Els Tossals i Roc de les Monges per Serra i Santuari dels Tossals, Vilella i Sant Pere de Graudescales desde la Vall d’Ora

Gran volta (24.5km) sortint des de la Vall d’Ora en la que remuntarem l’Obaga i el Grau de la Ventiola fins els Plans de Cal Sant, inici d’un llarg tram resseguint d’aprop les carenes de les Serres de Vilella i dels Tossals en el que ens desviarem als miradors naturals i assolirem el cim del Tossal de Tressera o Els Tossals (1526m) fins arribar a l’encimblellat Santuari dels Tossals (1442m, s.XIII). Acabat el tram carener continuarem travessant l’Obaga dels Tossals fins el Coll del Bosc de Vilella, des d’on OPCIONALMENT ens enfilarem al desafiant i esvelt Roc de les Monges (1415m) tot fent alguna grimpada. Per completar el gran cercle baixarem al mas de Vilella i la seva ermita de Santa Margarida (s.XII), coronarem el poc destacat cim del Cap de la Devesa (1233m) i davallarem per l’Obaga de Coma d’Escales fins el bonic monestir de Sant Pere de Graudescales (s.XI-XII). Un ùltim i cómode tram pel vessant dret del riu Aigua d’Ora seguit de les visites a l’ermita de Sant Lleïr i la Serradora i el Molí de Ca l’Ambròs (s.XVII) ens portarà de nou al punt d’inici.

***RECORREGUT: Aparcament de la Vall d’Ora-Camí de la Móra-Bosc del Pujol-Serrat del Cable-Roc d’Aresta-Obaga de Ventiola-Grau de Ventiola-Serra del Molí-Plans de Cal Sant-La Collada-Serrat de les Bassetes-Mirador Natural del Tossal de Cal Bertran-Coll de Roure-Coll del Bosc de Casòliba-Mirador Natural-Tossal de Tresserra o Els Tossals (1526m)-Pla de Tresserra-Esperó/Mirador del Pla de Tresserra-Serra dels Tossals-Mal Pas de Runers-Mirador Natural del Tossal de Runers-Collet del Grau dels Tossals-Santuari dels Tossals (1442m)-Collet del Grau dels Tossals-Font dels Tossals-Pujada d’en Matamatxos (natros de baixada)-Faig monumental-Mirador Natural-Coll de l’Era-El Termenat-Coll del Bosc de Vilella-Roc de les Monges (1415m)-Coll del Bosc de Vilella-Alzina monumental de Vilella-Mas de Vilella /Ermita de Santa Margarida-Soleia de Vilella-La Devesa-Cap de la Devesa (1233m)-Faig (catalogat)-Obaga de Coma d’Escales-Coma d’Escales-Pont sobre el riu Aigua d’Ora-Monestir de Sant Pere de Graudescales-Font de l’Auba-Soleia del Solà-Cal Teixidor-Pont sobre el riu Aigua d’Ora-Camp de la Taverna-Ermita i mas de Sant Lleïr-Els Estudis-Serradora i Molí de Ca l’Ambròs-Aparcament de la Vall d’Ora.

***CRONICA: Carretera C-55, entre Cardona i Solsona prenem una carretera senyalitzada a la dreta cap a “Navès” que finalment desemboca en la C-26. Seguim la C-26 cap a “Berga” fins trobar a l’esquerra un trencall senyalitzat cap a la “Vall d’Ora” que per una estreta i revirada carretera ens acaba deixant en l’aparcament de la Vall d’Ora, just al costat d’un monument de Guifré el Pilòs. Iniciem la caminada seguint la carretera a l’E/SE en lleugera pujada i deixant molt a prop i a l’esquerra la casa i ermita de Sant Lleïr, per la que passarem de tornada. Tot seguit, al primer revolt de la carretera, la deixem i prenem una pista a la dreta (senyals GR, Camí de la Móra) que continua pujant al SE. Poc mes amunt deixem aquesta pista i prenem un cami-pista a l’esquerra (senyals GR) que continua pujant, primer fent un breu tram al N i despres a l’E mentre travessem el Bosc del Pujol. Despres d’un nou tram pujant al N dins del bosc els senyals GR ens conviden a deixar el cami-pista i agafar un sender fressat a la dreta (NE) que fa drecera del cami-pista i continua pujant passant al costat de l’enorme Roc d’Aresta per un bosc cada cop mes d’obaga. Poc mes amunt retrobem el cami-pista, que apenes seguim uns metres a la dreta fins trobar la continuacio del sender a l’esquerra (SE, senyals GR), que continua pujant fins desembocar de nou en el cami-pista, que ara si seguim a l’E (senyals GR), de pujada i travessant l’Obaga de la Ventiola per un cami-pista cada vegada mes secundari que acaba fent-se un sender. Poc despres, quan el sender comença a doblega un contrafort que es despenja al N des del Puig Rodon, s’inicia el Grau de Ventiola, que supera facilment amb unes poques llaçades ascendents ben traçades aquest contrafort. Despres el sender (senyals GR) continua al S/SE pujant mes suaument tot fent un traçat directe i, just quan el sender s’eixampla una mica, començem a alternar trams mes planers amb suaus pujades. Finalment aquest cami (senyals GR), cada vegada mes ample, comença a enfilar-se tot fent llaçades o marrades (aquí cal rebutjar alguns camins molt secundaris que ens surten) tot revoltant les raconades fins guanyar el llom de la Serra del Molí, on gaudim d’una bona vista i trobem una bifurcacio: seguim el cami de la dreta (SE, senyals GR) i, tot seguit, deixem aquest cami i prenem un altre cami a l’esquerra (senyals GR) que fa uns pocs metres al N fins doblegar la Serra del Molí i despres es redreça de nou al SE i comença a planejar tot travessant clarianes herbades i clapes de bosc fins arribar als Plans de Cal Sant. Travessem aquesta zona de verds pastures al SE (senyals GR) seguit d’un breu tram a l’E/NE que ens deixen en la cruïlla de camins senyalitzada de La Collada, molt a prop de la masia de Cal Sant. Seguim cap al “Santuari dels Tossals” per un cami ample (senyals GR) que surt al N i pujant fins abastar ben aviat la carena, on rebutgem un cami-pista a la dreta i seguim vorejant l’emboscat turo del Serrat de les Basetes, passat el qual el cami s’orienta al NE i baixa un xic fins un collet on trobem un indicador. Aquí deixem el cami ample i prenem un sender fressat a la dreta (senyals GR) cap a la “Serra dels Tossals” que continua pujant tot carenejant al NE. Poc mes endavant el sender es redreça a l’E i deixa el fil carener per revoltar el Tossal de Cal Bertran pel seu costat S, punt on es forma un bon mirador natural. El sender (senyals GR) continua revoltant el turo redreçant-se al N tot travessant el vessant de la muntanya fins arribar de seguida al Coll de Roure (indicador). En aquest coll seguim cap al “Santuari dels Tossals” pel Camí de Taravil al Santuari, que surt a la dreta (E, senyals GR) i, inmediatament, trobem una nova bifurcacio senyalitzada on seguim cap a la “Serra dels Tossals” per un cami mes ample i herbat que puja a l’esquerra i ben aviat es redreça al NE faldejant el vessant S de l’emboscat Tossal de Vilella fins arribar a la cruïlla de camins senyalitzada del Coll del Bosc de Casòliba. Seguim cap a la “Serra dels Tossals” pel cami (senyals GR) que portavem, que d’inici surt al SE pero rapidament es redreça al NE per un bosc d’obaga que ben aviat ens deixa en un bon mirador natural sobre les muntanyes del N (cal desviar-se un xic del cami per gaudir del mirador). Havent gaudit de les vistes reprenem el cami que portavem fent apenes uns metres al S fins trobar unes fites a la dreta del cami, punt on deixem momentaneament els senyals GR i prenem un corriol a la dreta que s’enfila (S) resseguint la carena fins assolir el cim de Els Tossals o Tossal de Tresserra (1526m), coronat per un vertex geodesic i una vista molt limitada pel bosc (en el tram de carena fins al cim si gaudim de vistes al N). Des del cim baixem per un corriol (senyals vermells) que d’inici davalla a l’E/NE i de seguida regira al SE i baixa de valent fent un tram molt dret. Acabat aquest breu tram tant dret el corriol tomba a l’E/NE i de seguida ens porta a reprendre el cami que portavem (senyals GR) en un collet, que reprenem primer al NE i despres a l’E tot carenejant fins arribar ben aviat a la cruïlla de camins del Pla de Treserra, des d’on primer fem una breu “anada-tornada” a l’esquerra (N) fins un espero rocos que forma un excelent mirador natural on aprofitem per dinar. Havent gaudit de les vistes reprenem el cami que portavem (senyals GR), que continua carenejant a l’E tot fent lleugers desnivells i gaudint de vistes. Mes endavant el cami esdeve un sender fressat (senyals GR) que continua a l’E carenejant una mica mes i despres comença a davallar orientat-se al SE tot endintsant-se en el bosc. Despres de davallar una mica el sender es redreça al N/NE per una lleixa ben arranjada que de seguida ens porta al un collet on s’inicia el Mal Pas de Runers, un tram d’uns 20m on el sender (senyals GR) transita per una lleixa lleugerament penjada orientant-se al SE. Passat aquest tram penjat el sender puja uns pocs metres per un tram mes rocos i tot seguit ja recuperem un sender comode i fressat (senyals GR) que continua al SE fent lleugers desnivells mentre travessa el vessant de la muntanya. Passat un collet el sender (SE, senyals GR) torna a pujar una mica revoltant el costat S del Tossal de Runers fins un punt on s’hi forma un bon mirador natural, des d’on seguim revoltant el tossal ara pel seu vessant E i amb tendencia al NE fent una suau davallada que no triga a portar-nos a la cruïlla de camins senyalitzada del Collet del Grau dels Tossals. En aquest collet deixem els senyals GR i encetem una “anada-tornada” seguint un corriol que d’inici surt al N pero que rapidament tomba a l’E i s’enfila uns pocs metres pel vessant S del turo fins arribar al Santuari dels Tossals (s.XIII), en estat ruinos i ubicat gairebe al capdamunt del turo mes Oriental de la Serra dels Tossals. Des del santuari encara pugem uns pocs metres mes passant al costat d’una estelada i una campana fins el punt culminant del turo (1442m), on gaudim d’una bona vista panoramica amb el santuari en primer terme. Vist el santuari desfem el breu tram de cami conegut fins el Collet del Grau dels Tossals i ara seguim un corriol (senyals SL) que davalla al NO tot endintsant-se per un bosc d’obaga de faigs i boix que ben aviat ens fa passar al costat de la Font dels Tossals, que a dia d’avui raja (20-09-2017). Just passada la font trobem una bifurcacio senyalitzada on seguim el corriol de la dreta (NO, senyals SL), que continua davallant per la fageda fins arribar a un portell on davallem mes marcat regirant cap a l’esquerra per un grauet on cal recolçar alguna ma en uns breus i facils passos rocossos. Passat aquest breu tram mes rocos i dret el corriol (NO, senyals SL) davalla una mica mes dins de l’espessa fageda i despres fa lleugers desnivells per travessar un parell de portells, passats els quals es decideix a baixar de nou fins arribar a una cruïlla de senders i corriols no senyalitzada. Prenem el corriol de l’esquerra (senyals grocs), que continua a l’O primer fent una brevisima pujada i despres davallant fortet i envoltats de faigs per la Pujada d’en Matamatxos. Poc despres el corriol (NO, senyals grocs) torna a pujar passant al costat d’un faig de molt bon tamany fins travessar un nou collet-portell, on ens desviem apenes uns metres a la dreta fins un mirador natural per gaudir de la vista. Passat el portell el corriol (senyals grocs) davalla al SO dins de la fageda i despres es torna a redreçar a l’O i comença a pujar suaument fins arribar al Coll de l’Era, des d’on seguim a l’O/NO per un sender (senyals grocs) que continua dins de la fageda fent un traçat força planer o amb una lleugera tendencia a pujar fins travessar un nou collet (El Termenat), passat el qual seguim força planers una mica mes a l’O/NO fins un punt on cal estar atents a agafar un corriol menys fressat a la dreta (senyals grocs) que puja una mica al NO enmig de la fageda i despres davalla tombant a l’O fins arribar al Coll del Bosc de Vilella. Des d’aquest coll fem una “anada-tornada” OPCIONAL que ens portara al capdamunt del desafiant Roc de les Monges, que encetem seguint una senda poc definida a la dreta (O, alguna fita) que d’inici flanqueja per l’esquerra una petita pero abrupta cota de la carena. Vorejada aquesta petita cota arribem a un collet des d’on pugem al NO resseguint la carena SE del cim, amb alguns trams on cal fer alguna facil grimpada (Iº) per zones de rocater conglomerat fins ubicar-nos a sota del cim, just en el seu costat S. En aquest punt cal fer un petit flanqueig cap a la dreta (NE) per un vessant inclinat una mica penjat i lleugerament exposat fins trobar de seguida la costeruda canal a l’esquerra que ataca el cim pel seu costat E, canal que remuntem ajudant-nos d’algunes alzines i fent algunes grimpades (Iº+) fins al capdamunt del Roc de les Monges (1415m), un cim amb cara i ulls on gaudim d’una excelent vista. Des del cim desfem el tram de cami fet fins el Coll del Bosc de Vilella i ara prenem la continuacio del corriol (senyals grocs) que portavem, que travessa el coll i davalla a l’O/SO entre pins, faigs i boix tot fent llaçades. Mes avall el corriol esdeve un cami mes ample (senyals grocs) que davalla mes directe per un bosc mes sola fins acabar desembocant en una pista asfaltada on trobem una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Sant Pere de Graudescales” seguint la pista asfaltada a la dreta i, inmediatament, ens desviem apenes uns metres a l’esquerra de la pista per veure d’aprop l’alzina monumental de Vilella. Vista l’alzina reprenem la pista asfaltada, que seguim uns pocs metres al N deixant l’ermita de Santa Margarida (s.XII) a la nostra esquerra fins la masia de Vilella, al costat de la qual prenem un cami herbat a la dreta (N) que de seguida ens fa travessar un filat i despres es redreça a l’O/NO i comença a travessar la costa de la Soleia de Vilella amb una lleugera tendencia a davallar. Mes endavant dobleguem la Carena del Mig i la Canal dels Cóms i el cami comença a pujar de nou doblegant la Carena de la Barraca i fent un tram mes directe i planer a l’O que ens acaba deixant en un collet previ al Cap de la Devesa, on guanyem la carena de la Serra de la Timonosa. Des d’aquest collet ens acabem d’apropar fent apenes uns metres mes a l’O fins el poc destacat i aplanat cim del Cap de la Devesa (1233m) i despres tornem al collet i ara seguim el cami herbat que portavem, que des del collet tomba a l’E/NE resseguint la carena i que deixem als pocs metres per un cami mig abandonat (senyals verds i fites) a l’esquerra (O) que comença a davallar per l’obaga. Aquest cami esta una mica brut pels arbres caiguts i per que es nota que no passa gairebe ningu, mes avall el bosc esdeve mes ombrivol (avellaners i algun faig) i arribem a una petita clariana on trobem les tipiques basses dels senglars, des d’on ens desviem uns pocs metres a l’esquerra (O) per veure un faig catalogat pel mapa Alpina com a monumental (al meu parer es gran, pero no crec que arribi a monumental). Reprenem el cami, que a partir d’aquí esdeve mes clar i davalla al N fent algunes llaçades fins arribar a una mena de balconada oberta, des d’on seguim un corriol (fites) que continua davallant ara al SO entre alzines i pins fins abastar una lleixa lleugerament penjada pero ben arranjada. Passat aquest breu “Malpàs” seguim davallant fortet tot fent giragonses pel grauet i poc mes avall agafem clarament tendencia al NE mentre travessem l’Obaga de Coma d’Escales entre avellaners, faigs i pins fins sortir a un sender travesser, que seguim a l’esquerra i, tot seguit, trobem una bifurcacio on seguim el cami (mes ample) que davalla al NE fins arribar de seguida al fons de la Coma d’Escales, on girem a l’esquerra (O) i inmediatament sortim a la pista per on van els senyals GR. Seguim aquesta pista a l’esquerra i avall, primer a l’O pero tombant progressivament al S fins sortir a un pont, on deixem la pista per on van els senyals GR (que continua pel vessant esquerra del riu) i travessem el riu Aigua d’Ora pel pont. A l’altre banda del riu fem una “anada-tornada” (0.7km anar i tornar) seguint una pista a la dreta (N) fins el bonic monestir de Sant Pere de Graudescales (s.XI-XII), on hi ha documentada la consagracio d’una església anterior l’any 913. El monestir esta envoltat de prats verds i la porta orientada al S resta oberta per poguer visitar-lo. Desfem el cami fins el pont i ara seguim un cami mes secundari que surt al S i va resseguint el riu pel seu vessant dret fent una comoda baixada. Poc despres el cami es bifurca i seguim el cami de l’esquerra, que continua al S travessant bosquets i clarianes amb vistes a l’imponent Cingle de Sant Mamet, despres passem al costat de la Font de l’Auba (seca a dia d’avui) i tot seguit el cami tomba al SO i travessa la Soleia del Solà primer fent un tram planer entre pins i mates de boix i despres davallant comodament fins desembocar en un altre cami, just quan aquest fa un revolt. Seguim aquest cami a l’esquerra (SO) i avall tot resseguint un filat i vorejant els primers camps treballats fins arribar de seguida a una nova bifurcacio: seguin el cami de l’esquerra (SO), que continua al costat del filat i aviat ens fa passar entre els masos de Cal Teixidor i el Molí del Solà o Cal Guirre. Tot seguit de passar entre els dos masos girem a l’esquerra passant al costat d’un molí i de seguida travessem per un pont el riu Aigua d’Ora, a l’altre banda del qual travessem un filat i prenem un sender a la dreta (SO) que voreja els Camps de la Taverna just en el limit on es separen el bosc i els camps. Poc despres travessem una pista secundaria i seguim vorejant els camps pel sender fins arribar al mas i l’ermita de Sant Lleïr, des d’on seguim la pista d’acces a la mateixa (O) fins arribar de seguida a l’aparcament on inciavem la ruta aquest mati. Com no tenim prou, des de l’aparcament encara fem una breu “anada-tornada” seguint un cami que des del monument de Guifré el Pilòs surt a l’O fent una curta baixada fins l’eco-museu de la Vall d’Ora (Els Estudis), al costat del qual trobem un bonic pont romànic i a l’altre banda d’aquest trobem la Serradora i el Molí de Ca l’Ambròs, que funciona amb la força de l’aigüa des del s.XVII.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins força clars i senyalitzats, nomès trobem algun petit tram de camí un xic brut entre el Cap de la Devesa i la Coma d’Escales. Técnicament la ruta no té dificultats destacables, un breu tram de camí força dret en la baixada del cim de Els Tossals o Tossal de Treserra (evitable no deixant el GR), un tram d’uns 20m on el sender transita per una lleixa lleugerament penjada pero ben arranjada en el Mal Pas de Runers (passa el GR) i un tram força dret de baixada passada la Font dels Tossals on cal recolçar alguna mà (que no grimpar); és en l’accès OPCIONAL al Roc de les Monges on trobem les majors “dificultats” amb alguns passatges penjats amb certa exposició, així com algunes grimpades (Iº+), fàcil per gent habituada pero pot ser difícil o perillòs per gent molt poc experimentada o amb vertigen.

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI NATURAL DE LES SERRES DE BUSA, BASTETS I LORD:

-”Mirador i cim del Codó pel Clot de Vilamala, les Baumes dels Encantats i Roja, l'Hostal del Vent i el Pla de l'Hostalnou”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mirador-i-cim-del-codo-pel-clot-de-vilamala-les-baumes-dels-encantats-i-roja-lhostal-del-vent-i-el-9754221

-”Mola i Santuari de Lord pel Grau de St Jaume, Balmes Verger i Fornó, Cova Esglesietes, el Mal Pas i els Cingles de Malagana”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mola-i-santuari-de-lord-pel-grau-de-st-jaume-balmes-verger-i-forno-cova-esglesietes-el-mal-pas-i-el-9673071

-”Tossal Viudes i Cogul pels Graus de Valielles i Llengots i la Canal de Casa Vila des d'Aiguaviva”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/tossal-viudes-i-cogul-pels-graus-de-valielles-i-llengots-i-la-canal-de-casa-vila-des-daiguaviva-6931296