Els Munts [100 Cims FEEC] -Oratori de l'Àngel de la Guarda-Oratori de Sant Isidre Llaurado-[IBP33HKG]-[15.06.2020]

01.Estacionamiento/inicio/final Els Munts.

Fácil acceso con todo tipo de vehículo los metros de pista forestal que hay.

02.El 'Roure de la Senyora'.

El Roure de la Senyora o Roure del Vilar (Quercus pubescens) és un arbre que es troba a Sant Boi de Lluçanès (el Lluçanès, tot i que adscrit administrativament a Osona) i un dels roures amb la capçada més extensa de tot Catalunya. Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,13 m. Perímetre de la base del tronc: 7,66 m. Alçada: 21,56 m. Amplada de la capçada: 33,21 m. Altitud sobre el nivell del mar: 855 m. Conta la tradició, que la senyora Lotgarda de Perdals, de la qual prengué el nom, tenia molta estimació pel roure i passava llargues estones a la seva ombra llegint o fent labors de ganxet.[2] És un arbre catalogat com a monumental des del 30 d'agost del 1988 a causa de les seues dimensions i antiguitat (hom creu que pot tindre més de 500 anys).

03.Intersección - GR 3 direccdión Ermita de Sta-Llúcia.

04.Izquierda - Santuari dels Munts per Montorro (poste corto).

05.Torrent de Montorrro.

06.Izquierda siguiendo SL (marcas amarillas).

07.Montorro

El Castell de Montorro és un edifici de Sant Boi de Lluçanès (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Les restes de l'antic castell es troben prop de mas Montorro (a uns 150m al N-W), al pendent de la muntanya dels Munts. L'estructura es troba derruïda, conservant diversos fragments de paraments alguns dels quals tenen una alçada d'aproximadament 2 m. A l'interior de l'estructura es pot observar estances i murs interiors tot i els nivells d'enderroc i la vegetació. Els murs són realitzats amb carreus de pedra irregular i petita. La major part de l'estructura es troba cobert per la sedimentació i la vegetació. La primera noticia documental que es té d'aquest castell és el 1295. El Castell de Montorroell anomenat en la documentació com a "statica", "fortitudo" o "castrum" de Montorroell tenia al costat la capella de Sant Amanç de Montorroell, citada a mitjans del segle XIV. El 1297 la fortalesa de Montorroell era pròpia de Beatriu de Conanglell, mare de Pere de Conanglell, i el 1332 en tenia la propietat Galceran de Besora. Ambdós propietaris reconeixien cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà. El 1549, Pere Onofre Sala, de Vic, es deia senyor del castell i casa de Montorroell.

08.La Casanova dels Munts.

09.Balsa Torrent de Montorro.

10.Derecha ruta del Sorreigs PR-C 46.

11.Santuari dels Munts.

El santuari de la Mare de Déu dels Munts està situat a la subcomarca del Lluçanès en el vèrtex d'unió entre Osona i el Ripollès. L'edifici està format per l'església i l'hostatgeria. L'església és una construcció d'una sola nau coberta amb volta de creueria, datada segons la llinda de la porta d'entrada al 1700. Al costat esquerra de la façana hi ha un campanar de torre, al qual s'hi accedeix des de l'interior de l'església. La porta d'entrada està protegida amb un porxo que comunica amb l'hostatgeria, edifici rectangular. Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Munts, romànica del segle XIII, molt restaurada. Notícies històriques: Tot i que l'estructura de l'edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta (1700). La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l'interior és anterior a l'obra arquitectònica. La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l'arquitectura és del segle XVIII. Esmentada ja el 1170, l'església fou renovada a partir del segle XVII.

12.Cruz del Santuari dels Munts.

13.Cima, vértice geodésico y miradores de 'Els Munts' (100 CIms FEEC).

Des de dalt de la serralada dels Munts (1059 m) punt més alt del municipi, es divisa una extraordinària panoràmica: a ponent, l’altiplà del Lluçanès, a llevant, la vall de Torelló; a migdia, el Montseny i tota la formació prelitoral, i a tramuntana, el proper i majestuós Pirineu i l’emblemàtic massís del Pedraforca. [http://santagustidellucanes.cat/el-municipi/informacio-del-municipi/introduccio/].

14.Derecha siguiendo GR 3 / PR-C 43 y SL (marcas amarillas) - Sant Boi de Lluçanès per l'Àngel de la Guarda.

15.Recto seguimos GR 3 - Abandonamos PR-C 43.

16.Oratori de l'Àngel de la Guarda.

17.Oratori de St.Isidre Llaurador.

Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. Se'n commemora la festa el 15 de maig, aniversari de la mort.