Els Sis Camins. Juí del Moro. El Salze. Rocacrespa. Pou de glaç de Can Cucurella/Can Foix. Els Sis Camins

Caminada del dimecres 12 de gener de 2022.
12,90 km. 4 h 40 min. Desnivell 197 m. Altitud màxima 106 m. Altitud mínima 28 m.
Text: Alfred Castells.
Fotos: Jaume Sendra.
Iniciem la caminada, a les 8,10, agafant el camí de Rocacrespa des de
l’entroncament amb l’avinguda del Riu de Foix (Els Sis Camins). De seguida
deixem a la nostra dreta el mas d’en Palau, ben conservat i que sembla
deshabitat.
El mas d’en Palau és una edificació de grosses parets, contraforts i arcs
ogivals, en una arquitectura pagesa i ramadera clàssica. Per la seva situació
com a lloc habitual de pas de tropes disposa de algunes espitlleres. La masia ja
es documenta l’any 1368 amb el nom de mas de Guillem Mas. A mitjans del
segle XVI fou adquirida pel mercader Bernat Palau. Després, fou dels Urgellès
fins a finals del segle XVIII.
Abans d’arribar a la bifurcació amb el camí del Juí del Moro, trenquem a
l’esquerra i per entremig de vinyes arribem als peus del cim del Juí del Moro*. (*Sobre el Juí del Moro existeix una llegendària narració a Set contalles del temps vell, de Theodor Creus y Corominas.)
Ascendim per un sender pedregós entre pinedes i, al cap de poc, ja som al punt
més alt (84 m).
Descendim del Juí del Moro i a l’arribar a les primeres cases de la urbanització
Santa Maria ens desviem per un petit sender que va en direcció nord-oest per
arribar-nos al xup o aljub del Moro, un cocó, actualment, en molt mal estat.
Seguim a tocar d’uns camps en direcció oest i, després, en direcció nord.
Creuem el camí del Juí del Moro i continuem cap al nord per un camí paral·lel a
l’autopista C-32.
Deixem mas Anton a l’esquerra i ens tornem a trobar amb el camí de
Rocacrespa. El seguim cap a l’esquerra i, després de deixar a la dreta l’hípica
Auriga, arribem a les rotondes de la carretera BV-2115 amb la confluència de
l’autopista C-32. Aquest nus viari ha trencat la continuïtat primigènia del camí
de Rocacrespa.
Travessem amb precaució les dues rotondes i ens internem pel camí -asfaltat del Corral d’en Tort que va cap al sud. Ens desviem cap al sud-oest per entrar
per l’avinguda del Corral d’en Tort a la urbanització del mateix nom.
Passem pel davant del corral d’en Tort, actualment anomenat El Congo, i continuem
endavant, moment en que passem del terme de Vilanova i la Geltrú al de Cubelles. Al segon carrer girem a la dreta, en direcció nord. Al final del carrer
entrem en uns camps per retrobar novament el camí de Rocacrespa que, en
direcció nord-oest, ens portarà a Rocacrespa.
Prop de la masia del Salze, el camí que seguim entronca amb el camí Vell de
Cubelles.
El Salze és un dels vells molins fariners hidràulics que s’alimentaven de les
aigües del riu de Foix i que ja se’n té constància l’any 1498. A la segona meitat
del segle XVI es va convertir en masia.
Nosaltres deixem la masia a la dreta, travessem el riu de Foix i ens internem a
la urbanització Les Estoreres. Passem pels carrers del Teide i de l’Aneto
d’aquesta urbanització -que segurament segueixen el traçat antic del camí de
Rocacrespa, que al final, cap al nord, torna a ser un camí de terra que ens
acabarà portant, finalment, a l’antiga quadra de Rocacrespa. Pel camí, podem
observar la vella tirolina que permetia travessar el riu de Foix.
Rocacrespa és un conjunt format per sis edificis de tipologia popular: Can
Segura, Can Rovirosa, Can Merceret, Can Solà, Cal Frare i les Casetes, i un
edifici religiós, la capella de Sant Jaume (Aquesta capella, en els plànols de
l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, curiosament, figura amb el nom de
Sant Gabriel).
Un dels seus edificis és, actualment, la masia Figueras, una casa de turisme
rural.
Travessem el llogaret i al final de les cases continuem en direcció nord per
entremig d’unes vinyes fins arribar a una petita elevació, coneguda com la
Picarola. La nostra intenció era travessar aquesta elevació i fer cap al riu de
Foix, davant mateix de la masia de Can Cucurella. Després de provar diversos
llocs de pas, hem de desistir per la dificultat del terreny. Així que esmorzem i
decidim quina nova ruta emprendre.
Una vegada esmorzats i havent decidit la continuïtat de la caminada, tornem
enrere per traspassar novament Rocacrespa i trobar el riu de Foix.
Ens internem a la llera -seca- del riu i avancem cap al nord en una marxa lenta i
dificultosa i un tros molt ombri'l, les roques eren molt relliscoses. El riu fa un meandre a l’oest, deixant Can Cucurella a la nostra dreta, i després, un nou meandre cap al nord, moment en què sortim de la seva llera per la dreta i trobem, finalment, el que estàvem cercant: el pou de glaç de Can Cucurella.
El pou és petit i sorprèn per la poca altitud sobre el nivell del mar, uns 40 m, i la
distància propera a la costa, uns 5 km. Cal tenir en compte que en l’època de la
seva posada en funcionament, se’n té constància des de 1858, feia molt més
fred que ara.
Contemplat el pou de glaç, iniciem el camí de tornada. Per un sender cap a
l’est arribem de seguida a la masia de Can Cucurella, actualment casa de
colònies Can Foix, amb un magnífic rellotge de sol a la façana.
Després d’una amable xerrada amb els seus estadants, agafem la carretera
BV-2115 en direcció cap a Rocacrespa. A l’entrada del llogaret travessem el riu
de Foix i tornem per on hem vingut.
Arribant a la urbanització Corral d’en Tort, i abans d’entrar-hi, agafem un
sender a l’esquerra que s’acaba convertint en el carrer Robles, probable traçat
del primitiu camí de Rocacrespa.
Després d’haver tornat a travessar les dues rotondes, continuem en direcció est
pel retrobat camí de Rocacrespa, deixem a l’esquerra les granges Burguets i
acabem sortint a l’avinguda del Riu de Foix.
Son les 12,50 i donem per
acabada la caminada d’avui, que hem fet amb més núvols que sol.