Els misteris de Puertomingalvo

Ruta lineal, relativament senzilla, on passarem a veure alguns dels misteris arqueològics més rellevants de Puertomingalvo, per la qual cosa caldrà o fer-la en bus o agafar dos cotxes. Fer-la circular resulta massa llarga, si tenim en compter que caldrà parar una estona a gaudir del elements d'interés que ens trobem. Si algú vol ver-la circular segur que trobareu rutes a wikiloc per a tornar al poble.
Des del punt de vista senderista: des de Puertomingalvo pujarem al Pelejero, baixarem per un sender PR que no es troba molt ben marcat i ens obligarà massa voltes a intuir el seu trajecte, creuarem la carretera a l'altura de les ruïnes del Corral de la Encrucijada i pujarem per una pista en direcció a l'ermita de San Bernabé. Tornarem a creuar la carretera per a pujar sense camí definit fins a les restes del Poblat ibèric de Los Castillejos. Baixarem del poblat, també sense camí marcat, fins unes pedres properes al Mas de Royo, on agafarem un camí que ens traurà, altra volta, a la carretera.
Des del punt de vista històric o arqueològic la informació la tenim gràcies, entre altres, a Norberto Mesado, Rosalía Tarrasón i Miguel Giribets:
1.- Al Mas del Collado ens trobem el que diuen que és un altar neolític de sacrificis i uns grabats d'interés.
2.- Al Mas de Toscos ens trobem un petroglif fulliforme molt treballat, tant que costa creure que, simplement per a obtindre oli de ginebre per a autoconsum, calia gastar tantes hores en adornar la figura. Molt a prop, en el camí, passarem per un monument a uns desastres meteorològics que van passar al 1891.
3.- A l'era d'un maset molt a prop de l'ermita de San Bernabé ens trobem un grabat fàl.lic del que no cal descartar el seu origen ibèric o romà (sembla ser que al proper Mas de Royo podrien haver restes de l'època romana).
4.- Baixant per la zona més al nord del poblat ibèric dels Castillejos ens trobem trinxeres i nius d'ametralladores de la guerra civil, possiblement republicanes.
5.- Al bosc amb moltes pedres grans, al collet baix del Mas de Royo, ens trobem un petroglif fulliforme de grans dimensions i molt treballat, que encara crea més dubtes respecte a la seua funcionalitat i el que diuen que són les restes de túmuls funeraris aprofitant els forats naturals de les mateixes pedres.