Els Quatre Mollons (100 cim)

Itinerari circular que ens permetrà recórrer els Quatre Mollons, petita alineació muntanyosa formada per un crestall de quatre puntes, amb una cota màxima, la SW, situada a 433 metres d’alçada, que conforma un estrep al NE de la serra del Montsià, a la que hi accedirem des de l’àrea recreativa de la Mundana, on arribarem venint d’Amposta per un encreuament a la dreta de la carretera N-340, entre els quilòmetres 1072 i 1073, seguint les indicacions que menen al Camí de Mata-redona, just a l’altra banda de la cruïlla que porta a La Ràpita (oest). Estacionem el cotxe en aquesta àmplia zona habilitada com a tal i remuntem pista amunt (l’hem trobat barrada per una tanca, que impedeix el pas dels vehicles) en direcció al Cocó de Jordi, fins que, al cap d’aproximadament 1,25 quilòmetres, veiem a la dreta un trencall que s’enfila en direcció a la font del Margalló, que trobem més endavant completament seca. El camí avança a flanqueig, s’enfila a un mur de pedra seca per uns curiosos graons, per girar més endavant a l’esquerra i encarar la pujada a la Mola de Calatrava (dita també del Tendo o de Cartagena), passant primer per la balma i la cova del Tendo, que té el seu accés protegit per una antiga reixa metàl·lica, no fixada al terra. Metres més amunt coronem la mola, on hi trobem un pal indicador que ens marca la direcció a seguir cap el Cocó de Victòrio, que visitem en un breu recorregut d’anada i tornada. Per cert, el mot cocó (altrament dit bassol o cadolla) fa referència a una petita estructura de pedra seca que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, que es recull per filtració a través de la coberta.

Baixem de la mola en direcció al coll del Lligallo d'en Carrasca, en el que veiem un altre indicador, i des d’aquí ens enfilem, per un terreny on trobem terrasses naturals de pedra, per un corriol que primer puja fort, més endavant traça un flanqueig i, en arribar a un trencall, gira 90° a la dreta, per remuntar el primer Molló. Ens trobem en un entorn càrstic, amb les restes d’antics murs de pedra, des d’on tenim una fantàstica panoràmica sobre el delta de l’Ebre.
El que ens queda per davant es veu ben a les clares, però si fins aquí hem trobat marques blanques de pintura, ara desapareixen. Tanmateix, el recorregut pel cordal no es fa per un camí tan fressat com fins ara, sent necessari guiar-se per la intuïció i les fites de pedra que anirem trobant. Reculem uns metres i ens desviem a la dreta quan trobem la traça poc definida d’un corriol que ens farà voltar en sentit horari la base del cim, fins a situar-nos en el collet que el separa del segon Molló, al que s’hi arriba carenejant (que serà la tònica que seguirem a partir d’ara), seguint traces de senderó que avancen entre els matolls.
Del segon Molló (409 metres), baixem amb compte pel cordal rocallós (hem vist que per la dreta sembla que hi hagi també un corriol), seguim la carena i ens enfilem al tercer Molló (372 metres) i des d’aquí al quart (342 metres), passant per un fals molló (340 metres) que hi ha al mig dels dos. Aquest recorregut carener presenta algun que altre ressalt, que s’esquiva fàcilment, ja sigui per un cantó o l’altre, no hi ha altre dificultat que no esgarrinxar-se.

Del darrer Molló es veu clarament una torre d’alta tensió, als peus de la qual hi ha el coll de la Gaspara o la Llebreta (no sé exactament quin és el nom més usat per a la gent de la contrada, no constant la seva denominació al mapa de l’ICGC), per on passa el camí de baixada. Marxem a la dreta, en franc descens, per un sender una mica descompost, fins arribar a uns camps de conreu on enllacem breument amb una pista. Trobarem a la dreta un pou conegut com a cisterna o povet del Ninyo. Hem recuperat les marques blanques i les anem seguint, per enfilar-nos per uns antics marges de conreu, fins que trobem la cruïlla amb el camí que puja al coll del Lligallo d'en Carrasca, tot i que nosaltres seguim recte en direcció a un indret anomenat Racó Calent. En una petita clariana del bosc, ens desviem de la ruta per visitar a la dreta la propera pedrera de Lela, d’on suposo que antigament s’extreia la pedra que feia servir la gent de la zona als seus conreus i construccions. Més endavant, el camí passa per unes cases molt senzilles i en un estat una mica deteriorat i ara ja per pista, entrem en una zona de conreus habitats i cuidats, seguint l’itinerari fitat, tot i que, a l’alçada d’un camp de garrofers i oliveres, trenquem a la dreta i, pel marge, evitant passar pel mig del bancal, arribem a l'àrea de lleure de la Mundana, on tanquem el cercle.