Els Quatre Mollons. Montsià. 100 cims

16 de juliol de 2022

A partir del juliol d'aquest any el repte dels 100 cims de la FEEC, amb un llistat de 308 cims entre essencials i normals, es veu incrementat en 214 nous cims. Per tant als incondicionals del repte s'ens gira feina. Tot i haver assolit el repte al 2013, segueixo sumant cims i ampliant horitzons muntanyencs del nostre pais. Per celebrar l'ampliació començo per casa. Tot i haver pujat moltes vegades en diferents propostes de rutes, torno als Quatre Mollons del Montsià, al preciós crestall de 4 puntes que separa els termes municipals d'Amposta i la Ràpita, un clàssic de “l’sky line” rapitenc, per poder compartir aquesta ruta molt poc freqüentada amb els possibles centcimeros que us atreviu, i perquè em vé de gust. Som-hi.

Aproximació: Entre els km 1072 i 1073 de la N-340, a l'alçada de la Ràpita cal prendre el Camí de Mata-redona, en direcció a la serra, que ens deixarà, seguint el camí asfaltat, a l'àrea recreativa de Mundana on podem deixar el cotxe.

Itinerari: Des de l'àrea de Mundana seguim el traçat del Camí de Mata-redona, amb el barranc de Solito a la nostra esquerra, superant els primers pendents forts de la falda del Montsià. A la dreta del camí veiem un vell forn de calç.
Aviat trobarem una bifurcació de la pista que té el ramal de la dreta tancat amb una cadena. Caldrà seguir aquesta opció deixant el camí principal. Abans de pujar cap a la Mola del Tendo (m'agrada anomenar-la així, tot i que d'altres defensen el topònim de Mola de Cartagena o de Calatrava) entro a la finca d'oliveres de l'esquerra per visitar, i veure'n l'estat, el Cocó de Tramuntana. El propietari en té bona cura del troç i del cocó. És d'agraïr poder comptar amb un punt d'aigua a la nostra serra, força seca per naturalesa.
El camí comença a pujar decidit però aviat a l'esquerra trobarem un corriol per on farem drecera cap a la part superior de la mola. Vorejarem per sota una finca d'oliveres i per l'esquerra d'aquesta mateixa finqueta seguirem remuntant fins a uns bancals perduts d'oliveres. En aquest punt trobem a l'esquerra una petita fita que ens marca el corriol per anar a visitar la Font del Margalló. Està una mica apartada del nostre objectiu principal però penso que val la pena apropar-se, tot i estar completament seca, per conèixer l'indret (poca gent la visita) i gaudir dels treballs als marges de pedra en sec dels nostres avantpassats.
Un altre cop al sender de la Mola seguim pujant per superar una petita feixa de roca. Dalt i a la dreta del sender trobem la reixa que tapa la boca de la Cova del Tendo.
Són les 8:30 del matí i ja estic completament amerat de suor. La xafogor és insuportable aquest estiu, i ja que estic aquí apeteix fer una breu visita a la cova, que manté una temperatura constant bastant més suportable. Desaconsello absolutament la visita a gent inexperta perquè es tracta d'una cavitat força complexa: un gran caos de blocs conformen un petit laberint ple de petits pous que la fan molt perdedora i perillosa. Algunes concrecions i petites banderes posen un toc ornamental en mig del gran caos.
Em costa imaginar que algú entrés aquí amb la intenció d'espoliar una pintura rupestre descoberta el 1964, representant un bou, que es va considerar en aquella época la primera pintura paleolítica trobada a la península.
Només treure el cap de la cova, els 30 graus de l'exterior em retornen a la realitat, com una massada al cap.
Cal seguir remuntant uns metres pel sender per guanyar la Mola i resseguir-la per la banda de ponent en direcció nord. Un pal indicador abans de baixar cap al pronunciat coll, ens mostra el corriol que per la dreta ens portarà a visitar el Cocó de Victorio. Un altre raconet de la serra que ens regala un traguinyol i poder refrescar-nos, si tenim la sort de trobar aigua.

Torno a l'encreuament i baixo cap al coll del Lligallo d'en Carrasca on trobo un altre indicador, i des d'on parteix el sender que remunta la cara sud del 1r Molló quasi fins al cim. Arriba un punt on deixa de pujar i flanqueja cap a l'esquerra. El sender segueix el traçat del lligallo i és clar i net, el segueixo fins a tenir al davant la Roca Contadora, que servia als ramaders per fer el recompte de caps de bestiar. Al fons el Pla de Gallos i el Pla de Roures, per l'esquerra remunta el barranc de la Font.

Torno uns metres enrere per trobar el petit corriol que remunta la cara oest del 1r Molló fins al cim.
La panoràmica del delta, la Badia dels Alfacs i la Ràpita és espectacular, però la calor va guanyant graus i encara queda força camí per recòrrer. Des del cim tenim una perspectiva privilegiada dels tres Mollons que cal resseguir crestejant per camí molt perdut.
Caldrà tornar a baixar pel mateix corriol però abans d'arribar a l'encreuament del Lligallo, un corriol poc visible a la dreta (atenció al track del GPS) ens portarà a rodejar el primer Molló per la seva cara nord fins al coll que ens separa del segon. A partir d'aquí cal carenejar, quasi crestejar per sender poc definit els tres mollons que ens resten per coronar. Algun pas a dreta i esquerra de la carena ens permet evitar algun petit ressalt. Finalment baixem el quart molló per la cara est i arribem al Coll de Llebreta. La referència és un pal d'alta tensió. Ara cal trencar a la dreta i baixar cap al Racó Calent.
El topònim fa els honors a la raconada. A les 11.30 h. estic a 35 graus, l'aire espés costa de respirar. La baixada per sender molt descompost ens porta a creuar un petit barranquet i accedir a les primeres finques d'oliveres fins a trobar la pista del Racó Calent. Ara per la dreta ens endinsem al racó, fins a un entrador amb cadena d'una finca que cal creuar i seguir el corriol que recorre el bancal fins a trobar el Povet del Ninyo, on puc refrescar-me i fer un petit incís per agafar aire.
Ara el corriol remunta una lloma entre la malesa fins a guanyar un altre pal d'alta tensió on torno a creuar el Lligallo d'en Carrasca.
Recte i per un sender que comunica els pals d'alta tensió, mantenint la cota segueixo en direcció sud. Al següent pal deixo el sender que acaba a la finca perduda del Peque, per visitar a la dreta la vella Pedrera de Lela.
Una petita parada a la caseta del Peque per agafar alè i començo a baixar pel camí d'accés a la finca. A l'esquerra una barqueta a l'entrada d'una finca ens recorda que estem en zona marinera.
Uns metres més avall trenco per la dreta per uns bancals plans d'oliveres que em portaràn directament a retrobar l'àrea de Mundana on tinc el cotxe.

Una volteta entretinguda per la Mola del Tendo que ens permet carenejar els Quatre Mollons, i sumar un altre cim montsianenc al llistat dels 100 cims.

Salut i muntanya!!