Els Tres Mollons des de la Pobla de Claramunt

Passo molt sovint per la C15 i sempre em fixo en els Tres Mollons tot i que fins fa uns dies no en sabia ni el nom. Aquesta setmana, encara no sé com, vaig llegir-ne alguna informació i vaig tindre clar que hi havia d’anar, que sería un ascens divertit i que tindría molt bones vistes. Després d’haver-hi anat haig de dir que s’han confirmat totes les expectatives.




La ruta pot començar una mica més enllá de l’estació dels Ferrocarrils de la Pobla de Claramunt, al carrer del Comte Borrell II. No es senzill arribar-hi ja que els carrers de la Pobla son com una mena de petit laberint. Aconsello fer servir un GPS si no es coneix aquest municipi. Al final quan vaig arribar al carrer Comte Borrell em vaig adonar de que anava una mica just de temps i vaig decidir sortir del poble per un camí de terra, apte per a qualsevol cotxe, que em fes una mica més curta la caminada. Vaig aparcar el cotxe en un punt en que el camí s’aixampla, en el que hi ha lloc per a quatre o cinc vehicles, i vaig començar a caminar.




El primer km. es fa amb facilitat, es va pujant però sense que la pendent sigui forta. La cosa canvia quan es deixa la pista i s’ entra en un corriol que ja puja de valent ( un centenar de metres en mig km.). Quan s’arriba a la part baixa dels Mollons hi ha una corda que ajuda a pujar un graó d’uns quatre o cinc metres. La part baixa de la corda es veu en molt bon estat peró hi ha un tram intermig en que està molt pelada. No crec que ringui risc de trencament però val la pena d’avisar sobre aquesta situació. Superat aquest punt continua la pujada però ara ja es va suavitzant i s’arriba al cim d’uns dels Mollons. Des d’aquest cim s’arriba sense problemes al que sembla ser el principal, a on hi ha una creu molt gran. En queda un, que està al costat esquerra del pas amb la corda que sembla que només es accessible escalant.




Les vistes de tota la plana que hi ha a sota dels Mollons son espectaculars. Montserrat també es veu molt propera i ens ofereix unes boniques panoràmiques.




La ruta continúa per pista de molt bon fer fins arribar a les proximitats de les ruïnes del castell de Castellolí. No hi hauría res important a destacar si no fos perquè a l’altura del km. 2,7 de la caminada h ha un trencall cap a l’esquerra que et porta a veure una roca curiosa, la Roca Cagadora. S’hi arriba al cap d’uns centenars de metres per un bonic corriol. Es un bonic indret que també ofereix interessants panoràmiques. Vista la zona es retorna a la pista fins que s’arriba a les proximitats del castell esmentat. Hi ha indicacins per anar-hi però jo no ho vaig fer. Hi ha un punt en que a l’esquerra hi veus el castell, que està a pocs metres, i a la dreta un gran mas, el de Cal Jaume Bruguers. Dones la volta a aquest mas i entres al GR 172, que s’anirà seguint fins arribar al km. 9. Allà hi ha una gran alzina al mig del pas, sola, sense més arbres al seu voltant. Es gira a la dreta i comença una curta però forta pujada en direcció als Mollons. 1,3 km. després s’arriba a la part més alta del trajecte i comença la baixada que no pararà fins al final de la ruta. Mentre baixem per un corriol molt bonic tindrem davant l’última roca interessant del dia, la Roca Llarga, que veurem per sota.




Es una sortida relativament senzilla però que he qualificat de moderada pels trams de pujada, que, tot i ser curts, son exigents, pels trams de camí en que la pedra hi es molt present ( demanen anar ben calçat), i pel tram de corda.