Embardissada 2016

Edició de l'any 2016 de la marxa del Centre Excursionista d'Olot.

Sortim a les 7 del matí desde Coll de Jou en direcció al nucli de Beuda, just amb les primeres llums del dia, el cel està un pèl tapat, algú augura pluja, però sembla que el temps aguantarà i el vent ens acompanyarà durant tot el camí.

Creuem el nucli de Beuda i ens enfilem suaument per una carretera asfaltada i al cap de poca estona girem 90 graus a la dreta per començar a pujar per un corriol molt dret, comença el terreny 100% d'Alta Garrotxa. Són aproximadament 2 quilòmetres de pujada pel mig del bosc, però amb algun punt on gaudir de les vistes. Arribem al Pedró de Sant Jaume, per un camí recuperat (es nota molt la tasca de neteja). Les vistes són espectaculars, veient el poble de Beuda en primer terme i apreciar els metres que ja s'han pujat.

El camí segueix pujant i oferint algunes panoràmiques fantàstiques, el vent pentina els núvols, creant formes curioses. Arribem fins la balma de La Bora, un lloc curiós, una cova sota un cingle i una construcció just davant. Continuem ressegint la cinglera de Rocapastora per sora, fins que arriba el moment d'enfilar-nos amunt i pujar pel Pujant de la Barra, només queda planejar i arribar fins les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, on es tornen obrir les vistes cap a la Garrotxa Empordanesa.

Creuem la carretera de la Mare de Déu del Mont, deixant el Monestir de Sant Llorenç de Sous enrrera i començar a pujar suaument fins el Coll de Sorreres i tornar-nos a trobar la carretera de la Mare de Déu del Mont, creuant-la de nou i arribant al Pla de Solls, ja es veu el Santuari del Mont. Creuem el Pla de Solls, un indret fantàstic, i comencem a donar la volta a la muntanya del Mont, canviem de carena i les vistes s'obren cap a la Tossa d'Espinau, creuem un parell de tarteres, i arribem fins el Collet de Dalt, s'ha acabat un tram fantàstic, amb un puja i baixa constant. El camí es es comença a enfilar bruscament fins arribar just a sota el Santuari del Mont, arribem al camí que puja desde Beuda pel Castellot i acabem d'arribar fins el Santuari. Ja hem fet el cim de la jornada, les vistes valen molt la pena, un mirador privilegiat dels Pirineus, Garrotxa, Empordà...però sobretot del massís del Canigó.

Comencem a baixar pel dret per tornar a trobar el camí que prové de Beuda, però aquest cop l'agafem en sentit contrari i anem baixant per un corriol molt ben fresat, fins acabar de desembocar a una pista de desemboscar, que ens portarà fins els Quintans de Falgars, són 3 quilòmetres més aviat avorrits. Ens tornem a emboscar de nou, per vorejar la casa de Falgars i seguir una sèrie de corriols sense cap mena de vista i molt enclotats. Finalment acabem desembocant a la carretera de la Mare de Déu del Mont de nou, just al Collet del Sucre, on seguim el camí de baixada cap a Beuda, un camí pedregós, típic de l'Alta Garrotxa, es un camí ràpid, fins arribar al Padró de Sant Macies, on girem a la dreta per acabar baixant fins a Segueró, primer passem per la casa de Can Campmol i ja veiem el Noguer de Segueró al fons, ens hi anem apropant i la ruta passa pel mig de casa, una idea fantàstica, que permet conèixer una de les cases senyorials més espectaculars de la comarca.

Deixem el Noguer de Segueró i ja només queda resseguir el GR-2 per arribar de nou al Collet de Can Jou i donar per finatlizada l'Embardissada.


En resum, es tracta de complir amb una tradició, de conèixer camins recuperats per la gent del CEO, sobretot a l'Alta Garrotxa. Aquest cop, el recorregut ha estat fantàstic, sobretot els 10 primers quilòmetres fins el Santuari de El Mont, buscant camins oberts o amb panoràmiques de l'entorn. El camí de baixada, els 10 últims quilòmetres no han estat tant agraciats.

Fins l'any vinent !