Els Ports: Mont Caro i La Barcina

Per accedir al punt d’inici partirem de Tortosa i ens dirigirem cap a Roquetes i des d’allà agafarem la pista asfaltada del PN de Els Ports que puja al cim del Caro passant per davant dels xalets de la urbanització. A la part de dalt, enlloc de continuar cap el cim del Caro anirem cap el Refugi del Caro (UEC) i partirem des del seu aparcament, a mà dreta, seguint el GR-7 que continua per la pista asfaltada continuant la urbanització fins que arribarà a un punt en què ens desviarem, a mà esquerra, per un corriol que puja suaument (al principi, incrementant el pendent) i que anirem continuant fins arribar al Coll dels Pallers on deixarem el GR-7 i continuarem pel camí de la carena que augmenta de dificultat. Es tracta d’un camí sense senyalitzar (només hi trobarem alguns pilotets de pedres que són de força ajuda) que aviat s’enfila per una petita tartera i que anirem continuant fins arribar dalt d’un primer cimet a partir del qual continuarem cap els cims de La Grossa i la Moleta Rodona, pujant i baixant enmig de la zona de boixos seguint el terreny de la carena i continuant fins els peus del Mont Caro (que es distingeix de tot arreu per les seves antenes) on veurem que les seves parets rocoses no ens deixarien continuar i és llavors quan agafarem un corriol a la zona obaga, a l’esquerra, que anirà enmig dels boixos i del bosc, per sobre d’unes parets de roca, revoltant el Caro per sota amb alguns altibaixos fins arribar a una mena de canal on el corriol s’enfila fins arribar al Mont Caro on veurem les seves grans antenes i admirarem des del seu mirador les magnífiques vistes cap el Delte de l’Ebre i la Serra de Montsià i la plana esquitxada de pobles i camps. A partir d’aquí baixarem per la pista asfaltada que puja fins el cim i de la qual ens desviarem per un corriol, a mà esquerra, tallant les paelles de la carretera que anirem creuant de tant en tant. Arribarem al Coll de Vicari i continuarem baixant per la pista però aviat ens desviarem, a mà dreta, per un itinerari senyalitzat que porta al cim de La Barcina que paga la pena de pujar per les seves bones vistes. El traçat és senzill, pujant suaument per un corriol que passa per zones de bosc i de boixedes. De baixada tornarem pel mateix corriol però, per escurçar una mica, ens desviarem del camí de pujada baixant per un corriol senyalitzat amb pilotets de pedres que baixa per una canal (camí que van convertir en ròssec de fusta). El pendent és pronunciat però el corriol baixa fent grans diagonals per la qual cosa es pot baixar força bé. Anirem a parar a la pista asfaltada, força avall, que anirem continuant fins arribar a un creuament de pistes amb una construcció a mà dreta (una casa en ruïnes que és un pou de neu) on girarem a mà esquerra seguint la pista asfaltada fins al punt d’inici.