Els quatre 100 cims de Collserola

Feia temps em rondava pel cap fer aquesta ruta, unir els quatre cent cims ubicats a la Serra de Collserola, així que després de donar-li voltes mirar i remirar cartografia de la zona, recordar antigues i nombroses caminades per la zona poso fil a l’agulla. Decideixo començar per la zona menys coneguda per a mi, la que va de El Papiol, Puig Madrona (amb aquesta només l’hauré pujat tres o quatre vegades) fins a la Rierada i el Salt d’aigua de La Rierada, que visitaré per segon cop, la resta, són terrenys més trescats, primer lo difícil, després el més fàcil. Traço una ruta base sobre el goolzoom, de la qual genero un fitxer .kmz que converteixo a .gpx per a poder carregar-lo en el mòbil, és de les poques “coses” que sé fer d’aquestes utilitats tecnològiques. Em desplaço amb les Rodalies-Renfe fins a El Papiol, falta un quart per les 08:00, cal fer un tram per carretera per, passat el túnel per sota l’A2, entrar al poble, tot evitant carrers, la qual cosa em porta a travessar aquests desendreçats polígons industrials que poblen la nostra geografia. Enfilo la primera pujada del dia per a arribar la Rambla de Pau Casals, que poc té de Rambla. Agafo el carrer de les Escletxes, el nom del qual ja delata quin es el primer punt de pas, lloc que em recorda el rodatge que vàrem fer fa molts anys per a un programa de TV1, quins temps! Segueixo la ruta que tinc prevista, però en traçar-la aquest punt ja em despertava dubtes, en efecte, la imatge que acompanya aquest punt és ben explícita: “NO PASSAR, ni tracks, ni goolgle, ni wikiloc, ni APPs!”, tot i que físicament res no impedeix passar, la prudència em porta a evitar-ho, em queda ben clar que els senyors de Ca n’Esteve de la Font no volen que ningú, sota cap concepte, travessi la seva propietat, s’hauria de comprovar allò del camins d’ús públic però de titularitat privada, però no és el moment. Així que comencem la volta, serà mig kilòmetre i deu minuts de regal i travessar carrers, en no res em planto en el que sembla l’accés principal de Ca n’Esteve, ben tancat i per on hauria d’haver passat, millor doncs la volta feta, menys possibles problemes. Més endavant veig un cartell indicador cap a La Salut, i tot que tenia traçat anar per l’esquerra, decideixo agafar-lo, i en mitja hora arribo a l’Ermita de La Salut, des d’on faig un puja baixa fins al cim del Puig Madrona. En ruta altre cop baixo fins la cruïlla per on he sortit abans, ara vull pujar un parell de turons on, que jo recordi, no havia estat. Primer passo pel Puig del Rossinyol, baixo fins a una altra cruïlla, sé que puc anar per la pista de l’esquerra i, fins i tot, fent més volta per la de la dreta, però decideixo enfilar cap a munt pel corriol que travessa la Serra d’en Rabassa, passo pel Turó de l’Alzinar, per a baixar a una nova cruïlla des d’on faig un altre puja baixa fins el Turó de la Pineda, res a destacar, només afegir-lo a la “col·lecció”. Torno enrere per a agafar el corriol que em portarà a la pista, després al Coll de ca n’Amigonet i ja de clara baixada al Salt de la Rierada, avui relativament poc concorregut, com es nota que han obert les portes de la gàbia! Creuada la riera, enfilo amunt, tinc traçat passar per la Urbanització de Sant Bartomeu de la Quadra, però en el primer tram de carrer asfaltat trobo un desviament (cadena) a ma esquerra, per on diria havia passat tot pujant també en la primera vegada que vaig visitar el Salt de la Rierada, així que veient que puc evitar carrer asfaltats i cases, més que probablement amb gossos que conec per oci i per negoci, agafo el camí. Aquest corriol em porta a la pista de pujada des de La Rierada a la carretera BV-1468, surto uns cent metres més avall d’on tenia previst, res, ja estic en “territori conegut”.
Travesso la carretera, però a diferencia del corriol que surt per l’esquerra, decideixo baixar per la pista que deixa a la seva esquerra la Masia-Restaurant de Can Campmany, caramb! Aquí l’heroi Ulises en comptes de tapar les oïdes de la tripulació els hagués tapat el nas, que es deu coure allà dins? Decideixo no pensar i continuar fins al desviament (cadena) que surt a ma esquerra, a pocs metres està la sortida del corriol que he dit abans. Començo una nova pujada fins a la Santa Creu d’Olorda, al poc ja sento soroll de cotxes i, com no, de sorolloses motos de gran cilindrada, no sé que li troben. Arribo a la Santa Creu, menys concorreguda que en altres ocasions. Des d’aquí faré un altre puja baixa fins al Puig d’Olorda i, tot i que habitualment pujo per un lloc i baixo per un altre, la necessitat de retallar em fa tornar a baix per on he pujat. Havia traçat des d’aquí baixar a trobar la pista fins a Can Ferriol i pujar al Coll les tres Torres per la Torre del Bisbe i la Torre Margarida, que, com abans, també és el que habitualment faig. Però el traçat inicial em donava prop de 1700 m de desnivell acumulat de pujada, així que, opto per tornar pel GR, més avorrit i amb un tram de carretera i tot, però m’estalviarà una bona pujada. Arribat al Coll de Can Pasqual cal girar a al dreta, abans, fa molts anys, sempre enfilava els Turons de Can Pasqual passant per Can Masdemont, però no sé si adquirida o ocupada, la presència dels citats gossos va fer necessari esquivar-la i passar pel Camí de Can Balasc, i baixar o pujar passant pel Turó de Castellví. Avui me la jugo, retallar obliga, i Vatua l’Olla! Que canviada està aquesta Masia, res a veure amb el que hi havia fa vint-i-cinc anys, l’enhorabona per a qui la gaudeixi. Segueixo fins a passar el Turó de Can Paqual, puc continuar fins el Turó de Castellví, però agafo el corriol que hi ha a ma dreta, que aquí hi ha uns quants de trencalls a dreta i esquerra, aquí no estic segur si l’he encertada, en tot cas surto on volia sortir, al revolt de la pista del Coll de Can Cuiàs a la Masia de Can Llevallol. Des del Coll també hi ha dues opcions, seguir per la dreta el corriol, al qual hagués arribat si hagués optat per la ruta del Coll de les tres Torres, però sé que aquest serpenteja més del compte per a arribar al peu de la pujada a Sant Pere Màrtir. Així que opto per agafar la pista que em porta al Collet de Vinyassa (Plaça de les Basses d’en Barral) més directe i amb menys giragonses, per aquí passaré altre cop en poc més d’una hora. Fer Sant Pere Màrtir comportarà la marrada més important de la ruta, aquí no hi ha altra, tret de voltar el Turó d’en Corts per un costat a l’anada i per l’altra a la tornada, avui i a aquestes alçades no toca pujar-lo. Retornat als carrers de Vallvidrera, primer de baixada i després des de la plaça amb el regal de la pujada per unes magnífiques escales, començo a pujar cap a el Tibidabo, primer tot passant pel Turó de Mont i el peu de la Torre de Collserola. Faig una aturada, la segona que faré en tota la ruta per a fer un mos. Baixo a trobar el corriol a la cruïlla a prop del Coll de la Vinassa, evitant un bon tros de carretera. Surto a aquesta, tot creuant-la amb quatre ulls, per a arribar al Coll de l’Erola, inici i final de moltes de les trescades que he fet per Collserola. Enfilo cap al Turó de Santa Maria i de Sant Cebrià, als quals avui no pujaré, surto a la pista que deixo per agafar la que puja per l’esquerra, per a enfilar el tram final que em porta al Turó de la Magarola, on he estat no sabia dir quantes vegades. Baixo a trobar el pas del Rei, cruïlla del GR6 i el GR92, per a baixar a la pista i d’aquí a l’inici de la baixada final, tenia previst baixar pel Castell del Fortí, però per allà baixa una família i o bombolla, cosa que dubto, força cridanera, així que tiro per un baixo sempre, les ziga-zagues, retallables però amb molt de compte, fins a les llars Mundet i l’estació de metro de la línia verda Mundet, des d’on retorno cap a casa. Qualifico la ruta de difícil per la distància i el desnivell, per la resta no té més complicació, tot són corriols i pistes, que seguir-la sense tirar en altra direcció en cap moment.