Embassament de Cavallers - Refugi Ventosa - Montardo - Montardo Petit 2014-07-12 12:40

Embassament de Cavallers - Refugi Ventosa - Montardo - Montardo Petit 2014-07-12 12:40

Aquest cap de setmana hem acompanyat, per primer cop, al Grup de Muntanyisme del COEIC (Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya). Abans de res ens agradaria ressaltar el magnífic ambient de companyonia que s’ha respirat a tota la sortida. Son persones que es coneixen molt bé, de fa molts anys, formen un equip molt ben avingut amb moltes rutes a les cames, tenen un gran coneixement i respecte per la muntanya, hem estat molt ben acollits, hem aprés i ha estat un autèntic plaer compartir conversa i caminada plegats.

Al matí de dissabte, amb cotxe via Balaguer, Alfarràs i Pont de Suert, i després de més de quatre hores des de Barcelona, varem arribar a l’embassament de Cavallers on varem aparcar a baix de tot. I des d’allà a peu varem començar la pujada fins els refugi de Joan Ventosa i Calvell. Abans de construir-se aquest embassament, en el mateix indret, ja existia un dels molts estanys que ens trobarem en aquesta ruta. Tot vorejant l’embassament, i de planer, arribem al Pietiu de Riu Malo. Amb la Nique hem recordat que fa més de 20 anys que amb els pares varem venir al mateix indret. Des del primer moment ja queda clar que no tindrem camí ni corriol, serà un seguit de pedres on caldrà vigilar, anant constantment en compte on posem els peus. El paisatge és aclaparador, l’aigua corre per tot arreu, els arbres han treballar molt dur per fer-se un lloc en aquestes agrestes muntanyes i això es nota amb els seus troncs recargolats i soferts al mig dels roquissars, les orquídies i altres plantes floreixen abundantment. Les vaques pasturen tranquil·lament. Gaudint d’aquestes vistes i preparant-nos per la propera jornada arribem al refugi. Està molt ben condicionat, amb un equip de persones molt atent i amb un menjar de luxe, tant el sopar (tres plats i postres) com l’esmorzar. Allà ens trobem diferents grups de persones, clarament diferenciats en dos tipologies: els que hi som per una nit i els que hi son de pas perquè estan fent els "carros de foc" o alguna travessa similar. Aquests darrers venen curtits, arriben i tenen els moviments molt ben apresos, mecànics, s’adapten ràpidament (inscriure’s, netejar roba, estendre, segellar llibreta, ...), al matí també veiem que segueixen un ràpid ritual que porten varis dies fent a diferent refugis de la zona. Mentre esperem el sopar queda ben palès l’ambient de camaraderia de l’equip que acompanyem.
Resum Dia 1: 6,5 km / 2:11 h moviment 3,0 Km/h / 1:01 h aturats 2,0 Km/h / 522 m pujada 91 m baixada

Després d’una bona nit (amb força silenci trencat per alguns roncs poc estridents), amb una lluna impressionant, surt un magnífic sol que ens acompanyarà tot el dia i cal dir que tan sols ens han caigut quatre gotes en tot el cap de setmana. Abans de les 8 del matí arranquem per fer l’accessió al Montardo de 2.833 m i al Montardo Petit de 2.781 m, son cims fàcils, sense cap complicació tècnica i amb vistes espectaculars a l’Aneto, Pica d’Estats, ... 360º realment aclaparadors. Cal anar triant d’entre les diferents opcions de corriols que vas trobant. En algunes ocasions el millor camí és un xic confús, però al final sempre acabes arribant als mateixos colls. El més clar és el Coret de Oelhacrestada, on et trobes amb el GR11 i els muntanyencs que van i venen dels refugis de Restanca i Colomèrs. Per arribar-hi hem vorejat diversos llacs, els més grans son: Petit, Travessani, Clot, Mangades i l’impressionant llac de les Monges. Durant tot aquest tram final tenim a la vista el Montardo Petit, però el Montardo no el veurem fins arribar a dalt de tot del Còth deth Montardo. Allà també veiem les Basses del Montardo, al seus peus, amb aquest característic brillant color blau cel d’aquests estanys d’alta muntanya. Al baixar de nou fins el Còth deth Montardo hem pujat fins el Montardo Petit, molt recomanable per les seves també excepcionals vistes.
I a partir d’aquí ja tot ve de baixada, tornant a passar pel refugi (on havíem deixat alguna petita part de l’equipatge que no ens calia per pujar fins a dalt). En Raimon, el més jove del grup, no ha perdut l’oportunitat de baixar a tot drap fins el Llac Negre i fer-hi una banyada -quina fred!!!-. I després cap a baix del tot. Aquest cop les vistes del paisatge segurament encara són més impressionants que a la pujada doncs estem mirant de dalt a baix. I així arribem a l’embassament just quan començava a ruimejar un xic, res, quatre gotes per recordar que el temps havia estat magnífic durant tots dos dies.
Resum Dia 2: 18,41 km / 6:46 h moviment 2,7 Km/h / 3:15 h aturats 1,8 Km/h / 828 m pujada 1.259 m baixada

A l’equip hem tingut més d'un parell de caigudes al llarg del camí, sense greus conseqüències però la darrera de totes ha trencat dos dits d'en Jesús -millora't!!-, el terreny fa que sigui fàcil relliscar. I al vespre un company ha rebut un fort cop de cap amb una llitera que ha calgut atenció -la fotografia parla tota sola-.
Resum dels dos dies: 24,91 km / 8:57 h moviment 2,8 Km/h / 4:16 h aturats 1,9 Km/h / 1.350 m pujada 1.350 m baixada

Cal recordar que en aquests congosts a vegades els GPS perden precisió, però tan sols cal seguir les senyalitzacions dels pals de color groc i les moltes fites de pedres que anem trobant en el camí.

Hem localitzat quatre tipus d’orquídies (segurament Gymnadenia conopsea, Nigritella nigra, Platanthera chlorantha i Dactylorhiza maculata) -a vegades tot un camp!-, molta flora típica de muntanya i alguns pocs peus solts de marcòlic groc o lliri dels Pirineus (Lilium pyrenaicum) en plena floració, una bellesa, fantàstics!!

Felicitar al Javier Santos per l’organització i les facilitats per apuntar-nos, i agrair a tots els companys del Grup de Muntanyisme del COEIC la seva acollida. Gràcies! Ha estat fantàstic!! Fins la propera.
Salut i Cames!!