ENP de les Gavarres: Els Masos de Quart

Museu de la Terrissa/Local social (pàrquing)

El Museu s’ubica a l’antiga bòbila de can Ginesta fundada l’any 1926. Gràcies a la museografia d’aquest espai de treball el visitant pot veure els diferents processos d’elaboració de la terrissa en el lloc on es duien a terme. El museu també recull una mostra de la ceràmica popular i tradicional que s’elaborava a Quart. Avui dia, encara trobem 5 famílies que s'hi dediquen

CAN FERRIOL

Les ruïnes de la casa continuen denotant la seva grandesa . El mas dona nom al bosc del seu entorn.

FONT DE CAN FERRIOL

Haurem de baixar uns quants escalons per accedir a la font. Als peus veiem un petit receptacle quadrangular que recull l’aigua que brolla de la font. Tot seguit hi ha el gallet que brolla intermitentment i per sobre l’accés tapiat a l’antiga mina emmarcat per uns blocs ben escairats de pedra calcària de Girona. Aquesta es distingeix per la concentració de fòssils coneguts com nummulits.

ALZINA MONUMENTAL DE CAN FERRIOL

Amagada dins el bosc del mas Ferriol trobem una petita clariana defensada per les branques d’una gran alzina. En aquest entorn podem aprofitar per fer un segons de silenci i sentir el xiscle agut del gaig alerta infal·lible de la nostra presència a la resta d’animals (esquirols, mallerengues, merles, etc.)

CAN RIBAS

Aquest mas monumental és conegut com a Torre Roseta o Can Ribas, degut al nom de la família de masovers que hi van viure darrerament. És una masia de tres plantes amb un llanternó central. Els diferents cossos construïts, satèl·lits del mas, denoten la seva prosperitat econòmica. Aquest alt nivell de benestar també el veiem en el treball de pedra realitzat en les obertures. A la façana principal destaca la sèrie de tres finestrals gòtics i la porta de mig punt adovellada.

ALZINES I ROURES

L’alzinar amb roures és el bosc típic de la plana selvatana. És un bosc mixt format per les alzines, sempre verdes, i els roures, caducifolis, que sovint poden anar acompanyats d’altres espècies. Creix en relleus suaus, amb substrat argilós i un clima mediterrani amb una certa humitat allà on no s’ha artigat el bosc per fer-hi conreus. L’estructura d’aquest exemple, amb arbres de llavor (d’un sol tany) i de mida grossa, el fan d’un gran interès i bellesa.

PANORAMICA

Depenent de l’època de l’any els camps aniran canviant la fisonomia de l’entorn. Des d'aquí podem observar Sant Miquel, els Àngels i els Pirineus.

RIU ONYAR

L'Onyar (del llatí Undarius) és un afluent del Ter que neix als estreps nord-orientals de les Guilleries a la muntanya de Santa Bàrbara. La seva conca abraça la meitat nord del plana de la Selva i comprèn el municipis de Brunyola, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou, Campllong, Fornells de la Selva, Quart i Girona. És un dels quatre rius que travessen la veïna ciutat de Girona, coneguda entre altres motius pels colors de les façanes de les cases que el ressegueixen.

FREIXE

El freixe és típic de llocs humits. D’ell se’n treuen múltiples aplicacions: la seva fusta era molt utilitzada en les rodes de carro i les seves fulles com a aliment pels animals i jaç per les corts. Als freixes se’ls arranava la capçada amb l’objectiu que rebrotés i l’arbre tingués més branques. Per això l’arbre que teniu davant ha quedat coronat.

CAN MOLINER

Molt a prop del riu Onyar trobem el mas Moliner, un edifici de dues plantes amb els murs en pedra vista. A la façana est destaca una estructura circular que seria l’antic forn de pa, fixeu-vos també que a davant del mas hi ha les restes de l’antic pou.

VIA VERDA I CARRILET

Travessem en aquest punt la via verda, que recorre el traçat que antigament feia el Carrilet, el petit tren que circulava entre Girona i Sant Feliu de Guíxols des de l’any 1892 fins a l’any 1969. El tren era indispensable per a la indústria que fins aleshores només podia utilitzar carros i tartanes que transitaven per camins que ben sovint quedaven impracticables.

TRENCANT DRETA PER DEIXAR LA VIA VERDA

ALZINA SURERA SINGULAR

Entre els primers arbres del bosc destaca un suro de grans dimensions. L’escorça primigènia de l’arbre, que es coneix amb el nom de pelegrí, mostra signes d’haver estat pelada. Ja que entre la seva textura irregular i rugosa trobem taques d’una escorça més homogènia, fruit de quan el suro creix per segona vegada. Pel motiu que sigui el suro no es va tornar a pelar.

ESGLÉSIA DE PALOL D'ONYAR

En els seus orígens l’església fou una capella del castell de Palol d’Onyar. Documentada des del segle XIII, l’església de Sant Sadurní de Palol d’Onyar ha tingut diverses reformes al llarg del temps, entre les quals destaca la construcció del campanar i de la capella lateral dedicada a la Mare de Déu del Roser.

TRENCANT ESGLÉSIA

VISTA PANORÀMICA

A més a més des de l’església i el castell de Palol us recomanem dirigir la mirada a l’horitzó, on distingireu de sud a nord: Montseny – Guilleries – Collsacabra – Pirineus.

CAN SERRA

A diferència dels altres aquest mas continua en actiu. Els diferents coberts ens denoten la vida que té avui dia. El mas és un edifici de tres plantes amb una tercera en la part central. Sobre la porta quadrada destaquen tres finestres amb llindes de pedra, fixeu-vos que la del mig té un senzill treball ornamental.

ANTIC CAMP COLONITZAT PER FREIXES

La realitat de moltes zones de conreu de la zona és que s’han deixat de treballar. En aquestes circumstàncies d’abandó la natura segueix el seu curs. Aquest cas els freixes han aprofitar per créixer tots alhora, entrant en competència entre ells pel sòl i pels nutrients. Haurem de veure com va evolucionant el conflicte...

CAN MARCÓ

El mas es troba en un avançat estat d’abandó. Tot i així encara guarda la coberta a dues aigües. Si ens hi fixem, la part més visible del mas ens mostra dues finestres emmarcades amb blocs de pedra. Aquestes, tot i estar al mateix nivell no són iguals, la de la dreta és més gran i la seva llinda té una data: 1767. En el nivell inferior trobem una petita finestra també emmarcada en pedra. Al voltant d’aquest mas hi havia un antic forn terrisser avui en dia enderrocat. Encara és reconeix l’activitat terrissera si ens fixem en les abundants fragments de terrissa negra (cuita reductora), típica de Quart, que hi ha al ferm del camí. La casa del final de la baixada, que no prendrem, és Cal Ros.

CAL ROS

ESGLÉSIA STA. MARGARIDA

L’església de Santa Margarida és d’origen romànic. La nau data del S.XVI, tot i que va ser modificada posteriorment als S.XVII i XVIII amb la construcció de 4 capelles laterals i la façana. La sagristia va ser bastida al 1668 i l’ampliació del baptisteri i el cor al 1729-1730, i la façana ennoblida al 1748. Del temple original només es conserva un petit fragment del mur de llevant i la torre del campanar.

EL CELRÈ