Els orígens de la Pobla de Segur: Les Esplugues de Segur i el Pui de Segur

Advertència important:

Qualsevol intervenció no autoritzada en aquest espai arqueològic està penada per la llei.


Recorregut a peu:

L’itinerari que es proposa a continuació és un recorregut per la història de la Pobla de Segur. En concret visitarem els jaciments de les Esplugues de Segur i el Pui de Segur, dos assentaments que ens permetran obtenir una visió de com era el poblament de l’època i entendre com va evolucionar, en aquest cas fins originar la vila closa de la Pobla de Segur.

Per tornar sol cal desfer el mateix camí d’anada que ens portarà de nou fins al pàrquing de l’Ermita de Sant Miquel.


Accessibilitat en vehicle:

Al punt de partida es pot accedir fàcilment amb vehicle. Sortint des de la Pobla de Segur anem per la L-522 fins arribar a un desviament al lateral dret de la carretera, entre el km 3 i 4. Es tracta d’un camí asfaltat senyalitzat amb un rètol de fusta que anuncia “Sant Miquel del Pui”, que ens porta fins al pàrquing de l’Ermita de Sant Miquel.


Context històric:

L’origen de la Pobla de Segur està lligat a dos jaciments medievals: Les Esplugues de Segur i el Pui de Segur, ambdós ubicats dintre del propi terme municipal.

El primer assentament es tracta d’un nucli d’hàbitat troglodític ubicat a una balma al peu de la Roca Foradada, a una alçada de 975 metres aproximadament. Tot i que s’han recuperat materials d’època prehistòrica, la primera documentació on apareix el nom de les Esplugues de Segur, en llatí Spelunca Sequni, data del 976 d.C. Segons aquestes fonts escrites, l’assentament troglodític correspondria a un nucli d’hàbitat rellevant que estaria al capdavant d’un gran territori anomenat Segur. Posteriorment, durant els segles XII i XIII també trobem documentació on es fa menció de les Esplugues de Segur.

Per tant en aquest indret es registra un centre d’hàbitat important, que s’emmarcaria entre l’alta i possiblement la baixa edat mitjana, tot i que les evidències de reutilització de l’espai arriben fins a època moderna i contemporània.

A partir del s. XI en la documentació es comença a citar un nou centre d’hàbitat, el poblat feudal del Pui de Segur, i el qual estaria relacionat amb l’església romànica de Sant Miquel del Pui del segles XI - XII. Aquesta vila closa es trobaria sota el poder dels Vescomtes de Vilamur, una de les nissagues pallareses medievals amb més potestat.

És molt probable que en un moment determinat els dos assentaments, tant les Esplugues com el Pui de Segur, presentessin ocupació, tot i que al final sembla ser que el segon va acabar acollint a la gran majoria de població.

A mitjans del s. XIII, en concret a l’any 1268, la zona més baixa del territori de Segur coneguda com la Ribera, indret on s'uneixen les aigües del Flamisell i la Noguera Pallaresa i on trobem un seguit de masos, rep per part de Pere Vescomte de Vilamur la Carta de Poblament i Franquesa, atorgant d’aquesta forma un conjunt de privilegis a tota persona que visqués o anés a viure al nucli de la Ribera. La principal finalitat de la Carta de Poblament era desenvolupar una vila mercat, incipient en aquell moment, aprofitant les vies de comunicació que connectaven muntanya i plana, i que permetien un gran flux de comerç.

A partir d’aquell moment es funda el nucli de la Ribera de Segur. Aquest va anar augmentant progressivament la seva població provinent de diferents indrets, com les Esplugues o el Pui de Segur entre d’altres, fins constituir una vila closa coneguda més tard com la Pobla de Segur.

Finalment a darrers del s. XIV, en concret en el fogatge de l’any 1381, es documenten 12 focs a la nova vila de la Pobla de Segur i 6 al Pui de Segur. Aquest fet evidencia el desplaçament gradual de la població d’un assentament a l’altre, fins que en època baix medieval el Pui de Segur és abandonat.