Els Quatre Mollons (100 Cims) i la Foradada. Volta circular pel Montsià

Cada cop que vaig a caminar pel sud de Catalunya se que m’ho passaré bé. Aquesta vegada hem anat al Montsià per pujar als Quatre Mollons, un 100 Cims a priori poc atractiu ja que està a poc més de 400 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Però en aquesta part del país qualsevol cim té el seus atractius i així ha estat aquesta vegada. En el camí d’anada cap al Quatre Mollons ja teniem unes panoràmiques fantàstiques de la zona de la Banya. També semblava que en tindriem de la serra del Montsià però ens va entrar boira baixa i això ens va tapar les vistes d’aquesta serra. El camí cap els Quatre Mollons no ha estat difícil, no presenta cap dificultat tècnica i a més el lleuger desnivell que té es va generant de manera moderada. El que hem pogut gaudir en aquesta primera part de la sortida han estat els marges de pedra seca que hem anat veient. Quan penses en la quantitat d’hores que hi van haver de passar per construir-los, sents admiració per aquells homes que els van fer. Qlguns d’ells son molt llargs i estàn tan ben construits que semblen un canò d’escopeta. Això era un art.




Llàstima de la boira que ens va amagar una part de les vistes que teniem des del cim dels Quatre Mollons. A tocar del cim hi ha unes construccions que em van semblar com trinxeres. He intentat descobrir a internet quin sentit tenien aquest forats oberts entre les pedres de l’avancim però no he trobat res que ho expliqués. Per tant m’he quedat sense sapiguer quin significat tenien aquestes construccions.




Des dels Quatre Mollons ens hem dirigit seguint el traçat del GR-92 cap a la Font del Brugar. Això ens porta per un tram de camí molt bonic en el que hi ha molts marganells i en el que passarem pel bonic alzinar del Brugar




Passada la Font del Brugar hem començat a pujar seguint el GR-92 en direcció a la Foradada. L’itinerari es bonic, ara ja sense la boira que ens limitava la visió de la zona. La Foradada es espectacular, preciosa. Les vistes cap al Mediterrani i a la Serra del Montsià son tot un regal.




Si fins arribar a la Foradada el camíhavia estat senzill, el descens ja no ho ha estat en absolut. Hi ha trams en que l’inclinació es important i en els que a més hi ha alguna desgrimpada delicada. Aquest sector, que agafa una bona part de la baixada, ja no es per a persones poc acostumades a aquests tipus de terreny. Si hi va algú que no se sent segur en aquest tipus de terreny es convenient que ho fassi acompanyat d’una persona que tingui experiència suficient com per a donar-li seguretat i ajudar-lo, si cal.