentien rialles d’alegries d’aquells éssers. Ja, des de temps antics se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fi, no es va dubtar més de què els diferents fets estranys que queien sobre el poble de Gualba venien d’aquells éssers. Un dia el capellà amb la finalitat de posar fi a aquests rumors, va agafar dos creu de ferro i aigua beneïda i es va dirigir cap al Gorg Negre amb els escolans al darrera formant una processó. Diuen que un cop allà, van poder veure com les aigües bullien degut al nerviosisme de les bruixes en veure les intencions del rector. Ell, decidit, va aixecar el braç amb tota la seva força i va escampar aigua beneïda per les pedres del Gorg. Quan l’aigua va ajuntar-se amb l’aigua de Gorg es varen sentir uns xiscles de les bruixes i els bruixots. Amb aquesta benedicció quedaven atrapats al fons del Gorg Negre, per sempre més. El capellà va fer clavar les creus a dalt de tot de la muntanya on abans era creat el núvol negre i es diu que des de llavors no s’han tornat a veure més bruixes, ni bruixots ni nuvolades. Però diuen que si t’hi fixes molt a l’ombra de les aigües encara es poden veure els rostres de les bruixes atrapades.

Central Hidroeléctrica de Dalt

Salt de Corbera

Intersección

Castell de Can Prat

Panorámica

Can Prat

Edifici de planta quadrada, d'uns 12 metres de costat, amb teulada de dues vessants a nord-oest i sud-est. La façana que dona a nord-est. El més interessant són les finestres d'arc de mig punt amb motllures a les dues plantes superiors. Rellotge de sol de Can Prat Rellotge rectangular de tipus vertical declinant i orientat sud-est. Pintat sobre el llluït amb línies horàries de 6 a 2, senyals per a les mitges hores i els quarts. Observacions: A la Societat Catalana de Gnomònica té el número de referència: 2281

Intersección

Coll de Canyelles

Parquing dels Gorgs

Parc de la riera de Gualba

Parc ubicat a un tram de la riera, que connecta amb el Passeig de la Riera de Gualba. És un tram de dit passeig però que permet gaudir de racons naturals entre els meandres de la riera que fins i tot conformen una petita illa al costat del nucli urbà. L'arboç (fitxa 193), la Font del ferro (fitxa núm. 194), el Molí de Can Figueres (fitxa núm.60) i el pont del Molí (fitxa núm. 26) estan dintre de dit espai.

Rellotge de sol del n. 11 de la Plaça de Joan Ragué i Camps

Rellotge del tipus vertical declinant, esgrafiat, rectangular amb hores en números romans de les VI a les II, té un lema i l'any de construcció a la part superior. El gnómon té un cercle a la punta amb un forat. Sota el rellotge hi ha una campaneta que toca les hores a les 12 del migdia. L'orientació és sud-est i es troba signat per l'autor. Lema: Seguint el temps a l'hora de Gualba. Observacions: A la Societat Catalana de Gnomònica té el número de referència: 262