Empordà: Penya-segats, cales, coves i còrrecs del Parc Natural del Montgrí - Búnquers i restes de bateries antiaèries

Ruta fabulosa i espaterrant que transcorre per indrets d'indescriptible bellesa, per llocs dels més bonics i naturals de la costa catalana. És una ruta imprescindible.

Durant la ruta ascendirem a penya-segats de gran alçada amb vistes sensacionals, baixarem i pujarem per còrrecs (torrents) pedregosos, grimparem per roques, visitarem cales precioses, entrarem a dues coves i veurem un búnquer i restes de bateries antiaèries.

La panoràmica i les vistes durant tot el recorregut són veritablement extraordinàries. No només per la vista en sí, sinó també per com són d'abruptes i verticals els penya-segats. En molts d'aquests penya-segats, la sensació de caiguda vertical fa impressió i un xic de basarda.

La ruta és molt intensa i trepidant, perquè constantment canvies de ritme: pujades, baixades, trams rocallosos, trams de bosc, cales, golfs, caps, senders, ... És un constant puja-baixa molt variat i divertit.

Ruta original: JEP BOIX
Sobre aquesta ruta hem fet alguns canvis de traçat, hem canviat el punt d'inici i hem allargat la part final per visitar més tram de la costa, el búnquer i les bateries antiaèries.

________________________________

A TENIR PRESENT:

És una ruta exigent per les continuades pujades i baixades, i el terreny feréstec i pedregós o rocallós.

Cal estar molt atent i vigilar on posem els peus en els trams més rocallosos.

Alguns trams de la ruta transcorren per camins poc definits o poc fressats, i també hi ha trams de camp a través especialment a la part final de la ruta pels penya-segats.

És recomanable fer aquesta ruta entre octubre i gener, per evitar la calor de l'estiu (la major part de la ruta és per la solana), per visitar les cales sense trobar gent (encara millor entre dilluns i divendres) i perquè uns rètols demanen no passar pel tram entre la Punta dels Arquets i la Cala Falaguer entre el 15 de gener i el 15 de juny, per protegir espècies amenaçades.

Convé dur pantalons llargs per evitar esgarrinxades a les cames pels trams poc fressats i camp a través.

________________________________

RESSENYA:

Aparquem dalt de tot del carrer del Cantàbric de l'Estartit.

Des d'allà seguim uns 200 metres el carrer de La Primavera en sentit ascendent i prenem un sender a la dreta.

El sender voreja l'Eixart de la Conca i té bones vistes sobre l'Estartit.

Arribem al mirador del Cap de la Barra, amb esplèndides vistes sobre l'Estartit, les illes Medes i els penya-segats d'aquest tram de la costa.

Resseguim el penya-segat per un corriol pedregós fins la Punta dels Arquets i tot seguit descendim per un còrrec (torrent) estret, que ens duu a una petita i estreta cala, que albirem des d'uns metres d'alçada. Els penya segats a costat i costat són impressionants i estan una mica descomposats.

Continuem còrrec avall i arribem a la Cala La Calella, amb una estreta llengua d'aigua que entra dins la roca formant aquesta preciosa cala.

Resseguim el marge esquerra de la cala i hi trobem una segona cala, més oberta i amb la roca erosionada amb forma de vetes molt curioses.

Tornem enrere fins on comença el bosc i ascendim per un sender fins la Punta de les Salines, un cap amb unes vistes impressionats sobre el golf del Falaguer i la petita Illa del Dui.

Continuem amunt, resseguint el penya-segat que forma el golf del Falaguer. En un tram, el penya-segat s'alça molts metres sobre el mar i cau gairebé verticalment, creant molta impressió. És sorprenent com la natura ha modelat aquesta part de la costa.

Prenem un corriol pedregós terra endins uns metres i descendim pel còrrec del Falaguer. És un còrrec on cal vigilar bé on posem els peus perquè està recobert de pedres/roques soltes, algunes amb cantells esmolats i que es belluguen en trepitjar-les.

Arribem a la Cala del Falaguer, una preciosa cala amb alts penya-segats a banda i banda.

Grimpem amunt pel marge esquerra de la cala i ascendim per un sender terra endins fins arribar de nou a la part alta del penya-segat.

Prenem un sender pla a la dreta que torna a dirigir-nos cap al penya-segat i arribem a la Cova del Falaguer. Per accedir a aquesta cova cal estar atents, anar pel marge del penya-segat i baixar uns metres pel vessant est. Des de la cova, les vistes del golf del Falaguer, la Punta de les Salines i les illes Medes al fons són fabuloses.

Resseguim el penya-segat i arribem al Cap d'Oltrera. Ens desviem una mica del corriol per veure tota la línia de costa en direcció nord fins el Cap del Castell.

Continuem pel corriol i arribem al racó del Rossinyol, des d'on albirem l'Illa de la Pedrosa i el Cap del Castell. L'alçada del penya-segat, pràcticament vertical en aquest punt, fa impressió.

Descendim pel Còrrec de la Sardina, vigilant de no caure quan passem per sobre de grosses pedres bellugadisses, i arribem a l'estreta i preciosa Cala de la Sardina.

Sortim de la cala grimpant i ascendint, fins tornar a la zona alta d'aquest tram de costa. Anem terra endins i visitem la petita cova de l'Avi Company.

Descendim pel llarg Còrrec de Cala Pedrosa, molt bonic en el seu tram final, i arribem a la preciosa Cala Pedrosa, a la boca de la qual es troba l'illa de la Pedrosa.

Pugem penya-segat amunt i arribem als Estufadors, des d'on gaudim d'esplèndides vistes de la Foradada.

Resseguim un corriol, travessem un barranc enmig d'una pineda i enfilem amunt, per un camí poc definit, trobant unes curioses cavitats al penya-segat.

Tornem a dalt del penya-segat i el resseguim vorejant el Golf de la Morisca, amb unes vistes espectaculars i de gran alçada sobre el mar.

Trobem un corriol paral·lel al penya segat i el resseguim, amb algun tram poc definit, fins arribar al Cap del Castell. Les vistes del Golf de la Morisca, l'illa de la Pedrosa i el Cap d'Oltrera són magnífiques.

Tornem al penya-segat i passem per sobre de la Cala Foradada i la Cala Rostella. Travessem una pineda i arribem a la preciosa Cala Ferriol, amb els illots de la Ferriol a la boca de la cala.

En aquest punt seguim el marge esquerra de la cala i passem per un bonic pas entre les roques, força estret, però prou ample com per passar una persona.

Un cop arribats aquí, una opció és anar terra endins en sentit ascendent remuntant el còrrec de la Ferriol. Però nosaltres preferim continuar pels penya-segats. La ruta a partir d'aquest punt és menys fressada. El camí està poc definit en molts llocs i en alguns trams cal anar camp a través.

Per tant, grimpem amunt pel rocater i visitem al Cala Formatge des de dalt del penya-segat.

Continuem vorejant el penya-segat fins que arribem a una tartera i pugem per ella. És una pujada feixuga perquè les pedres llisquen avall sobre els nostres peus. Un cop superada la tartera, continuem ascendint, sense camí, guiant-nos per les zones que semblen més trepitjades i assolim la parta alta del penya segat.

Anem camp a través, entre pins, estepa blanca, estepa negra i romaní, fins que arribem a un corriol poc fressat, paral·lel al penya-segat, que resseguim.

Arribats a un punt, el corriol desapareix i descendim per terreny pedregós fins el Còrrec de les Tres Coves. Resseguim el còrrec i pugem pel seu cantó dret en algun punt on el còrrec està embardissat.

A la seva part final, just abans de desembocar al mar, el còrrec s'estreta formant una mena d'embut rocós. En sortim ascendint pel marge esquerra i albirem la Cala de les Tres Coves.

Ascendim per un camí poc fressat i en arribar dalt del penya-segat, seguim el que sembla un camí poc fressat però amb vistes molt boniques.

Aquest camí ens duu a la Punta de Miradones, amb unes vistes esplèndides.

Des d'aquí, el camí és camp a través en sentit descendent, fins travessar el Còrrec Llarg. Aleshores pugem amunt en sentit nord fins que enllacem amb el Camí de Ronda.

Resseguim aquest camí i visitem les restes d'unes bateries antiaèries i les restes d'un búnquer força ben conservat.

A partir d'aquest punt, caminem pel Camí de les Pedreres, fins arribar a un tram asfaltat i arribem al lloc on hem aparcat, finalitzant així aquesta sensacional ruta.